Sakhà
De Viquipèdia
| Саха Республиката (Sakhà Respublikata) Респу́блика Саха́ (Яку́тия) (Respúblika Sakhà (Iakútia)) |
|
|---|---|
|
|
|
| Informació | |
| Capital: | Iakutsk |
| Població
- Total |
|
| Superfície | 3.103.200 km² |
| Governador | Viatxeslav Xtírov |
| Idiomes oficials | Iacut i rus |
| Lloc web | Govern |
 |
|
La República de Sakhà (en iacut Саха Республиката, Sakhà Respublikata) és una república (subjecte federal) integrada dins la Federació Russa, tradicionalment anomenada Iacútia, nom agafat del rus Яку́тия. Aquesta extensa república autònoma asiàtica –gairebé tan gran com l'Índia– està situada al nord de Sibèria, entre l'oceà Glacial Àrtic al nord, el districte autònom de Txukotka, la província de Magadan i el territori de Khabàrovsk a l'est, la província de l'Amur al sud, les províncies de Txità i d'Irkutsk al sud-oest i els districtes autònoms dels Evenkis i de Taimir a l'oest. Té una extensió de més de tres milions de quilòmetres quadrats i una població propera al milió d'habitants. La capital és Iakutsk.
Banyat pel mar de la Sibèria Oriental i el mar de Làptev, un 40% del territori es troba situat per damunt del Cercle Polar Àrtic. Ocupa una extensíssima regió de tundra i taigà de l'altiplà de la Sibèria central, partida en dues meitats pel riu Lena; a la part oriental discorre el riu Kolima. La meitat nord-oriental del territori té un relleu molt accidentat (muntanyes de Verkhoiansk i Txerski, amb el pic Pobeda, de 5.147 m, la màxima altitud de la república), i al sud les muntanyes de Stanovoi el separen de la vall de l'Amur. Inclou l'arxipèlag de la Nova Sibèria.
Sakhà és la república autònoma més gran de Rússia, però està molt poc poblada; és la terra autòctona dels iacuts o sakhàs, que conformen aproximadament un terç de la població de la república, mentre que els altres dos terços són russos. També hi viuen altres minories ètniques com els evenkis, els dolgans i els evens. El iacut és llengua oficial a la república juntament amb el rus.
L'economia de Sakhà està basada sobretot en l'exportació de matèries primeres (sobretot diamants i or, i també estany, mica i carbó). Pel que fa als diamants, a la república s'hi produeix més del 90% de tot Rússia, i el 40% de tot l'or. El poble autòcton (els iacuts o sakhàs) són coneguts com a bons caçadors, pescadors i pastors de rens.
[edita] Història
Per un temps, del 1921 al 1922, Sakhà, coneguda amb el nom de Iacútia, fou també un estat autònom.
Després de la revolució de febrer de 1917, les autoritats locals de Iacútia van reconèixer el govern provisional. Després de la Revolució d'Octubre, els elements menxevics de Iacútia van crear un Comitè de Defensa de la Revolució formalment proclamat el 22 de febrer de 1918, que va funcionar com un govern autònom i va existir fins el 7 de juliol de 1918, quan fou dissolt pels avatars de la guerra civil que va portar fins allí els bolxevics. L’agost de 1918, Iacútia va caure en mans dels blancs, però els bolxevics locals van prendre el poder el 14/15 de desembre de 1918.
El novembre de 1921, forces blanques van entrar a la regió. El març de 1922, a Txuraptxa (Iacútia), nacionalistes iacuts i russos blancs van crear l’Administració Popular Regional Provisional de Iacútia, dirigida per G. Iefimov i amb una força armada (l'Exèrcit Popular de Iacútia) dirigida per Korobeinikov. Derrotats per l’exèrcit de la República de l'Extrem Orient, l’administració i l’exèrcit foren evacuats cap als ports d'Okhotsk i Aian, a l'actual territori de Khabàrovsk. El 27 d'abril de 1922 fou creada la República Socialista Soviètica Iacut (coneguda per RSSA de Iacútia).
L'estiu de 1922, l’administració iacut derrocada va demanar ajuda als emigrats blancs a Harbin (Xina). Es va formar la Brigada (o Drujina) Siberiana Voluntària, dirigida pel general A. Pépeliaev. El 17 de juliol de 1923, els destacaments de Pépeliaev van ser fets presoners a Aian i la resistència es va acabar.
La bandera del govern autònom fou negra, blanca i vermella, i se suposa que derivava de l'escut concedit pels tsars a la regió, que té aquests colors.
El nom actual, República de Sakhà, fou adoptat al començament de 1992, just després de la desintegració de la Unió Soviètica, quan el territori va accedir a una més àmplia autonomia dins la Federació Russa. Sakhà és el nom que el poble iacut dóna al seu país.
