Exèrcit Roig

De Viquipèdia

Lenin, Trotsky i l'Exèrcit Roig a Petrograd, 1921

Exèrcit Roig i RKKA són les formes curtes que fan referència a l'Exèrcit Roig de Treballadors i Camperols, (en rus Рабоче-Крестьянская Красная Армия, Rabotxe-Krestiànskaia Kràsnaia Àrmia), les forces armades organitzades pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa al 1918. Aquesta organització es va convertir en l'exèrcit de la Unió Soviètica després de l'establiment de la URSS al 1922, i va créixer formant el major exèrcit del món des dels anys 1940 fins a la caiguda de la Unió Soviètica al desembre del 1991

"Roig" fa referència a la sang vessada per la classe obrera en la seva lluita contra el capitalisme. Malgrat que l'Exèrcit Roig es va convertir oficialment en l'Exèrcit Soviètic al 1946, el terme és d'ús comú al món occidental per referir-se a totes les Forces Armades Soviètiques al llarg de la seva història.

[edita] Creació

Simbol de l''Exèrcit Roig

L'Exèrcit Roig va ser creat el 28 de gener de 1918. En principi, ho van integrar voluntàriament els camperols i obrers comunistes. El comando es va formar amb oficials de l’antic exèrcit imperial del Tsar que havien decidit romandre en els seus llocs després de la Revolució d'Octubre (1917). A l'intensificar-se la guerra civil deslligada per antics oficials aliats als kulaks (grans terratinents), Lenin va recórrer al reclutament obligatori. En el transcurs de la guerra interna, l'Exèrcit Roig va arribar a contar amb cinc milions d'efectius que van enfrontar a l'Exèrcit Blanc organitzat pels oficials Lavr Kornílov i Anton Denikin, entre d’altres.

Bandera de l'exèrcit roig

L'organització de l'Exèrcit Roig va estar a càrrec de Lev Trotsky, el qual abans de la revolució havia tingut al seu càrrec el comitè Militar Revolucionari que va comandar l'assalt al poder. Els bolxevics tenien notable influència en l'exèrcit del Tsar. La Primera Guerra Mundial va afeblir la moral d'aquest exèrcit, en el qual es produïen diàriament desercions. Els comunistes van intentar amb bastant èxit crear una moral revolucionària en el lloc de la moral patriòtica en declivi. Els soldats eren una peça clau del seu projecte insurreccional. Les assemblees revolucionàries (sóviets), havien de ser "d'obrers, soldats i camperols", segons la consigna del Partit Bolxevic. Mesos abans de la revolució, centenars d'unitats de l'exèrcit van participar a un congrés d'organitzacions militars a Petrograd (avui Sant Petersburg).

Imatge de Trotsky, octubre 1917

Després de crear l'Exèrcit Roig, la política d'incorporació voluntària donava per resultat un exèrcit de base molt inestable i poc disciplinada. Trostsky va defensar el reclutament obligatori, el manteniment dels oficials tsaristas en els seus càrrecs i el comisariat polític (incorporació de dirigents del Partit al costat dels comandaments militars).

Trotsky va recórrer personalment en un tren blindat els fronts de batalla durant més de dos anys. Els blancs dominaven la regió meridional de l'antic imperi, Sibèria i part de Rússia, i durant un temps van rebre ajuda dels aliats que havien triomfat a la Primera Guerra Mundial. Els blancs van arribar a amenaçar seriosament a Moscou, però van resultar vençuts. Alguns dels principals triomfs de l'Exèrcit Roig van ser protagonitzats per la "Cavalleria Vermella" comandada pel mariscal Sinión Budionny. La cavalleria va ser un dels nous cossos creats dins de l'exèrcit per Trotsky. Els blancs van capitular al 1920, però la guerra va seguir contra els anomenats "verds", bandes de camperols que van assolar alguns districtes russos, i contra polonesos i japonesos. El conflicte amb els polonesos va finalitzar al 1921 i els japonesos es van retirar al 1922.

Acabada la guerra civil, l'exèrcit no va evolucionar fins a la dècada dels anys '30, quan va començar a desenvolupar l'etapa motoritzada. Les "purgues" de Stalin el van privar dels seus més valuosos caps, justament en vespres de la Segona Guerra Mundial. Més de 30.000 oficials van ser destituïts, i molts d'ells confinats o afusellats.

[edita] La Gran Guerra Pàtria

Georgi Zhúkov, va ser comandant de l'exèrcit roig durant la Segona Guerra Mundial

Durant la Segona Guerra Mundial, anomenada oficialment "la Gran Guerra Pàtria", la indústria bèl·lica es va desenvolupar enormement. L'Exèrcit Roig va ser dotat de nous canons, canons antiaeris, diferents tipus de carros de combat, un canó antitank i avions molt efectius: els Mig, el Yak i el Il 2. Un llançacoets anomenat familiarment Katiusha o "l'òrgan de Stalin" va ser un arma de gran poder destructiu. Es va enfortir també l'Armada. El comandant en cap de les tropes vermelles era el propi Stalin i per sota d'ell, com Comissari per la Defensa, Semión Timoshenko, considerat un dels millors estrategs de la història soviètica. L'estat major va estar a càrrec de Georgi Zhúkov, qui havia iniciat la seva carrera a l'exèrcit tsarista i que acabaria comandant diverses victòries contra l’Alemanya nazi.

Georgi Zhúkov, va ser comandant de l'exèrcit vermell durant la Segona Guerra Mundial.

Imatge de la col·locació de la bandera roja al Reichstag Alemany

Aquesta va significar per a l'Exèrcit roig un enorme triomf i també una gran pèrdua de vides humanes (més de 13 milions de baixes). En reculada durant gairebé tota la contesa, es va batre amb heroisme durant la defensa de Stalingrad (avui Volgograd) i Moscou i després va fer retrocedir als alemanys fins a Berlín després de la batalla de Kursk (Rússia, 1943), la més gran batalla terrestre de tota la història. Van intervenir en ella més de dos milions de soldats. L'Exèrcit Roig va ser el primer a entrar a la capital alemanya i alliberar la capital alemanya dels nazis. Els seus soldats van clavar simbòlicament la bandera vermella sobre l'edifici del Reichstag (parlament) alemany

[edita] La Guerra Freda

Acabada la Segona Guerra, l'Exèrcit Roig va anar l'eix de l’anomenat Pacte de Varsòvia, integrat per les nacions que van quedar sota el control dels soviètics a l’Europa de l'Est. El seu armament nuclear es va incrementar proporcionalment al dels nord-americans. Va envair Hongria (1956) i l'antiga Txecoslovàquia (1968) per a sufocar alçaments contra el poble comunista. L'última guerra en la qual va participar va ser la d'Afganistan, entre 1980 i 1988, en suport del govern prosoviètic d'aquest país, que lluitava contra un aixecament armat.

Després de la caiguda de la URSS al 1991, l'Exèrcit Roig va desaparèixer com a tal.