Química orgànica
De Viquipèdia
La Química orgànica és la branca de la Química que s'ocupa de l'estudi de les molècules formades bàsicament per àtoms de carboni (excepte el monòxid de carboni i el diòxid de carboni). Algunes de les classes de compostos considerats com a orgànics són:
- Compostos alifàtics
- Compostos aromàtics
- Heterocicles
- Biopolímers (per exemple l'ADN i l'ARN, i els polipèptids (proteïnes).
- Composts organometàl·lics
El carboni es pot combinar per formar cadenes i anells de diferents grandàries. Combinant carboni i altres elements (sobretot, hidrogen, nitrogen, oxigen, sofre, fòsfor i halògens) es pot crear un nombre de compostos químics enorme, gairebé il·limitat. Habitualment, els compostos orgànics són sensibles a la calor i es descomponen abans d'arribar als 300 °C. Tendeixen a ser poc solubles en aigua, i són solubles en solvents orgànics, tot i que aquestes propietats depenen força de cada compost.
Taula de continguts |
[edita] Compostos orgànics
Els compostos o molècules orgànics són les substàncies químiques basades en cadenes de Carboni i Hidrogen. En molts casos contenen Oxigen, i també Nitrogen, Sofre, Fòsfor, Bor i Halògens. No són molècules orgàniques els carburs, els carbonats i els òxids de carboni.
Les molècules orgàniques poden ser:
- Molècules orgàniques naturals: Són les sintetitzades pels éssers vius i es diuen biomolècules, són estudiades per la bioquímica.
- Molècules orgàniques artificials: Són substàncies que no existeixen en la naturalesa i han estat fabricades per l'home com els plàstics. La majoria dels compostos orgànics purs es produïxen artificialment.
La línia que divideix les molècules orgàniques de les inorgàniques ha originat polèmiques i històricament ha estat arbitrària. Els compostos orgànics es caracteritzen per tenir els àtoms de carboni amb una conformàció tetrahedrica, pel que sòn capaços de conformar compostos isomèrics. Així l'àcid carbònic és inorgànic, mentre que l'àcid fòrmic, àcid gras d'un sol carboni, es considera orgànic. El diòxid i el monòxid de carboni, són compostos inorgànics. Per tant, totes les molècules orgàniques contenen carboni, però no totes les molècules que contenen carboni, són molècules orgàniques.
L'etimologia de la paraula orgànic, es relaciona amb estructura i per analogia relacionat amb la vida, en oposició a inorgànic que seria el qualificatiu assignat a tot el que manca de vida, organització o estructuració.
Per als químics antics les substàncies orgàniques procedirien de fonts animals o vegetals, mentre les substàncies inorgàniques serien les de procedència mineral. Encara que durant molts anys es va creure que entre química orgànica i química inorgànica existia una barrera infranquejable, a principis del segle XIX, després d'aconseguir el químic alemany Friedrich Wöhler sintetitzar la urea, un producte orgànic, a partir de substàncies inorgàniques, es va comprovar que tal divisió era totalment artificial, cosa que és completament evident en la química moderna.
[edita] Vegeu també
com les transformacions entre aquestes.
[edita] Branques de la Química
[edita] Conceptes
- Radical químic
- Taula periòdica
- Element químic
- Compost químic
- Àtom
- Molècula
- Punt isoelèctric
- Quimiometria
- Cromatografia
[edita] Història de la Química
[edita] Enllaços externs
- http://www.organicworldwide.net plana web Química orgànica (anglès)
| Principals camps de la Química |
|---|
| Química analítica | Bioquímica | Química informàtica | Electroquímica | Química inorgànica | Química dels materials | Química orgànica | Química física | Química quàntica | Espectroscòpia | Estereoquímica | Termoquímica |
