Fusta
De Viquipèdia
La fusta és la matèria llenyosa del tronc d'una planta, especialment en arbres i arbusts que es caracteritzen per tenir troncs; però això és només una aproximació, en el més ampli sentit, la fusta pot referir-se a altres materials i teixits amb propietats comparables. La fusta és un material heterogeni, higroscòpic, cel·lular i anisotropic. La fusta és composta de les fibres de cel·lulosa (el 40 el %-50 %) i hemicel·lulosa (el 15 el %-25 %) mantingut unit per lignina (el 15 el %-30 %).
La substància lígnia es caracteritza pels feixos de fibres separats entre ells per ramades medul·lars en sentit radial. Aquestes, de vegades molt aparents, reben el nom de malles i formen teixits en capes successives de període anual.
La fusta la produïxen i utilitzen les plantes amb fins estructurals, perquè resulta ser un material estructuralment efectiu, per aquesta característica és utilitzada àmpliament pels humans.
Una vegada tallada i seca, la fusta s'utilitza per a moltes diferentes aplicacions. Una d'elles és la fabricació de polpa o pasta, matèria primera per a fer paper. Artistes i fusters tallen i uneixen trossos de fusta amb eines especials, per a fins pràctiques o artístics. La fusta és també un material de construcció molt important des dels començaments de les construccions humanes i roman sent-lo avui.
Taula de continguts |
[edita] Estructura de la fusta
Medul·la és la part més ferma i compacta, en el centre del tronc, es forma per assecat i resinificació.
Duramen és la part immediata a la medul·la, més dura i consistent, impregnada de lignina i taní
Albeca és la part exterior i més jove de la fusta, amb més sava, que amb el temps al ser substituït el midó per taní es transforma en duramen, que es fixa en la membrana cel·lular.
Escorça és la pell o coberta exterior del tronc i branques de algunes de les plantes productores de fusta.
[edita] Propietats físiques de la fusta
- Humitat: La fusta conté aigua de composició, inherent a la seva naturalesa orgànica, aigua de saturació, que impregna les parets dels elements, i aigua lliure, absorbida per capil·laritat pels vasos.
- Densitat: La densitat real de la fusta és similar a totes les espècies, al voltant de l'1,56, en canvi, la densitat aparent, la que comprèn el volum dels buits, varia entre les espècies i del grau d'humitat, i del lloc de l'arbre on sigui mesurat, doncs és més densa en el duramen que en l'albeca
- Contracció: La fusta canvia de volum segons la humitat que conté. quan perd aigua, es contrau, de manera mínima en la direcció de les fibres (0,8%) i major en les radial (de l'1 al 7,8%) i tangencial (5 a 11,5%)
- Duresa: La duresa de la fusta és la resistència que oposa al desgast, clavament, o ratllat, i depèn de la seva densitat, edat, estructura i si es treballa en el sentit de les fibres o en el perpendicular. Per la seva duresa es classifiquen en fustes molt dures com el banús o l'alzina, molt dures, com el roure, cirerer, dures com el faig pi o castanyer, toves, com el avet, i molt toves com el til·ler
- Conductivitat: La fusta és mala conductora del calor, i mala conductora de l'electricitat si és seca però conductora si és humida
[edita] Classificació de la fusta
La classificació de la fusta està basada en la seva estructura anatòmica
- Coníferes o resinoses, de la classe botànica de les gimnospermes, i a ella pertanyen les espècies més antigues de finals de l'era primària, pròpies de les zones fredes i temperades, son les més apreciades en la construcció per les seves característiques de treball i resistència mecànica. Entre elles ens trobem el pi, abet. El teixit vascular i el de suport son un sol element.
- Frondoses, de les angiospermes dicotiledònies, van aperèixer al final de l'era secundària, pròpies de les zones atemperades i tropicals, proporcionen les fustes aptes per benisteria, per l'aspecte i qualitat. Entre elles ens trobem el roure, alzina, faig. El teixit vascular i el de suport son independents.
- Fusta tropical caoba, okume, iroko, teca, banús
[edita] La fusta en la indústria i la construcció
Per tal d'evitar-ne la destrucció se la sotmet a un tractament de conservació, que consisteix a injectar-hi en fred i a pressió, amb aparells adequats, o bé en calent, mitjançant autoclaus, una substància capaç de fer-la imputrescible (creosota, sulfat de coure...) i de preservar-la de l'acció de l'aigua, de certs insectes i de la floridura.
En la construcció, la fusta s'empra com element resistent, com tancament, paviments o decoratiu.
- Elements resistents: Pilars, bigues, o encavallades
- Tancaments: S'usa bàsicament per baranes, portes o elements estructurals de fusteria (bastiments, finestres)
- Paviments: Tarimes de parquet, massís o laminat
- Decoració: S'utilitza en elements escultòrics o panel·lats,
- Elements auxiliars: Com a material de construcció s'utilitza per bastides, encofrats o plataformes
Per a construccions hidràuliques, de travesses de ferrocarril, armeria, etc., s'empra l'anomenada fusta de ferro, molt dura i resistent.
La fusta és també utilitzada en escultura.
En la indústria química és emprada per a la producció d'aiguarràs i d'àcid acètic per destil·lació seca.
[edita] La fusta com a font d'energia
La fusta que és també biomassa és la font d'energia més antiga que coneix la humanitat.
Actualment, per a més de la meitat de la població mundial, la fusta representa l'origen del 50% de l'energia consumida però per a Europa i Estats Units tan sols el 4%
La fusta es composa de cel·lulosa i lignina, així com de midó, bàlsams, alcohol metílic, càmfora, colorants, tanins, perfums i resines. Conté carboni i hidrogen.El contingut energètic depen de l'espècie vegetal però sempre és inferior al del carbó i els altres combustibles fòssils.
Per produir calor durant la combustió de la fusta es requereix oxigen, com a comburent, i s'allibera diòxid de carboni.
