Babilònia
De Viquipèdia
- Aquest article és sobre l'estat de Babilònia. Per a informació sobre la ciutat vegeu: Babilim
Babilònia era un antic estat localitzat a Mesopotàmia (actualment l'Iraq). Es va originar a partir dels territoris combinats d'Accàdia i Sumèria. La tradició la fa fundada per Nimrod fa quatre mil cinc-cents anys, qui també va construir la famosa Torre de Babel. La llengua acàdia va evolucionar per formar la llengua babilònica, mentre que la llengua sumèria va desaparèixer.
[edita] Ciutat estat
La ciutat era un petit poder local que va estar sotmès a tribut per Umma, Akkad, els guti, Uruk, Ur, i Isin del que es va independitzar vers el 1894 aC, sota governants d'origen amorita.
[edita] Primera Dinastia de Babilònia
Es va establir l'anomenada Primera dinastia de Babilònia que va aprofitar hàbilment la rivalitat d'Isin i Larsa; una vergada el rei Rim-Sin I de Larsa va conquerir Isin (vers 1793 aC) després d'una extenuant lluita que va tenir per centre principal la ciutat de Nippur, Hammurabi de Babilònia, que per les mateixes dates havia pujat al tron de Babilònia, va poder iniciar l'expansió. Hammurabi de Babilònia es va posar al front d'una coalició amb Elam, Assur (Assíria), els guti, Eshunna i Malgium (1764 aC) que el 1763 aC va assetjar Larsa que es va rendir el 1762 aC. Després es va girar contra els seus aliats i va conquerir la regió del Tigris fins Ekallatum que pertanyia a Assur. El 1759 aC va ocupar Mari i Malgium, i probablement Eshunna. Va entrar en guerra amb Assíria que en general fou victoriosa per Hammurabi, i vers el 1750 aC, quant Hammurabi va morir, controlava com a vassalls els següents estats: Eridu, Ur, Lagash, Girsu, Zabalam, Larsa, Uruk, Adab, Isin, Nippur, Keshi, Dilbat, Borsippa, Kish, Malgium, Maskhamshapir, Kutha, Sippar, Eshunna, Mari, Tuttul, Assur i Ninive (a part dels estats menors). La plana mesopotàmica fou anomenada "Pais d'Akkad" (Mat Akkadi) però convencionalment se l'anomena Babilònia.
A Hammurabi el va succeir el seu fill Samsuiluna, que va haver de lluitar per conservar els dominis paterns però encara va aconseguir llegar un imperi al seu successor.
Les invasions dels cassites a la segona meitat del segle XVIII aC i les revoltes internes, van desestructurar l'imperi. Vers el 1647 aC quan va morir Ammiditana i el va succeir Ammisaduqa, l'estat encara abraçava Borsippa, Larsa, Uruk, Isin, Kisurru, Malgium, Emutbal (o Yamutbal), Sukhum (a la riba de l'Eufrates) i dos províncies al est del Tigris.
El hitites aliats als cassites, establerts a l'Eufrates (Regne de Khana), van ocupar Babilònia, on governava Samsuditana, el 1594 aC i van posar fi a la dinastia. Presoners i riqueses foren portades cap a Anatòlia. Babilònia fou disputada per diversos poders (Cassites, País del Mar...) per caure finalment en mans dels cassites el 1570 aC. Seguirà un llarg període de domini cassita.
- Sumuabum 1894-1880 aC
- Sumulael 1880-1844 aC
- Sabium 1844-1830 aC
- Apil-Sin 1830-1812 aC
- Sin-Muballit 1812-1793 aC
- Hammurabi 1793-1750 aC
- Samsuiluna 1750-1712 aC
- Abieshukh 1712-1684 aC
- Ammiditana 1684-1647 aC
- Ammisaduqa 1646-1626 aC
- Samsuditana 1626-1594 aC
[edita] I i II Dinasties cassita (II i III de Babilònia)
El cassites van començar les seves incursions des la Mèdia el 1741 aC i des llavors van continuar. Vers el 1729 aC havia aconseguit establir-se a la regió d l'Eufrates, formant el regne de Khana (Mari i Terqa). El seu primer rei Gandash portava el pompós titol de "rei dels cassites, de Sumèria, Accàdia, i Babilònia"; Babilònia després es transformarà en Karduniash equivalent a Mesopotàmia.
La dinastia, poderosa al començament, es va anar descomponent lentament. La intervenció elamita i la revolta d'Isin que va establir una dinastia al sud, van obrir el camí a la renovada Assíria per ocupar Babilònia vers el 1235 aC, i el seu territori fou annexionat, però després fou confiat com a govern vassall a un cassita anomenat Elilnadinshumi.
Per raons dinàstiques pocs clares (ja que no es coneix la legitimat dinàstica de la tercera dinastia) la dinastia elamita es considerava amb dret al tron de Babilònia. El rei d'Elam Sutruk-Nahhunte, que probablement va ser qui va escriure una carta (conservada al Museu de Berlín) on reclamava el tron, va dirigir les primeres expedicions a Mesopotàmia. Per les inscripcions es sap que va saquejar Akkad, Babilònia i Eshunna, de la darrera de les quals es va emportar les estàtues de Manishtusu, i va portar a Susa el codi d'Hammurabi i l'estela de Naramsin. El 1158 aC va matar al rei cassita Zababashumaiddina i va col·locar al tron de Babilònia al seu propi fill gran Kutir-Nakhunte. El príncep cassita Enlilnadinahi va organitzar la resistència, que va durar dos o tres anys, al final dels quals Kutir-Nakhunte, ja rei d'Elam (Kutir Nakhunte III) va derrotar definitivament a Enlilnadinahi (vers 1155 aC) que fou capturat. Un governador elamita (segurament de la família real) es va establir a la ciutat. Silhak-Inshushinak, germà de Kuitr Nakhunte, va deixar nombroses inscripcions esmentant les seves campanyes a Mesopotàmia i recordant el temples construïts o restaurats, doncs un poder rival volia també el tron de Babilònia, la dinastia establerta a Isin i que domina el centre i sud del país. Com a molt tard el 1135 aC el rei d'Isin Ittimardukbalatu va ocupar Babilònia, expulsant als elamites i establint la quarta dinastia de Babilònia.
-
- Primera dinastia cassita (II de Babilònia)
- Gandash, vers 1725 aC
- Agum I vers 1700 aC
- Kashtiliash I vers 1675 aC
- Ushi vers 1650 aC
- Abirattash
- Kashtiliash II
- Urzigurumash vers 1625 aC
- Kharbashikhu vers 1600 aC
- Tiptakzi
- Agum II vers 1570 aC
- Burnaburiash I vers 1550 aC
- Kashtiliash III (fill) vers 1521 aC
- Ulamburiash (germà) vers 1500
- Agum III (nebot) vers 1480 aC
- Karaindash vers 1450 aC
- Kadashmankharbe (fill?) vers 1425 aC
- Kurigalzu I vers 1400 aC
- Kadashman-Enlil I (germà) vers 1390 aC
- Burnaburiash II (fill) 1375-1347 aC
- Karakhardash (fill) 1347-1346 aC
- Nazibugash (Suzigash) 1346-1345 aC (usurpador)
- Kurigalzu II (germà de Karakhardash) 1345-1324 aC
- Nazimaruttash (fill) 1324-1298 aC
- Kadashmanturgu (fill?) 1298-1280 aC
- Kadashman-Enlil II (fill menor d'edat) 1280-1265 aC
- Kudur-Enlil (germà?) 1265-1255 aC
- Shagarakti-Shuriash (fill) 1255-1242 aC
- Kashtiliash IV (fill) 1242-1235 aC
- Conquesta assíria, 1235 aC
- virregnat de Karduniash vers 1234-1227 aC amb Tukulninurta d'Assíria com a virrei.
- Segona dinastia cassita (III de Babilònia)
- Enlilnadinshumi 1227-1226 aC
- Kadashmankharbe II 1226-1224 aC
- Adadshumaiddina 1224-1218 aC
- Adadshumausur 1218-1188 aC
- Melishikhu 1188-1173 aC
- Mardukaplaiddina (fill) 1173-1160 aC
- Zababashumaiddina 1160-1158 aC
- Kutir-Nakhunte (príncep d'Elam) 1158-1155 aC
- Enlilnadinakhi (o Enlilnadinahi) 1158-1155
- Kutir-Nakhunte (III d'Elam), sol, 1155-vers 1150 aC
- Shilkhak-Inshushinak vers 1150-1135 aC
- Marduk-Kabitahheshu d'Isin vers 1150-1138 aC (pretendent)
- Ittimardukbalatu d'Isin vers 1138-1135 aC (pretendent)
[edita] Quarta dinastia de Babilònia (II d'Isin)
La dinastia d'Isin es va enfrontar amb Elam i Assíria. Vers el 1080 aC els assiris van conquerir Dur Kurigulzu, Sippar, Shamash, Annunitum, Opi i la mateixa Babilònia. El rei Mardunadinakhkhe va morir segurament durant la conquesta de Babilònia i el va succeir el seu fill. Els assiris es van retirar després del saqueig i la fam es va abatre sobre el país, i es va arribar al canibalisme. Pocs anys després un arameu, Adadapaliddina, va poder usurpar el tron; finalment el 1024 aC, un rei procedent del País del Mar, Shimmashshiku, va poder instaurar una nova dinastia que va iniciar un període de caos polític. Babilònia ja no dominava altres ciutats. Al segle XI va començar la infiltració dels arameus. Aquest període de debilitat i anarquia, que també va afectar a Assíria, fins vers el 800 aC , fou anomenat "l'època fosca".
- Ittimardukbalatu 1135-1130 aC
- Ninurtanadinshumi 1131-1125 aC
- Nabucodonosor I (Nabakudirriusur I o Nabushadrezzar I) 1125-1103 aC
- Enlilnadinapli (fill) 1103-1098 aC
- Marduknadinakhkhe 1098-1080 aC
- Mardukshapikzerimati (fill) 1080-1067 aC
- Adadapaliddina 1067-1046 aC (usurpador)
- Mardukakhkheriba 1046-1045 aC
- Marduk-Zer 1045-1032 aC
- Nabu-Shum-Libur 1032-1024 aC
- Al País del Mar 1024 aC
[edita] Dinastia del País del Mar (V de Babilònia)
- Shimmashshiku (rei del País del Mar) 1024-1007 aC
- Eamukinshumi 1007-1006 aC
- Kashshunadin 1006-1003 aC
[edita] Dinastia de Bazu (VI de Babilònia)
- Eulmashakinshumi 1003-987 aC
- Ninurta-Kudurshusur 987-985 aC
- Shiriqtishuqamunu 985-984 aC
[edita] Dinastia elamita (VII de Babilònia
- Marbitiapalusur 984-979
[edita] Vuitena dinastia de Babilònia
La dèbil dinastia vuitena de Babilònia, un simple poder local, fou enderrocada, i finalment Assíria, que des el 800 aC havia començar la recuperació, va ocupar el país i el va convertir en un regne separat però unit a la corona assíria.
- Nabumukinapli 979-943 aC
- Ninurta-Kudurriusur II 943-942 aC
- Marbitiakh-Iddin 942- ? aC
- Shamash-Mudammik
- Nabushumukin I
- Nabuapaliddin I
- Marduk-Belusate
- Marduk-Zakirshum I
- Marduk-Balatsuikbi
- Bau-Akhiddin
- 4 reis desconeguts
- Adad-Shumibai
- Marduk-Belzeri vers 800 aC
- Marduk-Apalusur
- Eriba-Marduk
- Nabu-Shumukin II vers 760-747 aC
- Nabu-Nasir 747-734 aC
- Nabu-Nadinzer 734-732 aC
- Nabu-Shumukin III 732 aC
[edita] Novena dinastia de Babilònia
- Ukinzer 732-729 aC
[edita] Sisena dinastia d'Assíria (X de Babilònia)
- Tiglatpileser Pulu (d'Assíria 745-727 aC) 729-727 aC
- Salmanasar Ululai (d'Assíria 727-722 aC) 727-722 aC
[edita] Dinastia Aramea (XI de babilònia)
- Mardukapaliddin II 722-710 aC (Merodacbaladan)
[edita] Setena dinastia d'Assíria (XII de Babilònia)
Conquerida Babilònia i establerta la corona assíria com a dirigent del país, es van produir revoltes que finalment van portar a la independència sota Mardukapaliddin, el bíblic Merodacbaladan.
- Sargon (II d'Assíria 722-705 aC) 710-705 aC
- Senaquerib (d'Assíria 705-681 aC) 705-703 aC
[edita] Dinastia tretzena de Babilònia
- Marduk-Zakirshum II 703 aC
[edita] Dinastia Aramea (XI de Babilònia), restaurada
- Mardukapaliddin II 703-702 aC (Merodacbaladan)
- Bel Ibni 702-700 aC
- Ashur-Nadinshum 700-694 aC
- Nergal-Ushezib 694-693 aC
- Mushezib-Marduk 693-689 aC
[edita] VII Dinastia d'Assíria, reinstaurada
Senaquerib va dominar la rebel·lió, i va conquerir i destruir Babilònia deportant als seus habitants. La seva mort al cap de poc temps fou interpretada com un càstig dels déus. El seu fill Assarhaddon (Esarhadon) va canviar la política i va reconstruir la ciutat esperant el perdó dels déus. El seu successor Assurbanipal va constituir un virregnat que va donar al seu fill Shamashshumaukin, però aquest es va acabar revoltant. Es suposa que Senaquerib va conquerir Babilònia i va assolir el govern sota el nom de Kandalanu, però es sap que aquest encara vivia el 627 aC mentre que el darrer document de Senaquerib es del 731 aC. Els governadors assiris enviats vers el 626 aC foren expulsats pel general Nabopolasar, d'origen caldeu, que havia servit a l'exèrcit assiri, el qual es va proclamar rei (23 de novembre del 626 aC).
- Senaquerib (d'Assíria 705-681 aC) 689-688 aC
- Assurnadinshumi (fill) virrei 688-681 aC (Assarhaddon), rei 681-669 aC
- Shamashshumaukin 669-647 aC
- Kandalanu 647-626 aC
- Sinshumlishir i Sinsharishkun 626 aC
[edita] Dinastia Dakkuri (XIV de Babilònia)
El caldeu Nabopolasar es va proclamar rei de Babilònia. El seu objectiu immediat era posar fi al poder d'Assíria, la seva principal amenaça. El 616 aC va iniciar l'ofensiva a la zona de l'Eufrates, intentant tallar les comunicacions entre Assíria i les seves possessions occidentals. Però Egipte va intervenir en favor d'Assíria, i l'exèrcit babiloni es va haver de retirar. El 615 aC Nabopolasar va envair l'Assíria pròpia i va assetjar Assur la capital religiosa del país, però fou rebutjat. Llavors van intervenir els medes, poble assentat a l'altiplà iranià, que van atacar Assur i la van ocupar el hivern del 614-614 aC. Quant Nabopolasar va arribar la ciutat ja havia estat conquerida però es va signar un tractat d'aliança amb el rei Ciaxares de Mèdia reforçat per un enllaç reial: l'hereu babiloni, Nabucodonosor, es va casar amb la princesa mede Amitis.
Després d'un any d'operacions poc decisives, les forces combinades dels medes i babilonis van assetjar Ninive (maig del 612 aC) que fou conquerida el juliol. El rei Sinsharishkun, que havia estat efímer governador de Babilònia, es va suïcidar. El darrer rei assiri, Assurballit, es va refugiar a Harran i es van produir diverses campanyes en aquesta zona. Els egipcis van ajudar als assiris i els faraó Neco va enviar un exèrcit. Josies de Judà, rei rebel contra els assiris als territoris jueus, va intentar oposar resistència, però fou derrotat i mort a Megiddo. Però els egipcis foren derrotats pels babilonis (dirigits per l'hereu Nabucodonosor) el 605 aC a Karkemish
El mateix any va morir Nabopolasar i el seu fill Nabucodonosor, el va succeir. Va conquerir les darreres possessions assíries i els egipcis es van retirar a Gaza i Sinaí. Els jueus, rebel·lats contra Assíria i que s'oposaven a ser dominats pels babilonis, foren derrotats i Jerusalem fou ocupada el 597 aC; la dinastia de Judà va romandre un temps com a tributaria, però quant es va revoltar, la ciutat fou ocupada per segona vegada el 586 aC i la població deportada a Babilònia (l'anomenada "captivitat de Babilònia") que va durar fins que el rei dels perses va canviar la seva política casi 40 anys després. La darrera ciutat que es va oposar a Nabucodonosor fou Tir, que fou conquerida el 575 aC.
Nabucodonosor va morir el 562 aC i el va succeir el seu fill Amel-Marduk, que fou aviat assassinat i substituir per son cunyat Neriglissar (560-556 aC), que va formar una nova i efímera dinastia
- Nabopolasar 626-605 aC
- Nabucodonosor II el gran 605-562 aC
- Amel-Marduk 562-560 aC
[edita] Dinastia Caldea (XV de Babilònia)
Neriglissar es va fer amb la corona per un cop de palau, i aviat va envair Anatòlia, triomfant a Cilícia i arribant al Taure. Una revolta a Harran va propiciar un cop d'estat del general caldeu Nabònides que va assolir la corona.
- Nergalsharusur 560-556 aC (Neriglissar)
[edita] Dinastia d'Harran (XVI de Babilònia)
- Labashi-Marduk 556 aC
[edita] Darreres lluites
Nabònides fou un governat extravagant. Va deixar al seu fill Baltasar (possible inspirador del cop d'estat) a la ciutat i es va establir a Harran i després al oasi de Tayma a Aràbia (va incorporar una part d'Aràbia als dominis babilonis), rebutjant el culte a Marduk. El 539 aC Cir II el gran, després de derrotar als medes (550 aC) i conquerir Lídia (547 aC), va fer presoner a Baltasar a Sippar, i va conquerir la ciutat. Mesopotàmia va esdevenir satrapia persa. El fill de Cir, Cambises, fou nomenat virrei. En diversos moments la ciutat es va revoltar sota líders que es van proclamar reis i van governar per curts espais de temps
- Nabònides 556-539 aC
- Baltasar (Belazar) 553-539 aC
- Nidintu-Bel (Nabucodonosor III) 522 aC
- Arakha o Nabucodonosor IV 521 aC
- Bel-Shimanni 484 aC
- Shamasheriba 484 aC
- Nidin-Bel 336-335 aC
[edita] Vegeu també
- Babilim, que es la ciutat de Babilònia sota el seu nom acadià (Bab-Ilim o Bab-Ilu), també esmentada a la Bíblia com a Babel.
- Torre de Babel
