Llac
De Viquipèdia
Un llac o estany és una acumulació d’aigua, situada en una depressió a terra ferma.
Tots els llacs són recents: es van iniciar durant el Quaternari.
Acostumen a ésser alimentats per rius o glaceres, que reben el nom d'immissaris, i desguassen mitjançant uns altres rius, anomenats emissaris. Uns i altres poden mancar, i aleshores l'alimentació i el desguàs del riu poden ésser subterranis, en cas de relleus càrstics, o l'aigua pot perdre's per evaporació, en regions endorreiques.
La superfície i la profunditat dels llacs és molt variable. N'hi ha d'una gran superfície com la mar Càspia, amb 371200 km2. Pel que fa a la profunditat, pot variar d'uns pocs metres a alguns centenars com el Baikal. El llac més important dels Països Catalans es l'estany de Banyoles.
L'origen dels llacs és divers i complex. En general, pot ser degut a fenòmens glacials, tectònics, endorreics, càrstics, erosius o volcànics.
[edita] Tipus de llacs segons el seu origen
- Els llacs d'origen glacial abunden a les regions circumpolars i a les altes muntanyes, i, en general, són acumulacions d'aigua degudes a les morenes terminals, que actuen com a barreres i retenen l'aigua de fusió, o bé cubetes sobreexcavades per l'erosió del les glaceres, com la majoria d'estanys del Pirineu.
- Els llacs d’origen tectònic són deguts a la formació de falles o fosses tectòniques. N'és un l'estany de Banyoles, que deu la seva gènesi a la combinació de dos tipus de factors: tectònics (falla de la Garrotxa) i càrstics, per tal com el llac s'assenta sobre uns estrats de guix i en el seu origen intervé la dissolució d'aquests. Altres llacs d'origen tectònic són el Tanganyika, el Baikal i la mar Morta.
- Els llacs d’origen endorreic són situats a l'interior de conques endorreiques i actuen com a receptors de la xarxa fluvial que les solca o, si aquesta hi manca, recullen els meteors aquosos que es precipiten a la conca. El cabal d'aquests llacs és molt variable, i depèn del règim climàtic estacional. Un exemple de llac endorreic és el llac Txad.
- Els llacs d’origen càrstic es formen per enfonsament del carst a les regions calcàries. Les llacunes de Ruidera tenen aquest origen.
- Els llacs formats a causa dels fenòmens erosius i sedimentaris poden formar diversos tipus de llacs. L'erosió fluvial dóna lloc a la formació de piles o marmites de gegant, d'una extensió, a vegades, comparable a la de les llacunes.
- Llacs formats per explosions volcàniques i enfonsaments subsegüents són, per exemple, el Crater Lake d'Oregon (EUA) i el llac Posadilla (Ciudad Real).
La desaparició dels llacs és deguda a dues causes: l'emplenament de la conca pels sediments i l'erosió de les barreres que mantenen retinguda l'aigua.
