Baixkíria

De Viquipèdia

Респу́блика Башкортоста́н
(Respúblika Baixkortostan)
Башҡортостан Республикаһы
(Baixqortostan Respublikahi)

Informació

Capital:

Ufà

Població

- Total
- Densitat de població

4.104.136 h. (2005)
28,6 hab/km²

Superfície

143.600 km²

Governador

Mortaza Ghöbäydulla
uly Räximev

Idioma oficial

Rus i baixkir

Lloc web

Govern

Baixkíria (en rus Башки́рия), oficialment Baixkortostan (en rus Респу́блика Башкортоста́н, Respúblika Baixkortostan; en baixkir Башҡортостан Республикаһы, Baixqortostan Respublikahi; en tàtar Başqortostan Respublikası), és un subjecte federal (república) de la Federació Russa des del 31 de març de 1992. El 2002 comptava amb 4.104.336 habitants en 143.600 km². La capital és Ufà. Limita al nord amb el territori de Perm i la província de Sverdlovsk, a l'est amb la de Txeliàbinsk, al sud i a l'oest amb la d'Orenburg, a l'oest amb la república de Tatària i al nord-oest amb la d'Udmúrtia.

Baixkíria conté una part dels Urals meridionals i les planes adjacents; la màxima altitud n'és el mont Iamantau (1.638 m). La màxima distància de nord a sud és de 550 km, i d'est a oest és de més de 430 km. Hi ha més de 13.000 rius a la república, els principals dels quals són el Belaia o Ağidel (1.430 km) i el seu afluent l'Ufà o Öfö (918 km).

Els baixkirs són un poble turc que parla majoritàriament la llengua baixkir, tot i que n'hi ha molts que parlen tàtar com a llengua materna, a part del rus, conegut per tota la població. A la república hi viuen un centenar de nacionalitats, entre els quals russos (39%), tàtars (28%), baixkirs (22%), txuvaixos, maris, ucraïnesos i alemanys.

Baixkíria és rica en reserves petrolieres; de fet, era un dels centres d'extracció de petroli més importants de l'antiga URSS. Altres recursos naturals són el gas natural, el carbó, el mineral de ferro, l'or, el guix, etc. La indústria gira principalment entorn del petroli, i està ubicada a Ufà i la rodalia.

[edita] Personatges

Salavat Iulàiev

Subdivisió administrativa de Rússia

Subjectes federals

Repúbliques	Adiguèsia \| Altai \| Baixkíria \| Buriàtia \| Calmúquia \| Carèlia \| Daguestan \| Ingúixia \| Kabardino-Balkària \| Karatxai-Txerkèssia \| Khakàssia \| Komi \| Marí El \| Mordòvia \| Ossètia del Nord - Alània \| Sakhà \| Tatarstan \| Tuvà \| Txetxènia \| Txuvàixia \| Udmúrtia
Territoris o krais	Altai \| Khabàrovsk \| Krasnodar \| Krasnoiarsk¹ \| Perm \| Primórie \| Stàvropol
Províncies o óblasts	Amur \| Arkhànguelsk \| Àstrakhan \| Bèlgorod \| Briansk \| Iaroslavl \| Irkutsk² \| Ivànovo \| Kaliningrad \| Kaluga \| Kamtxatka³ \| Kèmerovo \| Kírov \| Kostromà \| Kurgan \| Kursk \| Leningrad \| Lípetsk \| Magadan \| Moscou \| Múrmansk \| Nijni Nóvgorod \| Nóvgorod \| Novosibirsk \| Omsk \| Orenburg \| Oriol \| Penza \| Pskov \| Riazan \| Rostov \| Sakhalín \| Samara \| Saràtov \| Smolensk \| Sverdlovsk \| Tambov \| Tiumèn \| Tomsk \| Tula \| Tver \| Txeliàbinsk \| Txità \| Uliànovsk \| Vladímir \| Volgograd \| Vólogda \| Vorónej \|
Ciutats federals	Moscou \| Sant Petersburg
Província autònoma	Hebreus
Districtes autònoms	Aga Buriàtia \| Evènkia¹ \| Iamàlia \| Khàntia-Mànsia \| Koriàkia³ \| Nenètsia \| Taimíria¹ \| Txukotka \| Ust-Orda Buriàtia²

L'1 de gener del 2007, els districtes autònoms d'Evènkia i Taimíria s'incorporaran al territori de Krasnoiarsk.
L'1 de gener del 2008, el districte autònom d'Ust-Orda Buriàtia s'incorporarà a la província d'Irkutsk.
L'1 de juliol del 2007, la província de Kamtxatka i el districte autònom de Koriàkia s'uniran per formar el territori de Kamtxatka.

Districtes federals

Membres de l'UNPO
Europa
Abkhàzia \| Baixkortostan \| Escània \| Gagaúsia \| Grec d'Albània\| Íngria \| Komi \| Kosovo \| Kumyks\| Mari El\| Tàtars de Crimea \| Txuvàixia
Àsia
Buriàtia \| Chin \| Chittagong Hill Tracts \| Kayah \| Kurdistan\| Mon \| Nagaland \| Shan \| Sindh \| Tibet \| Turcmans de l'Iraq\| Tuva
Àfrica
Cabinda \| Massai\| Somaliland \| Twa \| Venda\| Zanzíbar
Amèrica
Maputxe \| Sioux
Oceania
Aborígens australians \| Illa de Bougainville