Leninisme
De Viquipèdia
El Leninisme és una teoria política i econòmica que es construeix a partir del Marxisme; és una ramificació d'aquest i ha estat la dominant a nivell mundial aproximadament entre 1920 i 1956, moment en què va perdent força fins a ser testimonial en la majoria de moviments marxistes actuals.
El Leninisme rep el nom del seu principal desenvolupador, el líder bolxevic Vladimir Lenin i és portat a la pràctica per ell després de la Revolució Rusa. Les teories de Lenin han estat una font de controvèrsia desde la seva implementació, amb veus crítiques tant en l'esquerra política (socialdemòcrates, anarquistes i altres marxistes: des de Rosa Luxemburg fins als corrents feixistes, passant per la dreta liberal).
Lenin argumentava que el proletariat només podia arribar a tenir consciència revolucionària a través dels esforços d'un partit que assumís el rol d'avantguarda revolucionària. Lenin creia que aquest partit només podria aconseguit els seus objectius a través d'una forma d'organització disciplinada coneguda com el centralisme democràtic. A més a més, el Leninisme manté que l'imperialisme és l'estadi més alt del capitalisme, i que el capitalisme només pot ser vençut a través dels mitjans revolucionaris (qualsevol intent de reformar el capitalisme està destinat al fracàs). Lenin creia en la destrucció de l'Estat capitalista a través de la revolució proletària, i en reemplaçar aquest Estat per una dictadura del proletariat.
La teoria de Lenin sobre l'imperialisme tenia com a objectiu millorar l'obra de Karl Marx explicant un fenomen que Marx no havia pogut teoritzar: el Capitalisme que es converteix en un sistema global (Marx havia descrit un sistema nacional). Al centre d'aquesta teoria de l'imperialisme hi ha la idea que les nacions capitalistes avançades estven intentant evitar la revolució forçant que la seva sobreproducció entrés als mercats colonials i explotant aquestes colònies (es venen productes a les colònies fabricats amb els seus recursos). Això permetia a les nacions capitalistes industrialment avançades tenir contents als seus treballadors, en part, també, a través de la creació de l'aristocràcia obrera. A resultat d'això, el capitalisme seria dirigit per l'aritocràcia, representada pels partits socialdemòcrates, fins el punt que la revolució no seria portada a la pràctica en les nacions més avançades (així com Marx havia definit), sinó en l'Estat imperialista més dèbil: Rússia
Si la revolució només pot portar-se a cap en un país subdesenvolupat això comporta un problema seriós: aquest país no serà capaç de desenvolupar un sistema socialista (en la teoria marxista el socialisme és l'estadi que succeeix al capitalisme, abans d'arribar al comunisme), perquè el capitalisme encara no ha seguit el seu curs complet a la futura URSS i perquè els poders extrangers intentaran acabar amb la revolució a qualsevol preu. Per solucionar aquest problema Lenin proposa dos possibles solucions:
-
- 1. La revolució en un país subdesenvolupat desencadena una revolució en un país capitalista desenvolupat (per exemple, Lenin esperava que la Revolució Russa provocaria una revolució a Alemanya). Això faria possible que el país desenvolupat, després d'instaurar el Socialisme, ajudés el país subdesenvolupat a fer el mateix.
-
- 2. La revolució té lloc en nombrosos països subdesenvolupats al mateix temps o en una successió ràpida; els països subdesenvolupats s'ajunten en un estat federal capaç d'intimidar a les potencies capitalistes i establir el Socialisme. Aquesta era la idea original en la fundació de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS).
El Socialisme no pot sobreviure només en un país pobre i subdesenvolupat. Per això, el Leninisme advoca per la revolució mundial d'una manera o d'una altra.
Els leninistes actuals veuen, sovint, a la globalització com una forma moderna d'imperialisme.
A la Xina, l'estructura leninista va ser la base de l'organització tant pel Kuomintang com pel Partit Comunista de Xina; després els comunistes xinesos van desenvolupar la teoria del Maoisme.
