Cantàbria
De Viquipèdia
|
|||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
 |
|||||
| Dades estadístiques | |||||
| Capital | Santander | ||||
| Idioma oficial | Castellà | ||||
| Superfície - total - % de Espanya |
Lloc núm. 15 5.321 km² 1,05% |
||||
| Població - Total (2005) - % d'Espanya - Densitat |
Lloc núm 16 562.309 1,3 % 100,6 hab./km² |
||||
| Gentilici | cántabro o montañés | ||||
| Estatut d'autonomia | 11 de gener de 1981 | ||||
| ISO 3166-2 | S | ||||
| Representació parlamentària - Congrés - Senat |
5 escons 5 escons |
||||
| President | Miguel Ángel Revilla Roiz (PRC) | ||||
| Gobierno de Cantabria | |||||
Cantàbria és una comunitat autònoma uniprovincial del nord d'Espanya. Limita a l'est amb el País Basc (província de Biscaia) , al sud amb Castella i Lleó (províncies de Lleó, Palència i Burgos), a l'oest amb el Principat d'Astúries i al nord amb el mar Cantàbric. La capital n'és Santander.
[edita] Orografia
Cantàbria s'assenta damunt estructures del Mesozoic, formades sobretot de calcàries cretàcies intensament plegades. S'ha creat un paisatge morfològic essencialment muntanyós, en el qual predominen les inversions del relleu. Dintre la complexitat del relleu, de direcció latitudinal, cal distingir des de la costa fins a la divisòria amb la Meseta castellana les unitats següents: una plataforma litoral, les muntanyes de l'interior (La Montaña, 1.500-2.000 m), i les terres de l'alt Ebre. La costa, molt retallada, forma nombroses ries i ports naturals, on es concentra majoritàriament la població. Des de la ria de Suances desapareix la plataforma per tornar a formar-se després de la badia de Santander. Las muntanyes de l'interior són formades per la serralada Cantàbria, la qual parteix Cantàbria longitudinalment en direcció est-oest, i és unida a l'est amb les muntanyes basques, en direcció vers el sud. A la serralada, als límits entre Astúries i Lleó, destaquen la fossa de la Liébana i els Picos de Europa, els quals culminen al cim de Peña Vieja (2 613 m). La zona de l'alt Ebre, formada per àmplies valls, anuncia el relleu de la Meseta. El clima és de tipus marítim humit (precipitacions superiors a 1 000 mm anuals) i suau (mitjanes anuals de 13°C a la costa i inferiors a l'interior). Els principals rius són el Deva, Pas, Nansa, Saja i Besaya.
[edita] Partits Polítics
 |
Aquest article és un esborrany sobre Espanya i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
