Ebooks, Audobooks and Classical Music from Liber Liber
a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z





Web - Amazon

We provide Linux to the World


We support WINRAR [What is this] - [Download .exe file(s) for Windows]

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
SITEMAP
Audiobooks by Valerio Di Stefano: Single Download - Complete Download [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Alphabetical Download  [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Download Instructions

Make a donation: IBAN: IT36M0708677020000000008016 - BIC/SWIFT:  ICRAITRRU60 - VALERIO DI STEFANO or
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Màquina d'escriure - Viquipèdia

Màquina d'escriure

De Viquipèdia

Smith Premier, del 1889
Ampliar
Smith Premier, del 1889
 1870: "The Writing ball" de Rasmus Malling-Hansen
Ampliar
1870: "The Writing ball" de Rasmus Malling-Hansen

La màquina d'escriure és un aparell mecànic, electromecànic o electrònic amb un conjunt de tecles que en ser pressionades imprimeixen caràcters en un paper.

A finals del segle XIX i durant el segle XX la persona que operava la màquina d'escriure era anomenat mecanògraf.

La màquina d'escriure té un teclat amb tecles per als diferents caràcters. El mètode pel qual s'imprimeix el paper consisteix que en estrènyer la tecla, una palanca de metall amb el tipus desitjat, colpeja el paper i s'hi interposa una cinta impregnada de tinta. El paper carbó permetia introduir diversos fulls de paper i per tant imprimir diverses còpies alhora. El canvi de línia es realitzava manualment, movent el carro de dreta a esquerra. En el mateix acte, es pressionava una palanca que ho feia girar permetent escriure la següent línia.

[edita] Història

La primera patent per un aparell que escrivia caràcters automàticament va ser atorgada l'any 1714 per la reina Anna de la Gran Bretanya a l'inventor Henry Mill. Posteriorment, el 1855 l'italià Giuseppe Ravizza va inventar un aparell que es pot considerar el verdader precursor de la màquina d'escriure. Tanmateix, la seva construcció era artesanal per la qual cosa gairebé no va tenir repercussió en la seva època. Les primeres màquines d'escriure fabricades en sèrie van ser inventades pel nord-americà Christopher Lathan Sholes i van comercialitzades per la companyia Remington el 1873 . Aquests rudimentaris aparells es muntaven sobre una taula de màquina de cosir accionada a pedal. Malgrat la seva enorme mida i de la incomoditat que representava el seu maneig, les màquines de la Remington van tenir una acceptable difusió entre la població. Van ser les primeres màquines d'escriure amb les tecles disposades segons el sistema QWERTY, que és l'actual i s'anomena així per les primeres lletres de la fila superior. Aquesta disposició, que va substituir l'ordre alfabètic de les primeres màquines, obeia a la necessitat col·locar separades dins del teclat les lletres que solen apareixer juntes al text (en anglès) per tal d'evitar que els seus moviments s'interferissin encallant el mecanisme.

Amb l'arribada de l'ordinador personal, la màquina d'escriure ha caigut en desús si bé el mètode d'escriptura és similar a aquesta. Igual com la màquina, la computadora compta amb un teclat que permet que vagin apareixent lletres i símbols sobre la pantalla.

[edita] Enllaços externs



Our "Network":

Project Gutenberg
https://gutenberg.classicistranieri.com

Encyclopaedia Britannica 1911
https://encyclopaediabritannica.classicistranieri.com

Librivox Audiobooks
https://librivox.classicistranieri.com

Linux Distributions
https://old.classicistranieri.com

Magnatune (MP3 Music)
https://magnatune.classicistranieri.com

Static Wikipedia (June 2008)
https://wikipedia.classicistranieri.com

Static Wikipedia (March 2008)
https://wikipedia2007.classicistranieri.com/mar2008/

Static Wikipedia (2007)
https://wikipedia2007.classicistranieri.com

Static Wikipedia (2006)
https://wikipedia2006.classicistranieri.com

Liber Liber
https://liberliber.classicistranieri.com

ZIM Files for Kiwix
https://zim.classicistranieri.com


Other Websites:

Bach - Goldberg Variations
https://www.goldbergvariations.org

Lazarillo de Tormes
https://www.lazarillodetormes.org

Madame Bovary
https://www.madamebovary.org

Il Fu Mattia Pascal
https://www.mattiapascal.it

The Voice in the Desert
https://www.thevoiceinthedesert.org

Confessione d'un amore fascista
https://www.amorefascista.it

Malinverno
https://www.malinverno.org

Debito formativo
https://www.debitoformativo.it

Adina Spire
https://www.adinaspire.com