Polígon
De Viquipèdia
Un polígon (del grec, "molts angles") és una figura geomètrica plana formada per un nombre finit de segments lineals sequencials. Cada un d'aquests segments és un costat, i cada un dels punts on s'uneixen dos costats és un vèrtex. Sovint, el terme polígon també s'utilitza per descriure l'àrea compresa dins de la figura, o la unió de la figura i l'àrea.
Taula de continguts |
[edita] Noms i tipus
Els polígons reben un nom segons el nombre de costats, combinant un prefix numèric derivat del grec amb el sufix -gon, com ara pentàgon, dodecàgon. El triangle i el quadrilàter són excepcions a aquesta regla. Per polígons de molts costats, els matemàtics escriuen el propi numeral, per exemple: 17-gon. També es pot fer servir una variable, normalment n-gon, quan s'utilitza el nombre de costats en una fórmula.
Nom | Costats |
---|---|
Triangle | 3 |
Quadrilàter | 4 |
Pentàgon | 5 |
Hexàgon | 6 |
Heptàgon | 7 |
Octàgon | 8 |
Enneàgon (o "nonàgon") | 9 |
Decàgon | 10 |
Hendecàgon | 11 |
Dodecàgon | 12 |
Triskaidecàgon | 13 |
Pentadecàgon | 15 |
Heptadecàgon | 17 |
Enneadecàgon | 19 |
Icosàgon | 20 |
Triacontàgon | 30 |
Hectàgon | 100 |
Quiliògon | 1.000 |
Miriàgon | 10.000 |
[edita] Anomenar polígons
Per construir el nom d'un polígon de més de 20 i menys de 100 costats, es combinen els prefixos de la següent manera:
Desenes | i | Unitats | Sufix final | ||
---|---|---|---|---|---|
-kai- | 1 | -hena- | -gon | ||
20 | icosi- | 2 | -di- | ||
30 | triaconta- | 3 | -tri- | ||
40 | tetraconta- | 4 | -tetra- | ||
50 | pentaconta- | 5 | -penta- | ||
60 | hexaconta- | 6 | -hexa- | ||
70 | heptaconta- | 7 | -hepta- | ||
80 | octaconta- | 8 | -octa- | ||
90 | enneaconta- | 9 | -ennea- |
Per exemple, una figura de 42 costats s'anomenaria així:
Desenes | i | Unitats | Sufix final | Nom complet del polígon |
---|---|---|---|---|
tetraconta- | -kai- | -di- | -gon | tetracontakaidígon |
i una figura de 50 costats
Desenes | i | Unitats | Sufix final | Nom complet del polígon |
---|---|---|---|---|
pentaconta- | -gon | pentacontàgon |
[edita] Classificació taxonòmica
La següent gràfica il·lustra la classificació taxonòmica dels polígons:
Polígon / \ Simple Complex / \ / Convex Còncau / / \ / / Cíclic Equilàter \ / Regular
- Un polígon és simple si està descrit per una sola frontera sense interseccions (i per tant divideix el pla en una zona interior i una zona exterior); en cas contrari s'anomena complex.
- Un polígon simple s'anomena convex si no té angles interns més grans que 180º; en cas contrari s'anomena còncau.
- Un polígon simple s'anomena equilàter si tots els costats tenen la mateixa longitud. (Un polígon de 5 o més costats pot ser còncau i equilàter alhora).
- Un polígon convex s'anomena concíclic o polígon cíclic si tots els seus vèrtexs formen un únic cercle.
- Un polígon cíclic i equilàter s'anomena regular. Per cada nombre de costats, tots els polígons regulars amb el mateix nombre de costats són semblants.
- Un polígon complex també pot ser definit com a regular si es cíclic i equilàter. Aquests polígons s'anomenen polígons estrella.
Els polígons regulars més comuns reben aquests noms:
Altres menys comuns són:
- Heptàgon regular
- Nonàgon regular
- Decàgon regular
- Dodecàgon regular (12 costats)
[edita] Propietats
[edita] Angles
Qualsevol polígon, regular o irregular, complex o simple, té tants angles com costats. La suma dels angles interiors d'un polígon simple és (n − 2)π (o bé ), essent n el nombre de costats.
A partir d'aquesta fórmula, podem calcular l'obertura de cada angle interior d'un polígon regular dividint la suma dels angles entre el nombre de costats: .
[edita] Àrea
Una de les fórmules per calcular l'àrea d'un polígon regular és la següent:
- la meitat del perímetre multiplicat per la longitud de l'apotema (la línia que uneix el centre del polígon i un costat perpendicularment)