Caterina II de Rússia
De Viquipèdia
Caterina II de Rússia (Stettin 1729 - Sant Petersburg 1796). Princesa alemanya que esdevingué tsarina de Rússia per l'abdicació del seu marit el tsar Pere III de Rússia. Representa la monarca il·lustrada per antonomàsia del segle XVIII a Rússia. La seva llegenda s'ha mantingut viva fins els nostres dies.
Taula de continguts |
[edita] Infància
Nasqué a la ciutat d'Stettin, capital històrica de Pomerània, en aquell moment pertanyent al Regne de Prússia i que avui forma part de Polònia l'any 1729. Filla del príncep Cristià August d'Anhalt-Zerbst i de la princesa Elisabet d'Schleswig-Holstein-Gottorp. La seva era una família de tercer grau dintre de la noblesa alemanya de principis de segle XVIII. La seva educació tingué lloc amb una certa precarietat econòmica encara que no cultural.
[edita] Casament i descendència
L'any 1745 la princesa d'Anhalt-Zerbst, Sofia Augusta, és l'escollida per la tsarina Elisabet I de Rússia per casar-se amb el seu nebot i hereu, el futur tsar Pere III de Rússia. El llavors tsarevitx Pere de Rússia era fill del duc Carles Frederic d'Holstein-Gottorp i de la gran duquessa Anna de Rússia filla de Pere I de Rússia i germana de la tsarina Elisabet I de Rússia. El casament es produí el 1745, la parella s'establí a Sant Petersburg i tingueren dos fills, la paternitat dels quals s'ha posat més que en dubte:
- SM el tsar Pau I de Rússia nat a Sant Petersburg el 1754 i assassinat al castell dels Mihailovski de Sant Petersburg l'any 1801. Es casà amb primeres núpcies amb la princesa Natàlia de Hessen-Darmstadt i en segones núpcies amb la princesa Sofia de Württemberg.
- SAI la gran duquessa Maria de Rússia nata el 1757 i morta el 1759 a Sant Petersburg.
La paternitat dels seus fills s'atribueix a un dels seus múltiples amants, en especial a Sergi Saltykov. La tsarina tingué múltiples amants i sembla demostrat el fet que patí de nimfomània ja que es descobriren múltiples aparells de caràcter sexual.
[edita] Esposa de Pere III de Rússia
El fracàs del matrimoni ja es fa palès la nit de noces ja que no serà fins dotze mesos després que el matrimoni serà consumat. Pere pendrà una amant i Caterina iniciarà contactes amb diferents grups de poder contraris al seu marit a la vegada que també inciava la seva particular, i extensa, llista d'amants.
Extremadament informada de les notícies que occorrien a Rússia i a la resta d'Europa, mantenia correspondència amb els més grans pensadors del moment, inclosos Diderot i Voltaire.
El 1762 el seu marit accedeix al tron amb el nom de Pere III de Rússia, però les seves excentricitats i les seves polítiques, en especial la seva obsessió amb Prússia, li crearen múltiples enemics que veuran en Caterina la candidata ideal a ocupar el tron de Rússia. Caterina i el seu amant Grigori Orlov van liderar un cop de palau emprant una tropa que va entrar al Palau on residia el tsar, capturant-lo i transportant-lo al castell de Ropsha on una setmana després moriria assassinat pels partidaris de la seva dona. Caterina esdevenia la nova tsarina, adoptant el nom de Caterina II de Rússia.
[edita] Tsarina de Rússia
En la política interna destaca la voluntat de reforma de lleis i codis que per tal de portar-la a terme convocà una comissió legislativa en què totes les classes socials, a excepció dels serfs, hi eren representats. Mesos després la desconvocà en una onada de conservadurisme després de la revolta cossaca dirigida per Yemelyan Pugachev els anys 1774 - 1775. A causa de la revolta reorganitzà les províncies i els districtes russos per aconseguir un control més gran de les àrees rurals.
Afavorí la colonització de les noves àrees ocupades a Alaska i a Ucraïna, donant terres a la noblesa i garantint-los serfs. Va establir la Societat Econòmica Lliure per tal d'encoratjar la modernització de l'agricultura i la indústria. Va animar a la inversió estrangera a establir-se a Rússia per tal de convertir-se en un motor per les regions menys desenvolupades. Reduí la presència de la censura a la societat russa, encoratjant a l'educació de les classes mitjanes i de l'aristocràcia.
Pel que fa la política exterior de la tsarina Caterina, aquesta es caracteritza per el continu avenç de la frontera russa l'Oest. Durant els primers anys del seu regnat el ministre d'Afers Estrangers fou Kikita Panin, el qual exercici una influència considerable. El seu exercici estigué encaminat a aconsguir el Pacte del Nord, un pacte entre les monarquies de Rússia, Polònia, Prússia, Suècia i potser el Regne Unit en contra de la unió dels Borbó de França i Espanya i dels Habsburg d'Àustria. El pacte fracassà i Panin perdé el suport de la tsarina i hagué de dimitir l'any 1781.
[edita] La qüestió polonesa
L'any 1764 Caterina col·locà un seu antic amant al tron de Polònia, Estanislau II August de Polònia. Malgrat que la idea fou de Prússia, Rússia sortí molt afavorida dels tres successius repartiments que s'aplicaren sobre de Polònia, en el qual particparen Prússia i Rússia, i en menor mesura Àustria (1772, 1793 i 1795.
[edita] L'Imperi otomà
Durant el regnat de Caterina, Rússia es convertí en la principal potència a l'Europa Oriental. La rivalitat amb l'Imperi Otomà s'expressà en les dues guerres turcorusses de 1768 - 1774 i de 1787 - 1792 En aquestes guerres, Caterina intentà aplicar la filososfia dels repartiments polonesos però no tingué èxit. Tot i així, aconseguí debilitar les posicions otomanes i fer-se amb la Península de Crimea durant la Primera Guerra Turcorussa situació ratificada després de la Segona Guerra Turcorrussa i amb el Tractat de Jassy.
[edita] Guerra de successió bavaresa
Després de la mort sense descendents directes de l'últim elector de la branca principal de la família dels Wittelshbach una guerra, la Guerra de Successió de Baviera entre Àustria i Prússia va iniciar-se per tal de col·locar els propis candidats al tron bavarès 1778 - 1779. Mentre Àustria apostava pel príncep Carles IV Teodor de Baviera i Prússia i Saxònia ho feien pel comte Carles II de Zweibrücken. Caterina fou nombrada intermediadora per arribar a la pau que s'acordà al Congrés de Teschen de 1779.
Caterina jugarà un rol importantíssim que posteriorment durant el segle XIX i XX jugaria el Regne Unit, i ho féu moltes vegades inconscientment.
[edita] Conflicte amb Suècia
L'any 1788 Rússia es trobà embolicada en una guerra amb Suècia. El tron suec era ocupat pel cosí de Caterina, el rei Gustau III de Suècia. Suècia reclamava les progressives conquestes russes als estats bàltics. La guerra tingué diverses etapes, la que enfrontà Rússia amb Suècia i la que encarà Suècia i Dinamarca. El conflicte se segellà restaurant els diversos territoris a les diverses nacions. La pau regnà durant vint anys.
[edita] La Cultura
Caterina s'autoqualificà com una "filòsofa al tron". Malgrat la seva voluntat de passar per una sobirana il·lustrada i liberal molts dels seus actes denoten un menyspreu pels serfs, denotant característiques d'una tirana i amb una gran falta de sensibilitat liberal.
Fou una patrona de les Arts i de la Literatura. El Museu de l'Hermitage començà amb les peces de la col·lecció particular de la tsarina. Va escriure un manual per l'educació dels infants inspirant-se en les idees de John Locke, fundà l'Institut Smolny, esdevinguent una de les més importants d'Europa en la seva especialitat.
Escrigué novel·les, comèdies i menòries. Mantigué correspondència amb Diderot, D'Alembert i Voltaire. Malgrat tot, el seu regnat també estigué marcat per la figura de la censura.
| Precedit per: Pere III |
Emperadriu de Rússia 1762–1796 |
Succeït per: Pau I |
