Arsènic
De Viquipèdia
|
|||||||||||||
| General | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nom, símbol, nombre | Arsènic, As, 33 | ||||||||||||
| Sèrie química | Metal·loides | ||||||||||||
| Grup, període, bloc | 15, 4 , p | ||||||||||||
| Densitat, duresa Mohs | 5727 kg/m3, 3,5 | ||||||||||||
| Aparença | gris metàl·lic |
||||||||||||
| Propietats atòmiques | |||||||||||||
| Pes atòmic | 74,92160 uma | ||||||||||||
| Radi mitjà† | 115 pm | ||||||||||||
| Radi atòmic calculat | 114 pm | ||||||||||||
| Radi covalent | 119 pm | ||||||||||||
| Radi de Van der Waals | 185 pm | ||||||||||||
| Configuració electrònica | [Ar]3d10 4s24p3 | ||||||||||||
| Estats d'oxidació (òxid) | +-3,5 (lleument àcid) | ||||||||||||
| Estructura cristal·lina | Romboèdric | ||||||||||||
| Propietats físiques | |||||||||||||
| Estat de la matèria | Sòlid | ||||||||||||
| Punt de fusió | 1090 K | ||||||||||||
| Punt d'ebullició | 887 K | ||||||||||||
| Entalpia de vaporització | 34,76 kJ/mol | ||||||||||||
| Entalpia de fusió | 369,9 kJ/mol | ||||||||||||
| Pressió de vapor | __ Pa a __ K | ||||||||||||
| Velocitat del so | __ m/s a __ K | ||||||||||||
| Informació diversa | |||||||||||||
| Electronegativitat | 2,18 (Pauling) | ||||||||||||
| Calor específica | 330 J/(kg*K) | ||||||||||||
| Conductivitat elèctrica | 3,45 106 m-1·ohm-1 | ||||||||||||
| Conductivitat tèrmica | 50 W/(m*K) | ||||||||||||
| 1er Potencial de ionització | 947,0 kJ/mol | ||||||||||||
| 2on Potencial de ionització | 1798 kJ/mol | ||||||||||||
| 3er Potencial de ionització | 2735 kJ/mol | ||||||||||||
| 4t Potencial de ionització | 4837 kJ/mol | ||||||||||||
| 5è Potencial de ionització | 6043 kJ/mol | ||||||||||||
| 6è Potencial de ionització | 12310 kJ/mol | ||||||||||||
| Isòtops més estables | |||||||||||||
|
|||||||||||||
| Valors en el SI d'unitats i en CNPT (0º C i 1 atm), excepte quan s'indica el contrari. |
|||||||||||||
L'arsènic és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és As i el nombre atòmic és 33.
Taula de continguts |
[edita] Característiques principals
L'arsènic presenta tres estats al·lotròpics, gris o metàl·lic, groc i negre. L'arsènic gris metàl·lic (forma α) és la forma estable en condicions normals i té estructura romboèdrica, és un bon conductor de la calor però un mal conductor elèctric, la seva densitat és de 5,73 g/cm3, i perd el llustre metàl·lic exposat a l'aire.
L'arsènic groc (forma γ) s'obté quan el vapor d'arsènic es refreda ràpidament. És extremadament volàtil i més reactiu que l'arsènic metàl·lic i presenta fosforescència a temperatura ambient. El gas està constituït per molècules tetraèdriques d'As4 de forma anàloga al fòsfor i el sòlid format per la condensació del gas té estructura cúbica, és de textura sabonosa i té una densitat aproximada d'1,97 g/cm3. Exposat a la llum o a la calor reverteix a la forma estable (gris). També es denomina arsènic groc a l'orpiment, mineral de trisulfur d'arsènic (As2S3).
Una tercera forma al·lotròpica, l'arsènic negre (forma β) d'estructura hexagonal i densitat 4,7g/cm3, té propietats intermèdies entre les formes al·lotròpiques descrites i s'obté en la descomposició tèrmica de l'arsina (Hidrur d'Arsènic, AsH3) o bé refredant lentament el vapor d'arsènic.
Totes les formes al·lotròpiques excepte la gris no tenen llustre metàl·lic i tenen molt poca conductivitat elèctrica, per la qual cosa l'element es comportarà com a metall o no metall en funció, bàsicament, del seu estat d'agregació.
A pressió atmosfèrica l'arsènic sublima a 613 ºC, i a 400ºC crema amb flama blanca formant el sesquiòxid As4O6. Reacciona violentament amb el clor i es combina, a l'escalfar-se, amb la majoria dels metalls per a formar l'arseniur corresponent i amb el sofre. No reacciona amb l'àcid clorhídric en absència d'oxigen, però sí amb l'àcid nítric calent, ja sigui diluït o concentrat i amb altres oxidants com el peròxid d'hidrogen (H2O2), àcid perclòric, etc. És insoluble en aigua però molts dels seus compostos són solubles en aigua.
És un element químic essencial per a la vida encara que tant l'arsènic com els seus compostos són extremadament verinosos.
[edita] Aplicacions
- Conservant de la fusta (arseniat de coure i crom), ús que representa, segons algunes estimacions, prop del 70% del consum mundial d'arsènic.
- L'arseniür de gal·li és un important material semiconductor emprat en circuits integrats més ràpids, i cars, que els de silici. També s'usa en la construcció de díodes làser i LED.
- Additiu en alaitges de plom i llautons.
- Insecticida (arseniat de plom), herbicides (arsenit de sodi) i verins: A principis del segle XX s'usaven compostos inorgànics però el seu ús ha desaparegut pràcticament en benefici de compostos orgànics (derivats metílics).
- El disulfur d'arsènic s'usa com a pigment i en pirotècnia.
- Decolorant en la fabricació del vidre (triòxid d'arsènic).
- Històricament l'arsènic s'ha emprat amb fins terapèutics pràcticament abandonats per la medicina occidental encara que recentment s'ha renovat l'interés pel seu ús com demostra el cas del triòxid d'arsènic per al tractament de pacients amb leucèmia promielocítica aguda.
[edita] Rol biològic
Encara que l'arsènic s'associa amb la mort, concretament amb el crim, és un element essencial per a la vida i la seva deficiència pot donar lloc a diverses complicacions. La ingesta diària de 12 a 15 µg pot obtindre's sense problemes amb la dieta diària de carns, peixos, vegetals i cereals, sent els peixos i crustacis els que més contingut d'arsènic presenten generalment en forma d'arsenobetaina menys tòxica que l'arsènic inorgànic.
[edita] Història
L'arsènic (del grec άρσενιχόν, orpiment) es coneix des de temps remots el mateix que alguns dels seus compostos, especialment els sulfurs. Dioscòrides i Plini coneixien les propietats de l'orpiment i el realgar (Sulfur d'Arsenic, AsS) i Celso Aurelià, Galè i Isidor Largus sabien dels seus efectes irritants, tòxics, corrosius i insecticides i van observar les seves virtuts contra la tos, afeccions de la veu i les dispnees. Els metges àrabs van usar també els compostos d'arsènic en fumigacions, píndoles i pocions i també en aplicacions externes. Durant l'Edat Mitjana els compostos arsenicals van caure en l'oblit quedant relegats als remeiers que els prescrivien contra la escròfula i l'hidrocele.
Roger Bacon i Albert Magne van aprofundir en el seu estudi —es creu que aquest últim va ser el primer a aïllar l'element l'any 1250— i Paracels va fer de l'Arsènic una panacea. El primer que el va estudiar amb detall va ser Brandt en 1633 i Schroeder el va obtindre al 1649 per l'acció del carbó sobre l'àcid arsènic. A Berzelius es deuen les primeres investigacions sobre la composició dels compostos de l'arsènic.
En el segle XVIII els arsenicals van aconseguir un lloc de primer orde en la terapèutica fins que van ser substituïts per les sulfamides i els antibiòtics.
[edita] Abundància i obtenció
És el 20è element en abundància de l'escorça terrestre i es troba en forma nadiva i, principalment, en forma de sulfur en una gran varietat de minerals que contenen coure, plom, ferro (arsenopirita o mispickel), níquel, cobalt i altres metalls.
En la fusió de minerals de coure, plom i cobalt i or s'obté triòxid d'arsènic que es volatilitza en el procés i és arrossegat pels gasos de la xemeneia que poden arribar a contenir més d'un 30% de triòxid d'arsènic. Els gasos de la xemeneia es refinen posteriorment mesclant-los amb petites quantitats de galena o pirita per a evitar la formació d'arsenits i per torrada s'obté triòxid d'arsènic entre el 90 i 95% de puresa, per sublimacions successives pot obtenir-se amb una puresa del 99%.
Reduint l'òxid amb carbó s'obté el metal·loide, no obstant la majoria de l'arsènic es comercialitza com a òxid. Pràcticament la totalitat de la producció mundial d'As metall és xinesa, que és també el major productor mundial de triòxid d'arsènic.
Segons dades del servei de prospeccions geològiques nord-americanes (U.S. Geological Survey) les menes de coure i plom contenen aproximadament 11 milions de tones d'arsènic, especialment a Perú i Filipines, i el metal·loide es troba associat amb dipòsits de coure-or a Xile i d'or al Canadà.
[edita] Isòtops
L'arsènic-73 s'usa com a traçador per a estimar la quantitat d'arsènic absorbit per l'organisme i l'arsènic-74 en la localització de tumors cerebrals.
[edita] Precaucions
L'arsènic i els seus compostos són extremadament tòxics, especialment l'arsènic inorgànic. A Bangla Desh s'ha produït una intoxicació massiva, la major de la història, a causa de la construcció d'infinitat de pous d'aigua instigada per les ONG occidentals que han resultat estar contaminats afectant una població de centenars de milers de persones.
