Napoleó III
De Viquipèdia
Charles Louis Napoleón Bonaparte (París, 20 d'abril, 1808 - Chislehurst, Kent Anglaterra 9 de gener 1873). Darrer monarca de França, fill del rei Lluis Bonaparte i de la reina Hortensia de Beauharnais; ambdós monarques del regne d'Holanda durant les guerres Napoleòniques, i nebot de Napoleó Bonaparte.
Era casat amb Eugenia de Montijo, (comtessa de Teba), una noble espanyola d'ascendència escocesa i espanyola. Amb ella va tenir un fill, Eugéne Bonaparte (Napoleó Eugeni Lluis Joan Josep, 1856-1879), qui a la seva mort s'aconvertí en cap de la família i fou nomenat pels seus partidaris Napoleó IV.
Napoleó III va morir exiliat a Anglaterra el 9 de gener de 1873. És enterrat a la Cripta Imperial de l'Abadía de Saint Michael (Anglaterra).
Taula de continguts |
[edita] Joventut
El 1816, quan tota la família Bonaparte hagué d'exiliar-se a Arenenberg (Suïssa) amb la seva família. Un antic militar al servei del seu oncle el va instruir en les arts militars. El 1830 ingressà a l'exèrcit suís i el 1834 assolí el rangle de capità. L'octubre del 1836 intentà un cop d'estat a Estrasburg; el govern de Lluis Felip I de França el va exiliar als EUA. El 1839 va imprimir 500.000 exemplars del seu ideari polític (barreja de liberalisme autoritari, socialisme utòpic i romanticisme), i el 1840 intentà novament un cop d'estat, que també fracassà. Aquest cop fou condemnat a cadena perpètua, però el 1846 fou novament exiliat a Londres, d'on no tornaria fins el 1848, de cara a presentar-se a les eleccions.
[edita] La Segona República
El 4 de juny dle 1848 fou escollit com a diputat a l'Assemblea Nacional. Quan el 4 de novembre fou promulgada la Segona República Francesa, es presentà a les eleccions presidencials, les primeres per sufragi universal. Fou escollit President de la República francesa el 10 de desembre del 1848 amb el 75 % dels sufragis. Durant el 1849 s'enfrontà sovint a la política conservadora l'Assemblea, i reclamà més poders. Però el 2 de desembre de 1851 enderroca violentament la Segona República, assumeix poders dictatorials el març 1852 per un periode de 10 anys, i el desembre del 1852 es proclama Emperador del Segon Imperi francès. El mateix any, començà a enviar presos i criminals polítics a colònies penals com l'Illa del Diable o Nova Caledònia. El 28 d'abril de 1855 va sobreviure a un intent d'assassinat.
[edita] Campanyes militars
La resposta de Napoleó a la demanda de Rússia per a influir en l'Imperi otomà va dur a una victoriosa participació de França a la Guerra de Crimea (març 1854- març 1856). També aprovà enviar una expedició naval el 1858 per a castigar els vienamesos i forçar la seva monarquia a acceptar una presència francesa al territori. El 14 de geneo de 1858 Napoleó patí un altre intent d'assassinat.
El maig-juliol de 1859 la intervenció francesa assegurà la derrota d'Àustria a Itàlia. Però la invasió francesa de Mèxic (gener 1862- març 1867) acabà amb la derrota i execució de l'emperador Maximilià I de Mèxic.
L'octubre de 1865 a Biarritz, el canciller prussià Otto von Bismarck va obtenir de Napoleó III que França restés al marge d'un previsible conflicte austro-prussià, mentre Prússia es comprometia a recolzar el Regne d'Itàlia per aconseguir l'annexió de Venècia, en mans austriaques. Napoleó va pensar que el conflicte seria llarg i li permetria actuar de mitjancer i potser aconseguir nous avantatges territorials. L'emperador es va comprometre a mediar davant dels italians, i així aconseguí una aliança ofensivo-defensiva contra Àustria firmada l'abril de 1866. Però Prússia derrotà fàcilment Àustria en la Guerra Austro-Prussiana.
El 1870 una hàbil jugada diplomatica d'Otto von Bismarck provocà que Napoleó III declarés la guerra a Alemanya. La Guerra Franco-Prussiana fou un autèntic desastre per a França. Les tropes franceses foren setjades i derrotades el 2 de setembre a Sedan, i el mateix Emperador hi fou fet presoner. A Alemanya, Guillem I i Otto von Bismark proclamaren el Segon Reich, mentre a París Napoleó III era destituït i es proclamava la Tercera República Francesa.
[edita] Política interna
Una de les fites més importants del seu regnat fou la reconstrucció de París. Això es va fer per a reduir la capacitat de futurs revolucionaris en desafiar el govern. Grans seccions de la ciutat foren demolides i el traçat de carrers vells i complicats es va substituir per amples avingudes, amb la intenció de permetre l'ús de canons fàcilment dins de la ciutat. La reforma urbanística de París fou dirigida pel Baró Haussmann (1809-1891), prefecto del Sena 1853-1870), amb un efectiu sistema financer que adelantà la idea que les plusvàlues generadas pels canvis havien de beneficiar l'ajuntament i no sols als propietaris dels terrenys afectats.
El baró també dirigí la construcció de la xarxa de vies fèrries. El disseny no era gaire afortunat, ja que totes les vies portaven a París. Va fer els traçats entre París i Lió, Caen, i Marsella, però cap línia que conectés aquestes ciutats entre sí. Per a viajtar de Marsella a Bordeus calia anar a París. Això era econòmicament ineficaç i també, militarment, provocà que els francesos fossin més lents en organitzar-se que no pas els prussians.
| Precedit per: Lluís Felip I de França |
President de la República francesa a partir de 1852, Emperador de França 1848 - 1870 |
Succeït per: Louis Jules Trochu |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Història - França - Merovingis - Carolingis - Capets - Valois - Borbons - Bonaparte |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
