Buriàtia
De Viquipèdia
Республика Бурятия (Respúblika Buriàtia) Буряадай Республика (Buriaadai Respúblika) |
|
---|---|
Informació | |
Capital: | Ulan-Udè |
Població
- Total |
|
Superfície | 353.300 km² |
Governador | Leonid Potapov |
Idiomes oficials | Rus i buriat |
Lloc web | Govern de Buriàtia |
Buriàtia (en rus Респу́блика Буря́тия, Respúblika Buriàtia; en buriat Буряад Республика, Buriaad Respúblika) és una república (subjecte federal) asiàtica de la Federació Russa, situada a la regió centromeridional de Sibèria, a la riba oriental del llac Baikal. Segons el cens del 2002 tenia una població de 981.238 habitants, per una extensió de 351.300 km². La capital és Ulan-Udè.
Els límits dins de Rússia són, al nord i a l'oest, amb la província d'Irkutsk i el llac Baikal, al sud-oest amb la república de Tuvà i a l'est amb la província de Txità. Al sud limita amb Mongòlia.
El 80% del territori és muntanyós; al sud-oest s'alcen les muntanyes Saian, que culminen en el Munku Sardik (3.491 m), a la frontera amb Mongòlia. A l'est del llac Baikal es troben les muntanyes Iablonovi. Els rius principals són el Vitim, afluent del Lena, i l'Udà, tributari del Baikal, el 60% de la línia de costa del qual es troba a la república.
La temperatura mitjana anual és de -1,6ºC, essent la mitjana d'hivern de -22ºC i la mitjana estival de 18ºC.
Els recursos naturals buriats són l'or, el tungstè, el zinc, l'urani i d'altres. L'economia de la república està basada en importants productes agrícoles i comercials que inclouen el blat, les hortalisses, la fusta, la pell, el grafit i els tèxtils. La pesca, la caça, la ramaderia, la mineria i la indústria alimentària, entre d'altres, també tenen la seva importància econòmica.
A Buriàtia hi ha més de 100 nacionalitats i grups ètnics, entre els quals s'inclouen els russos (69,9%), buriats (24%), ucraïnesos (2,2%), tàtars (1%) i bielorussos (0,5%) (segons el cens de 1989). El buriat hi és la llengua oficial juntament amb el rus.