Efecte Föhn

De Viquipèdia

Efecte Föhn. La topografia obliga la massa d'aire a ascendir, condensant el vapor d'aigua i donant lloc a pluges. A sotavent l0aire ja sec descendeix ràpidament augmentant la pressió atmosfèrica i la temperatura.

Föhn (a vegades transcrit Foehn) és el terme internacional (derivat de l'alemany) amb què és conegut el fogony, un vent càlid i sec que bufa a sotavent d'una serralada. El Föhn va ser estudiat per primera vegada al Tirol, on li van donar aquest nom.

[edita] Funcionament

En trobar un obstacle muntanyenc, els vents són obligats a ascendir pel vessant de sobrevent i es refreden progressivament, fins que assoleixen el nivell de condensació. En conseqüència, formen núvols que arriben fins al cim i produeixen precipitacions, que els fan perdre la humitat.

En baixar pel vessant oposat són escalfats molt considerablement, i es comporten com a vents secs.

[edita] Efectes

Sota els efectes d'un vent de tipus Föhn augmenten molt la temperatura i l'evaporació, mentre que disminueix la humitat. Acostuma a produir incendis i la fosa de la neu, i afecta profundament els éssers vius, sobretot les plantes.

Aquest vent no és exclusiu de les regions que exemplificarem posteriorment, sinó que a gairebé totes les contrades muntanyenques del món bufa un dia o altre.

Així mateix els Föhn propicien una ràpida propagació dels incendis. Això va ocórrer, per exemple, el 1941 en la ciutat de Santander (Cantàbria), on un fort vent sec del sud va propagar un devastador incendi que va arrasar gran part de la capital cantàbrica.

[edita] Casos

Aquest efecte climàtic es pot apreciar clarament, a la península ibèrica, a la Serralada Cantàbrica així com en la Serra de Gredos o en els Pirineus.
L'efecte pot apreciar-se amb més agressivitat en la zona sud-est de la península ibèrica, en els cims de Serra Nevada, ja que obliguen a ascendir l'aire humit provinent de la vall del Guadalquivir, descarregant tota la humitat en forma de pluja i al superar aquest relleu descendeix augmentant la seva temperatura formant el desert de Tavernes a Almeria i l'altiplà granadí de Guadix, zones on les precipitacions no superen els 150 mm a l'any.
Al mateix temps la Serra Alhamilla aïlla el desert de Tavernes pel seu flanc est, provocant de nou l'efecte Föhn i impedint l'arribada de masses humides del proper mar mediterrani. Aquests vents, també cridats vents terrales, poden donar lloc a temperatures de 30°C en tot just qüestió d'hores i se'ls coneix com "menjadors de neu" per la seva capacitat per a fondre-la ràpidament i produir allaus. Aquesta facultat es basa no solament en l'alta temperatura, sinó també per la baixa humitat relativa de la massa d'aire.
A les valls alpines del Rin i del Roine hi arriba quan s'estableix un sistema d'altes pressions al nord dels Alps. Hi és freqüent a la primavera, i a l'hivern hi duu els dies de temperatures més suaus.