Província de Sverdlovsk

De Viquipèdia

Свердло́вская о́бласть (Sverdlóvskaia óblast)

Informació
Capital:	Iekaterinburg
Població - Total - Densitat de població	4.428.229 h. (2005) 23 hab/km²
Superfície	194.800 km²
Governador	Eduard Rossel
Idioma oficial	Rus
Lloc web	Govern

La província de Sverdlovsk (en rus Свердло́вская о́бласть, transliterat Sverdlóvskaia óblast) és un subjecte federal de Rússia. El seu nom es va adoptar després de la Revolució Russa en honor a Iàkov Sverdlov. La capital n'és Iekaterinburg, anomenada Sverdlovsk en època soviètica.

[edita] Població

Segons el cens rus del 2002 hi havia 4.486.214 habitants, dels quals eren urbans 3.943.529 i rurals 542.685. Per grups ètnics, 28.957 (0,06%) no donaven dades de comunitat àtnica. La resta s'identificaven amb 148 grups ètnics, entre els quals 4.002.974 rusos (89%), 168.143 tàtars (3,75%), 55.478 ucraïnesos (1,2%), 37.296 baixkirs (0,8%), 27.863 maris (0,6%), 22.540 alemanys del Volga (0,5%) i altres.

Subdivisió administrativa de Rússia

Subjectes federals

Repúbliques	Adiguèsia \| Altai \| Baixkíria \| Buriàtia \| Calmúquia \| Carèlia \| Daguestan \| Ingúixia \| Kabardino-Balkària \| Karatxai-Txerkèssia \| Khakàssia \| Komi \| Marí El \| Mordòvia \| Ossètia del Nord - Alània \| Sakhà \| Tatarstan \| Tuvà \| Txetxènia \| Txuvàixia \| Udmúrtia
Territoris o krais	Altai \| Khabàrovsk \| Krasnodar \| Krasnoiarsk¹ \| Perm \| Primórie \| Stàvropol
Províncies o óblasts	Amur \| Arkhànguelsk \| Àstrakhan \| Bèlgorod \| Briansk \| Iaroslavl \| Irkutsk² \| Ivànovo \| Kaliningrad \| Kaluga \| Kamtxatka³ \| Kèmerovo \| Kírov \| Kostromà \| Kurgan \| Kursk \| Leningrad \| Lípetsk \| Magadan \| Moscou \| Múrmansk \| Nijni Nóvgorod \| Nóvgorod \| Novosibirsk \| Omsk \| Orenburg \| Oriol \| Penza \| Pskov \| Riazan \| Rostov \| Sakhalín \| Samara \| Saràtov \| Smolensk \| Sverdlovsk \| Tambov \| Tiumèn \| Tomsk \| Tula \| Tver \| Txeliàbinsk \| Txità \| Uliànovsk \| Vladímir \| Volgograd \| Vólogda \| Vorónej \|
Ciutats federals	Moscou \| Sant Petersburg
Província autònoma	Hebreus
Districtes autònoms	Aga Buriàtia \| Evènkia¹ \| Iamàlia \| Khàntia-Mànsia \| Koriàkia³ \| Nenètsia \| Taimíria¹ \| Txukotka \| Ust-Orda Buriàtia²