Bertrand Russell

De Viquipèdia


Premi Nobel

Bertrand Arthur William Russell (18 de maig, 1872 - 2 de febrer, 1970), va ser un dels més influents matemàtics, filòsofs i lògics del segle XX, important polític liberal i activista. Va popularitzar la filosofia, i especialment la lògica. Molts troben en Russell una mena de profeta de la vida creativa i racional.

En 1916 va ser multat per negar-se a allistar-se per participar en la I Guerra Mundial. Per les seues conviccions pacifistes va perdre la seva càtedra en el prestigiós Trinity College de Cambridge i va ser empresonat durant sis mesos. Fou llavors quan va escriure la seva Introducció a la filosofia matemàtica.

En 1962, als 90 anys, va mediar en el conflicte dels míssils de Cuba per evitar que es desfermés un atac militar. Va organitzar amb Albert Einstein el Moviment Pugwash, davant l'amenaça d'una guerra nuclear i va passar els seus últims quinze anys de vida fent campanya en contra de la fabricació d'armes nuclears. Va ser Premi Nobel de Literatura en 1950. En els anys 1960 va participar el l'anomenat Tribunal Russell contra els crims de guerra al Vietnam. Va morir amb 98 anys.

Taula de continguts

1 Biografia
- 1.1 Fins a la Gran Guerra
- 1.2 Bibliografia
2 Vegeu també
3 Enllaços externs

[edita] Biografia

[edita] Fins a la Gran Guerra

Possiblement el filosof més influent del segle XX, al menys als paisos de parla anglesa, considerat, juntament amb Gottlob Frege, com un dels fundadors de la filosofia analítica. També és considerat com un dels dos lògics més importants del segle XX, juntament amb Kurt Gödel. Russell va ser hereu d'una distingida tradició de liberalisme, nét de Lord John Russell, primer comte de Russell, qui va ser dos cops primer ministre de la reina Victòria i fillol de John Stuart Mill, qui encara que no va arribar a conèixer Russell, va suposar una profunda influència al seu pensament polític mitjançant els seus escrits. Russell va quedar orfe a l'edat de 6 anys, després de que morís la seva germana i la seva mare de diftèria, i después el seu pare, Amberley, qui no va poder recuperar-se de la pérdua de la seva esposa i filla, morint al 1878. Bertrand Russell i el seu germà Frank es van mudar a Pembroke Lodge, una residència oficialment de la corona, però on, per favor real, vivien el seu avi Lord John i la seva avia Lady Russell, qui va ser la responsable de la seva educació.

La infantess de Russell va transcorrer a Pembroke Lodge de manera solitària, va passar molt temps a la biblioteca amb el seu avi, on prematurament va demostrar un gran amor per la literatura i la història. Els jardins de Pembroke Lodge van ser els llocs predilectes del petit Russell, on va passar els moments de més feliços de la seva infantesa, meditant en solitud. El germà de Bertrand Russell, Frank, va mostrar sempre una rebeldia oberta al ambient tímid i conservador de Pembroke Lodge, mentres que Russell, encara que mai es va sentir del tot a gust a la casa dels seus avis, es rebelava d'una manera més intel·lectual, ocultant els seus pensaments de tots, portant una existència solitària, preguntant-se si algun dia podria expresar-se francament amb un altre ser humà. A la edat d'onze anys, Russell va començar l'estudi de la geometria euclídea, semblant-li tan maravellós com el primer amor. El poder demostrar una proposició li va produïr una inmensa satisfacció, que es va esdevenir com a frustració quan el seu germà li va dir que hauria d'acceptar determinats axiomes sense questionar-los, per poder continuar. Al donar-se compte de la seva facilitat per apendre geometria, Russell va considerar per primer cop que pot ser tenia alguna intel·ligència. Des d'aquell moment fins a la finalització dels Principia Mathematica les matemàtiques van ser la seva font principal de felicitat.

Russell va llegir i meditar molt durant la seva adolescència, en absència d'altres joves amb els qui poder compartir interessos, amb notables excepcions com Fitzgerald. Durant aquest periode, Russell va llegir amb voracitat, en italià a Dant i a Maquiavelo, també a Comte, qui no el va impressionar, al seu padrí Mill: Economia Política i la Lògica, dels quals va fer amplis apunts. També va llegir al famós historiador Edward Gibbon i els Viatges de Gulliver de Jonathan Swift que li deixarien un record inoblidable a la seva ment, quan des de llavors va contemplar als homes i les seves necetats com els Yahooos, aquells animals bestials dels contes de Swift. També va llegir molta poesia, a John Milton i William Shakespeare entre d'altres, però el seu poeta predilecte era Percy Bysshe Shelley, on el poema Alastor, o L'esperit de la soledat l'havia impressionat profundament, i es sabia de memòria, encara que era força extens. També a aquesta època Russell va escriure als seus quaderns, els que més tard serien coneguts com Exercicis de grec, una sèrie d'anotacions, escrites en anglès però fent servir l'alfabet grec, on Russell debatia varies problemàtiques filosòfiques que l'havien estat atormentant, especialment el problema del lliure albir en contra del determinismo. Siguent Russell en aquesta època un jove profundament religiós, a més de tenir una preparació excel·lent en matemàtiques i física, era conscient del problema que surgia quan considerem que tots els cossos físics de l'univers es comporten d'acord amb certes regularitats, cosa que en fisica ens permet predecir el seu comportament. D'aquest fet es dedueix que un cop els cossos humans son considerats com a objectes físics comuns, llavors aquests i els seus comportaments també son determinats i podrien ser deduïts per un ser o màquina amb poders de raonament superior. Però si això és així, llavors l'home no té lliure albir. Aquestes conclusions li semblaven alarmants, al donar-se conte que entraven en contradicció amb alguna de les seves conviccions religioses. Gradualment, Russell va abandonar la creença en Deu, a mida que el seu intelecte filòsof es va tornar més i més racionalista. Lo sorprenent d'aquests exercicis, és la seva sotisficació per haber estat escrits per un adolescent, sense contacte previ amb la filosofía, tret de la de Mill.

Russell va terminar per ingresar al Triniti College de Cambridge per a estudiar matemàtiques. El seu examinador va ser Alfred North Whitehead, amb qui més tard col·laboraria als Principia Mathematica. Whitehead va quedar tan impressionat pel jove Russell, que el va recomenar a la societat de la discussió intelectual de Cambridge. Els Apóstols, un grup de joves brillants que es reunien per a discutir qualsevol tema sense tabús, en un ambient intelectualment estimulant i honest. Altres distinguits membres d'aquesta societat van ser John Maynard Keynes i John McTaggart Ellis McTaggart, només per mencionar uns quants. Així va ser com Russell, després de molts anys de solitut, va poder expresar les seves opinions d'idees a una sèrie de joves inteligents, els quals no el veien amb sospita. Russell va continuar els seus estudis de matemàtiques en Cambridge, encara que una mica decepcionat amb la manera d'ensenyar ciència de l'época. Aixó és degut principalment a que les matemàtiques s'ensenyaben mitjançant la resolució mecànica, sense profundir a la part formal de la disciplina. En aquest sentit, Cambridge s'encontrava endarrerida respecte, per exemple, les universitats alemanes, on distingits matemàtics com Weierstrass, Richard Dedekind i Georg Cantor havien estat treballant per introduïr les matemàtiques de manera més rigurosa, tratant d'entendre i delimintar determinats conceptes com infinitessimal o l'infinit. El fet d'haber d'aprendre la seva estimada ciència com un conjunt de trucs li va decepcionar, qui va mirar de trobar l'estimulació intelectual a la filosofia. Per aquesta época va llegir a Plató, Baruch Spinoza, David Hume i a F.H. Bradley, per mencionar alguns. Russell va concloure els seus estudis en matemàtiques fent un examen meritori, que li va suposar el setè lloc wrangler, una marca distintiva que era reconeguda al marc acadèmic on es movia. Durant el quart any en Cambridge, Russell va estudiar ciències morals, que era el nom donat a la filosofia a aquell lloc. Per llavors, Russell ja era amic de George Edward Moore, un jove estudiant dels clàssics, a qui Russell havia persuadit de canviar-se a la filosofia. També Russell va caure sota la influència filosòfica de McTaggart, un dels filòsofs idealistes més prometedors del moment. En aquest context es va dular la famosa revolta en contra de l'idealisme de Russell i Moore.

[edita] Bibliografia

"Principis de matemàtiques" (1903)
"Problemes de la filosofia" (1912)
"Història de la filosofia occidental" (1946)
"Societat humana, ètica i política" (1954)
"Per què no sóc cristià" (1957)

[edita] Vegeu també

Paradoxa de Russell, la generalització de la Paradoxa del barber (el barber d'aquesta ciutat, que afaita tots els hòmes que no s'afaiten a si mateixos, s'afaita a si mateix?)
Teoria de conjunts