Pirineus
De Viquipèdia
Els Pirineus (o el Pirineu) són un conjunt de serres (és a dir, una serralada) situades a l'istme que uneix la Península Ibèrica amb el continent europeu. S'estén des del cap de Creus, a l'est, fins al golf de Biscaia, a l'oest; al sud hi té la depressió de l'Ebre, i al nord la de la Garona. Ocupa la zona nord de Catalunya, l'Aragó, Navarra i el País Basc i la zona sud del Bearn i la Gascunya, així com la totalitat d'Andorra. La frontera entre França i Espanya també ressegueix aproximadament els Pirineus; el País Basc i Catalunya, als extrems oest i est respectivament, es troben a cavall de la serralada.
Tenen una llargada d'uns 425 km i una amplada que generalment no supera els 100 km.
Els Pirineus reben els següents noms en les llengües dels territoris que ocupen: en català Pirineus; en francès Pyrénées; en espanyol Pirineos; en occità Pirenèus; en aragonès Perinés; en basc Pirinioak.
Segons la mitologia grega, els pirineus els creà Heracles, al apilar pedres per enterrar a la princesa Pirene.
[edita] Principals cims
Alguns dels cims més importants dels Pirineus són, entre d'altres:
- L'Aneto (3.404 m), a la Ribagorça, el més alt de la serralada.
- El pic de Pocets (3.375 m), a la Ribagorça.
- El Mont Perdut (3.355 m), a l'Aragó.
- El Vinhamala (3.298 m), a la Gascunya.
- La Pica d'Estats (3.143 m), a cavall entre el Pallars Sobirà i la Gascunya, és la muntanya més alta de Catalunya.
- El Comapedrosa (2.942 m), la màxima altitud d'Andorra.
- El Carlit (2.921 m), a l'Alta Cerdanya.
- El Collarada (2.886 m), a l'Aragó.
- El Montardo (2.830 m), a la Vall d'Aran.
- El Canigó (2.784 m), al Conflent.
- Els dos cims dels Encantats (2.747 i 2.738 m), al Pallars Sobirà.
[edita] Clima
Els clima dels Pirineus és de muntanya, cosa que en fa una illa climàtica caracteritzada per unes precipitacions més elevades i unes temperatures més baixes que els territoris del voltant. Alhora fa de frontera climàtica entre el clima oceànic predominant al seu nord-oest i el clima mediterrani al sud-est (amb matisos continentals al sud).
S'hi dóna una disminució de les precipitacions d'oest a est i de nord a sud, essent les valls pre-pirinenques de l'oest de Catalunya les zones més seques de la serralada (compareu, per exemple, els 636 mm/any d'Adrall amb els més de 1500 als Pirineus Atlàntics). Just a l'extrem est la pluviositat torna augmentar per efecte de la proximitat amb el Mediterrani, que si bé de manera poc freqüent, a vegades genera llevantades.
