Aikido
De Viquipèdia
L'aikido és una art marcial japonesa pertanyent a la classificació de gendai budo, nom que reben les arts marcials modernes. Va ser fundat a principis del segle XX pel mestre japonès Morihei Ueshiba, conegut pels aikidoka com a Ō sensei ("Gran Mestre").
La paraula aikido (合気道) està formada per tres vocables japonesos, que signifiquen aproximadament:
- Ai = unió, fusió, coordinació, harmonia
- Ki = energia, esperit, alè vital
- Do = via ,camí, manera de viure
En conseqüència es diu que l'aikido és la via que ensenya a establir l'harmonia amb un mateix, amb els altres i amb l'univers sencer. També es defineix com la via de coordinació de l'energia del cos i la ment: "Unifica't per què puguis establir l'harmonia interna que et permetrà actuar en harmonia amb l'oponent".
Taula de continguts |
[edita] Introducció
Tècnicament hom considera amb un cert consens que l'aikido és fill de la Daito-ryu Aikijutsu (escola de jujutsu el representant més conegut de la qual -a banda de ser professor de Morihei Ueshiba- va ser Sokaku Takeda). A més, Ō sensei va estudiar altres arts marcials, algunes tècniques o estratègies de les quals també van ser incorporades a l'aikido tot fent-lo evolucionar.
Encara que n'existeixen estils molt diferents amb molt diferents aproximacions a la pràctica, aquesta se sol caracteritzar pels següents trets:
- No hi ha kata ni pràctica en solitari.
- Una persona (anomenada tori, nage o shite) repeteix les tècniques demostrades per l'instructor ajudada per una o més persones (anomenades uke o aite) que li llencen els atacs "idealitzats" necessaris per a practicar dita tècnica. Al cap d'unes quantes repeticions hi ha una inversió (o rotació en el cas de més d'un "atacant" de papers).
- Les tècniques de "mà buida" se solen complementar o reforçar amb l'aprenentatge de tècniques amb (o contra) armes(1). Per no prendre mal se n'utilitzen unes d'especials anomenades
- Es troba més a prop de les arts marcials de lluita (per constar "grosso modo" de projeccions i luxacions) que de les de percussió (boxa i/o cops de peu).
- Hom insisteix molt en la continuïtat i la fluïdesa dels moviments, a la respiració i a estar atent a l'"adversari" (tant per percebre el seu atac com per tenir-ne cura).
- No existeix la competició (excepte en l'estil tomiki i els que se'n deriven).
[edita] Història
El nom d'aikido va aparèixer per primera vegada el 1942.
[edita] Estils
Hi ha un gran nombre d'interpretacions de què va ensenyar Morihei Ueshiba, la qual cosa ha donat lloc a escissions i diferents estils d'aikido, que es poden classificar en tres grans grups: estils a dins l'aikikai, escoles fora de l'aikikai (creades per alumnes d'O sensei) i noves escoles.
[edita] Estils a dins l'aikikai
- Hikitsuchi Michio, que te una visió molt personal de l'ensenyament de l'aikido i va ser l'únic que rebé la transmissió del Masakatsu Bo Jutsu.
- Iwama Riu, creat per Morihiro Saito, que posa un èmfasi especial en l'ensenyament de les bases i en l'ús del bokken i el jo.
[edita] Escoles fora de l'Aikikai
- Yoshinkan, (Gozo Shioda)
- Yoseikan, (Minoru Mochizuki)
- Aikibudo, creat per Alain Floquet
- Shodokan, anomenat també tomiki
- Ki Aikido (Koichi Tohei), anomenat també shin shin toitsu aikido
- Manseikan, creat per Kanshu Sunadomari
- Shin'ei taido (Noriaki Inoue)
- Nippon Kan
- Tendo Ryu
- Shin Budo Kai
- Kokikai
- Seidokan
[edita] Noves Escoles fora de l'aikikai
- Tenshin
[edita] Graus i titulacions
Com la majoria d'arts marcials modernes, va adoptar el sistema kiu/dan comú a moltes arts japoneses.
[edita] Kiu
Es comença la practica com a mukiu (sense grau) i successivament es poden assolir els graus de gokiu (5è), ionkiu (4rt), sankiu (3r), nikiu(2n),i ikkiu (1r). Aquests graus, despres d'un temps de pràctica i d'un examen o avaluació els sol atribuir el propi professor a dins el dojo. Normalment no es duu un registre oficial extern al propi dojo, i en alguns casos/dojos, es passen diversos graus alhora. També hi ha alguns dojos en que per els nins hi ha més graus, començant al 9è, 10è o 12è, segons els casos.
A la majoria de dojos el practicants amb grau kiu fan servir el cinturó blanc, però en alguns casos, i sempre segons la decisió de cada professor es fan servir els mateixos colors que en judo o karate. Els practicants amb grau kiu reben genèricament el nom de mudansha (els que no tenen dan).
[edita] Dan
A partir d'aquí es comença amb els graus dan, que modernament van del 1r al 8è (shodan, nidan, sandan, iondan, godan, rokudan, sichidan, hachidan), malgrat actualment hi ha encara alguns antics alumnes d'O Sensei que tenen el kudan (9è) o el judan (10è), que actualment no són atorgats. Per obtenir el shodan es requereix un cert temps de pràctica, haver complert els 16 anys i ser presentat per un professor reconegut.
Dins aquest sistema l'aikido té la peculiaritat que tots els kiu solen fer servir el cinturó blanc, i tots els dan el negre.
[edita] Titulacions
[edita] Japoneses
El sistema de titulacions japonès està format per tres nivells:
- Fukushidoin (assistent). Per accedir a aquest nivell s'ha de tenir com a mínim el 2n Dan. Autoritza a donar classes i en alguns casos a fer exàmens de kiu.
- Shidoin (professor). Com a mínim s'ha de tenir el 4rt dan. Faculta per realitzar exàmens fins a 3r dan.
- Shihan (mestre). Com a mínim s'ha de tenir el 6è dan. Faculta per realitzar exàmens fins a 4rt dan i recomanacions fins a 5è dan. En cas de ser 7è dan, es poden fer recomanacions fins a 6è dan.
L'obtenció del grau no implica que automàticament es tengui la titulació, ja que aquesta és atorgada de forma separada al grau per les entitats reconegudes per l'aikikai, excepte en el cas dels shihan, que únicament poden ser nomenats pel mateix aikikai.
[edita] Altres països
En alguns casos, al no haver-hi una normativa pròpia de cada país, es fan servir les titulacions japoneses, com és el cas dels Estats Units.
En altres casos les autoritats esportives de cada país regulen un sistema nacional de titulacions.
[edita] Espanya
Segons la vigent llei de l'esport i la normativa que la desenvolupa, les titulacions d'ensenyament/entrenament esportiu a Espanya estan organitzades en 3 nivells. Per obtenir-les es necessita una certa titulació dins l'ensenyament reglat, un grau en aikido, i fer el corresponent curs, que consta d'una part comuna amb tots els esports i una altra específica d'Aikido. Actualment les competències estan transferides a les comunitats autònomes.
- 1r nivell: Antigament anomenats Monitor-Instructor, actualment s'anomenen Tècnics Esportius de 1r nivell o Tècnic Esportiu Elemental. Son requisits necessaris tenir el 1r dan atorgat per la RFEDJYDA/CSD (Consejo SUperior de Deportes) i la titulació de Graduat en ESO. Aquesta titulació faculta per donar classe a principiants i fer exàmens fins a 3r kiu.
- 2n nivell: Antigament anomenats Professor - Entrenador Nacional
- 3r nivell: Antigament anomenat Mestre - Entrenador Nacional
[edita] França
Les competències en titulacions esportives les té Jeunesse et sports, consten d'una part comuna i d'una específica de cada activitat, i estan estructurats en 3 nivells:
- BEES 1: Es requereix el 2n dan, i és equivalent al batxiller en l'ensenyament reglat.
- BEES 2: Es requereix el 4rt dan, i és equivalent a un títol de Tècnic superior (BAC + 2, segons la denominació francesa)
- BEES 3: Es requereix el 6è dan. Actualment no hi ha cap titulat de 3r nivell en aikido
[edita] Federacions i associacions
Degut al caràcter no competitiu de l'aikido molts consideren que no és necessària una unitat organitzativa, de manera que això ha donat lloc a la creació de moltes organitzacions sense cap lligam entre elles.
Podem considerar que la principal organització a nivell mundial és l'aikikai Foundation, fundada per el 2n Doshu Kishomaru Ueshiba. L'aikikai dona el seu reconeixement a les organitzacions que compleixen una certa normativa, i aquest reconeixement és una condició imprescindible per formar part de la Federació Internacional d'Aikido, entitat aquesta que únicament reconeix a una sola federació per un determinat territori, no coincident necessàriament amb un estat.
[edita] Balears
Principalment hi ha dues organitzacions, la Federación Balear de Judo y DA que està dins la Real Federación Española de Judo y DA agrupa la majoria de dojos, i principalment segueix dues línies tècniques, Yoshimitsu Yamada, 8è dan i Gerard Blaize, 7è dan.
A mes hi ha altres dues organitzacions: MA-AI (Asociación Cultural Mallorca Aikikai) i ASAI (Asociación Aikido Ibiza), que segueixen l'ensenyament den Yasunari Kitaura, 7è Dan. Aquestes dues estan integrades a dins l'ACAE (Asociación Cultural Aikikai de España).
També hi ha alguns altres dojos que no formen part de cap d'aquestes organitzacions.
[edita] Catalunya
Hi ha diverses organitzacions, principalment la FCJYDA (Federació Catalana de Judo i DA), afliada a la RFEDJYDA, i que no segueix cap línia tècnica en concret.
La ACAC (Associació Cultural Aikikai Catalunya), membre de l'ACAE i que segueix l'ensenyament d'en Yasunari Kitaura.
L'ACFA Asociación Cultural Feilen AIkido, segueix l'ensenyament den Yoshimitsu Yamada.
El Mutokukai Barcelona, segueix l'ensenyament de n'Stephane Benedetti, 6è dan, però no implica cap organització o associació jurídica, ja que els seus membres en alguns casos formen part de la FCJYDA i en altres casos són independents.
El KOBUKAI, sota la direcció de Salvador Chaves Miranda, 5è Dan d´Aikido i 5è Dan de Kenjutsu.
[edita] Bibliografia
- AIKIDO O la armonía de la naturaleza (en espanyol). Mitsugi Saotome. Editorial Kairós. ISBN 84-7245-306-5
- Aikido. La práctica (en espanyol). Kishomaru Ueshiba. Editorial Eyras. ISBN 84-85269-68-3
- Budo.Las enseñanzas del fundador del Aikido (en espanyol). Morihei Ueshiba. Editorial Eyras. ISBN 84-85269-73-X
- El espíritu del Aikido (en espanyol). Kishomaru Ueshiba. Editorial Eyras. ISBN 84-85269-61-6
- Aikido. Le livre du debutant (en francès). Stephane Benedetti. Editorial du Soleil Levant.
- Aikido. Etiquette et transmission (en francès).Nobuyoshi Tamura. Editorial du Soleil Levant.
- Aikido. Recherche du geste vrai (en francès). Gérard Blaize. Editorial Sedirep.
- Aikido. Des paroles et des écrits du foundateur a la pratique (en francès). Gérard Blaize. Editorial Gérard Blaize.
[edita] Enllaços externs
[edita] En català
- Secció "Aikido" a l´Open Directory Project
- Federació Catalana de Judo i Disciplines Asociades
- Aikido als Països Catalans
[edita] En altres llengües
[edita] Informació general
- The Aikido FAQ (en anglès)
- The Aikido, Morihei Ueshiba (en anglès)
- AikiWEB (en anglès)
[edita] Comunitats
- AikiForum (en castellà)
- Foro en català
[edita] Federacions
- Aikikai Honbu Dojo (en japonès/anglès)
- International Aikido Federation (en anglès)
- Real Federación Española de Judo y Deportes Asociados (en castellà)
[edita] Notes
- El Hombu Dojo d'Aikikai (considerat per molts aikidokes el centre neuràlgic i normalitzador, que marca la línia "tradicional" de l'aikido) ha eliminat definitivament l'entrenament amb armes del currículum oficial.
