Richard Stallman
De Viquipèdia
Richard M. Stallman és un conegut activista del programari lliure.
Les seves obres més importants com a programador inclouen l'editor de text Emacs, el compilador GCC i el depurador GDB, sota el Projecte GNU. Però la seva influència és major en un marc moral, polític i legal pel moviment del programari lliure, com una alternativa al desenvolupament i distribució del programari privatiu. També és l'inventor del concepte Copyleft (tot i que no és ell qui li va posar nom), un mètode per llicenciar el programari perquè sigui sempre de lliure us i modificació.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Stallman va nèixer el 16 de març de 1953 a Manhattan, Nova York.
L'any 1971, sent un estudiant de primer any de Física a l'Universitat de Harvard, Stallman es va convertir en un hacker del laboratori d'intel·ligència artifical del MIT. Els anys 80, la cultura hacker que constituia la vida de Stallman es va començar a difondre amb la comercialització de l'industria del programari.
Explica com abans que arribés la temuda industria del programari la gent s'intercanviava programes, i el codi font d'aquests. A inicis dels anys 80, la situació va canviar, el programari va començar a ser no redistribuible (no copiable) i la gent ja no podia intercanviar els seus coneixements informàtics lliurement.
Però les coses van canviar, els altres hackers del laboratori d'IA van fundar la companyia Symbolics, la qual intentava reemplaçar el programari lliure del laboratori pel seu propi programari privatiu. Durant dos anys, des del 1983 al 1985, Stallman va duplicar ell sol els esforços dels programadors de Symbolics per impedir que obtinguessin un monopoli sobre els ordinadors del laboratori. Aleshores, ell era l'última de la generació hacker del laboratori.
Li van demanar que firmés un contracte de no-divulgació (non-disclosure agreement) i portés a cap altres accions que ell considerava traicions als seus principis. El 1985, Stallman va publicar el Manifest GNU, en el qual declarava les seves intencions i motivacions per crear una alternativa lliure al sistema operatiu UNIX, el qual va anomenar GNU (GNU No es Unix), que també vol dir [nyu]] en anglès (d'aquí aquests logotips. També va fundar l'organització sense ànim de lucre Free Software Foundation per coordinar l'esforç. Es va inventar el projecte copyleft el qual va usar a la llicència GPL el 1989. La majoria del sistema GNU, excepte el kernel es va completar aproximadament en el mateix període de temps. El 1991, Linus Torvalds va alliberar el seu nucli Linux sota les condicions de la GPL, completant un sistema GNU complet i operatiu, el sistema operatiu GNU/Linux.
Les motivacions polítiques i morals de Richard Stallman l'han convertit en una figura molt controvertida. Molts programadors estan d'acord amb el concepte de compartir codi però no estan d'acord amb les postures morals, filosofia personal i el llenguatge que usa Stallman per descriure les seves opinions. Un resultat d'aquestes disputes va conduir l'inici d'una alternativa al programari lliure, el moviment de codi obert (open source, en anglés; al contrari de programari lliure o free software).
Stallman ha rebut molts premis i reconeixaments per la seva feina, entre ells una invitació a ser membre a la MacArthur Foundation el 1990, el Grace Hopper Award de l' Association for Computing Machinery el 1991 pel seu treball a l'editor Emacs, un Doctorat Honoris Causa del Royal Institute of Technology de Suècia el 1996, el Pioneer award de l'Electronic Frontier Foundation el 1998, el Yuki Rubinski memorial award el 1999, i el Takeda award el 2001. El 2004 va rebre un Doctorat Honoris Causa otorgat per l'Universitat de Salta (Argentina).
[edita] Paper dins del moviment GNU
A l'actualitat, Stallman s'encarrega de difondre l'ideologia GNU per tot el món mitjançant xerrades i conferències. Això fa que alguns el coneixin com un profeta o un gurú.
[edita] Curiositats
La seva aparent imatge descuidada i les seves extravagants manies (no usa telèfon mòbil, sempre va amb el seu ordinador portàtil, porta el seu matalàs vagi on vagi, etc.) l'han fet centre de moltes bromes i acudits, arribant fins i tot a aparèixer a tires còmiques.
A les seves xerrades apareix amb una segona personalitat que correspon a San iGNUcio de emacs.
