Satèl·lits galileians

De Viquipèdia

Els 4 satèl·lits galileians de Júpiter, en una imatge composta comparant les seves mides i la mida de la Gran Taca Vermella de Júpiter. De dalt a baix, Ió, Europa, Ganimedes i Cal·listo.

Els satèl·lits galileians són els quatre satèl·lits de Júpiter descoberts per Galileo Galilei. Els seus noms són: Ganimedes, Cal·listo, Ió i Europa. Són, amb molta diferència, els més grans dels molts (63) que té Júpiter. Són visibles fins i tot amb un telescopi de baixa resolució. De fet, si les condicions d'observació són prou bones, és possible veure Cal·listo, el més exterior, a ull nu.

[edita] Descobriment

Van ser observades per primera vegada per Galileu el 7 de gener de 1610. Actualment, se sap que un astrònom xinès anomenat Gan De, els podria haver descobert ja el 362 aC, quasi dos mil·lenis abans. Galileu va observar els moviments dels satèl·lits durant diversos dies i va adonar-se que estaven en òrbita al voltant de Júpiter. Aquest descobriment va recolzar la teoria heliocèntrica de Nicolau Copèrnic i va demostrar que no tot dóna voltes al voltant de la Terra (vegeu teoria geocèntrica). El descobriment va ser publicat a l'obra Sidereus Nuncius, publicada a Venècia el març de 1610.

[edita] Els seus noms

Inicialment, Galileu els va anomenar Cosmica Sidera (estrelles de Cosme), en honor de Cosme II de Mèdici, gran duc de la Toscana des del 1609, el patrocini del qual Galileu es volia assegurar. A suggerència del gran duc, Galileu va canviar el nom a Medicea Sidera (estrelles de Mèdici) perquè els Mèdici eren quatre germans.

Entre els altres noms que es van proposar, hi havia Principharus, Victipharus, Cosmipharus and Ferdinandipharus, per a cada un dels quatre germans Mèdici, proposat per Giovanni Batista Hodierna, un deixeble de Galileu autor de les primeres efemèrides (Medicaeorum Ephemerides, 1656). Johannes Hevelius els va anomenar els Circulatores Jovis o Jovis Comites, i Jacques Ozanam els va batejar com Gardes o Satellites (del llatí satelles, satellitis: escorta o sèquit). Però serien els noms proposats per Simon Marius, qui va reclamar el descobriment de les llunes al mateix temps que Galileu, els que finalment prevaldrien: Ió, Europa, Ganimedes i Cal·listo, extrets de personatges de la mitologia grega i publicats a la seva obra Mundus Jovialis el 1614.

Galileu va rebutjar rotundament utilitzar els noms de Marius i, a resultes d'això, va inventar un sistema de nomenclatura mitjançant xifres romanes. En aquest sistema, els nombres van en ordre creixent des del satèl·lit més proper a Júpiter cap a l'exterior, així són: Ió (I), Europa (II), Ganimedes (III) i Cal·listo (IV). Amb el temps, aquest sistema es va estendre a tots els altres satèl·lits del sistema solar (normalment de forma paral·lela als noms mitològics). Fins a mitjans segle XX, els satèl·lits galileians encara eren coneguts pel sistema de Galileu i no ha estat fins recentment que ha quedat en segon terme desplaçat pels noms de Marius. Galileu va utilitzar aquest sistema en les seves notes però no el va publicar mai.

[edita] Observats a l'antiguitat?

Els satèl·lits galileians podrien haver estat coneguts a l'antiguitat: es deia que el déu babiloni Marduk (Júpiter) estava acompanyat per quatre gossos (Jensen, Die Kosmologie der Babylonier, p. 131) i l'egipci Horus (Júpiter) tenia quatre fills (Mercer, Horus, the Royal God of Egypt, 1942). Però això és una conjectura, i generalment no s'accepta com a probable.

En el seu punt més proper a la Terra, les llunes galileianes tenen una magnitud d'entre 4,6 (Ganimedes) a 5,6 (Cal·listo). Ió (el més interior) està separat de Júpiter per dos minuts d'arc. És teòricament possible que observadors tenaços i ben preparats aconseguissin veure les llunes a ull nu, però si això realment va ser realitzat per antigues civilitzacions no passa de ser una hipòtesi.

[edita] Taula de dades

Satèl·lits galileians (del més proper al més llunyà a Júpiter)

Nom	Imatge	Diàmetre	Massa	Semieix major	Període orbital
Ió		3.643 km	8,93·1022 kg	421.800 km	1,77 dies
Europa		3.122 km	4,80·1022 kg	671.100 km	3,55 dies
Ganimedes		5.262 km	1,48·1023 kg	1.070.400 km	7,15 dies
Cal·listo		4.821 km	1,08·1023 kg	1.882.700 km	16,69 dies

[edita] Enllaços externs

• NASA/NSSDC (anglès) (Dades dels satèl·lits galileians comparades amb les d'altres cossos del Sistema Solar)

Sistema solar
Sol • Mercuri • Venus • Terra • Mart • Júpiter • Saturn • Urà • Neptú
Lluna • Cinturó d'asteroides • Ió • Europa • Ganimedes • Cal·listo • Tità • Tritó • Cinturó de Kuiper • 2003 UB313 • Núvol d'Oort Fobos • Deimos • Satèl·lits de Júpiter • Satèl·lits de Saturn • Satèl·lits d'Urà • Satèl·lits de Neptú • Plutó • Caront