Piotr Ilitx Txaikovski

De Viquipèdia

Piotr Ilitx Txaikovski, en rus Пётр Ильи́ч Чайко́вский (Votkinsk, 1840 - Sant Petersburg, 1894), fou un compositor rus del romanticisme. Tot i no formar part del grup de compositors nacionalistes russos, anomenat Grup dels Cinc, la seua música és coneguda i estimada pel seu caràcter rus, així com per les seues riques harmonies i les seues inspirades melodies. Txaikovski va ser un compositor eclèctic. La seua obra, d’una inspiració més occidental que la dels seus compatriotes contemporanis, incorpora elements universals, però aquests s’afegeixen a les melodies folklòriques russes.

Taula de continguts 1 Biografia 2 Obres completes publicades 2.1 Obres principals 2.1.1 Ballets 2.1.2 Simfonies 2.1.3 Obertures i altres obres per a orquestra 2.1.4 Concerts i peces concertants 2.1.5 Suites 2.1.6 Música de cambra 2.1.7 Peces per a piano 2.1.8 Música incidental 2.1.9 Òpera 3 Bibliografia 4 Enllaços externs

[edita] Biografia

Nascut al si d’un família burgesa, la seua vida va oscil·lar permanentment entre el luxe i la precarietat, l’escàndol i la necessitat de reconeixement. Txaikovski va nàixer el 7 de maig de 1840 a Votkinsk, una petita ciutat situada en els Urals. Segon fill d’un pare enginyer de mines i d’una mare d’ascendència francesa, hom va decidir que el jove Piotr seguiria els estudis de dret. No obstant, als cinc anys va començar a estudiar piano. El 1854, va morir sa mare, submergint Txaikovski en una gran tristesa. Després d’estudiar a la Facultat de Jurisprudència, va obtenir el diploma de Dret i va començar a treballar com a secretari en el Ministeri de Justícia, tot i que ja es demostrava obertament interessat per la música. No trobant cap interès pel seu treball al Ministeri, es va confessar a la seua germana en una de les seues cartes: "Han fet de mi un funcionari, i un dolent funcionari per davall de l’òptim". Finalment, el 1863, contra l’opinió de la seua família, va abandonar el treball i va emprendre l’estudi sistemàtic de la música sota el mestratge d'Anton Rubinstein.

El 1866, només acabar els estudis de música, el germà d'Anton Rubinstein, Nikolai, li va confiar un lloc de professor de teoria musical (que ocuparà fins l’any 1878) al recentment creat Conservatori de Moscou (que va rebre el nom de Conservatori Txaikovski el 1940). En aquesta època va compondre la primera Simfonia anomenada « Somnis d’hivern ». També en aquesta època va establir relacions amb diversos membres del Grup dels Cinc: fins i tot va dedicar la fantasia obertura Romeo i Julieta al fundador del grup, Mili Balakirev. Txaikovski va compondre la segona Simfonia durant l’estiu de 1872 i va emprendre la composició del seu primer concert per a piano en l’hivern del 1874. Durant l’estiu del 1875, va compondre la tercera Simfonia.

L'any 1876 és el de la trobada amb Nadezhda Von Meck. Aquesta, gran admiradora del compositor, li pagarà durant tretze anys una pensió alimentària de 6000 rubles per any, situant Txaikovski en una posició econòmica molt més comfortable. No obstant, les relacions entre artista i mecenes, van restar sempre “estrictament epistolars”. El 1877, Txaikovski va dedicar la seua quarta Simfonia a Nadezhda Von Meck.

El juliol d’aquest mateix anys, el compositor va viure un dels episodis més sòrdids de la seua vida: per posar fi a les especulacions sobre la seua homosexualitat, es va casar amb Antonia Milioukova, una de les seues antigues alumnes, que alimentava una gran passió per ell. Aquest matrimoni va esdevenir un fracàs. Ràpidament, Txaikovski, que no podia suportar la presència de la seua esposa, va voler suïcidar-se intentant contraure una pneumònia. Poc després es va separar d'Antonia. El mateix any va compondre el primer dels seus ballets, El llac dels Cignes, que va ser un fracàs a causa d’una posada en escena inadequada (van haver de trascórrer vint anys per a que la trama del ballet fóra definitivament fixada), i una òpera basada sobre una novel·la d'Aleksandr Pushkin: Eugeni Oneguin.

Vers 1880, la reputació de Txaikovski es va reforçar considerablement a Rússia, i el seu nom va començar a ser conegut a l’estranger, com ell mateix va poder constatar arran d’un viatge per Europa que va efectuar aquest mateix any. En aquest viatge va recollir importants èxits i va conéixer els grans compositors del seu temps: Johannes Brahms, Antonín Dvořák, etc. Itàlia, país que va visitar, va inspirar-li un grapat d’obres d’entre les que destaca el popular Capriccio Italià. La cèlebre Serenata de corda i l’Obertura 1812 també daten de l’any 1880. Un any més tard va morir el seu gran amic Nikolai Rubinstein. Profundament trasbalsat, Txaikovski va compondre el seu superb Trio amb piano, peça dedicada a l’amic mort. De seguida va compondre Manfred (1885), la cinquena Simfonia (1888), el seu segon ballet, La bella dorment del bosc (1889), que va ser un gran èxit, així com l’òpera basada en una novel·la curta de Puchkin La Dama de piques (1890).

L’any 1890, la seua mecenes Nadezhda Von Meck va al·legar problemes financers i no va abonar la pensió. Potser la vertadera raó va ser que Von Meck s’havia assabentat de l’homosexualitat del compositor, sofrint un profund impacte i trencant bruscament la relació epistolar i el suport econòmic. També és probable que ella desitjara casar una de les seues filles amb el compositor, projecte incompatible amb la sexualitat del músic i que es veia forçada d’abandonar. Aquest episodi va afectar durament Txaikovski. El 1891, va viatjar als Estats Units. Les seues obres, dirigides per ell mateix amb ocasió de la inauguració de la Sala novaiorquesa del Carnegie Hall, van recollir un veritable èxit. El 1892, es va estrenar el seu tercer ballet, Trencanous, una de les seues més belles partitures, però no va trobar en un primer moment l’acollida que la bellesa de la música hauria pogut fer esperar. Caldrà que passen uns decennis per a que Trencanous obtinga finalment l’èxit que mereixia. Avui dia és un dels ballets més interpretats i més apreciats pel públic.

El 6 de novembre, nou dies abans de l’estrena de la sisena Simfonia, "Patètica", obra en la que el compositor s’havia despullat emocionalment, Txaikovski va morir de còlera desdrés d’haver begut aigua del riu Neva sense esterilitzar. No obstant recentment s’ha suggerit que arran de la sortida a llum pública de la relació que mantenia amb el nebot d’un nobre rus, Txaikovski hauria estat empès al suïcidi. Siga com siga, Txaikovski va ser objecte d’uns funerals d’Estat als que van assistir prop de 8000 persones. Està soterrat al monasteri Alexandre Nevski de Sant-Petersburg.

L'obra de Txaikovski és una feliç síntesi de la tradició clàssica occidental i la música russa que conemporàniament al compositor van conrear Modest Mussorgski i el Grup dels Cinc. La seua música és reflex de la seua naturalesa hipersensible i turmentada.

La vida turmentada de Txaikovski inspirà a Ken Russell el film The music lovers (1970), editada en Espanyol com La Pasión de Vivir (1970).

[edita] Obres completes publicades

[edita] Obres principals

[edita] Ballets

• El llac dels Cignes, Op. 20 (1875-76)
• La bella dorment del bosc, Op. 66 (1888-89)
• Trencanous, Op. 71 (1891-92)

[edita] Simfonies

• N° 1 en Sol menor (Somnis d’Hivern), op. 13 (1866)
• N° 2 en Do menor (Petita Rússia), op. 17 (1872)
• N° 3 en Re major (Polonesa), op. 29 (1875)
• N° 4 en Fa menor, op. 36 (1877)
• Manfred, op. 58 (1885)
• N° 5 en Mi menor, op. 64 (1888)
• N° 6 en Si menor (Patètica), op. 74 (1893)

[edita] Obertures i altres obres per a orquestra

• L’Orage, op. 76 (1864)
• Obertura en Fa major (1865, rev. 1866)
• Obertura solemne sobre l’Himne Nacional Danès, op. 15 (1866, rev. 1892)
• Fatum, Op. 77 (1868)
• Obertura Fantasia Romeo i Julieta (1869, rev. 1870, 1880)
• La Tempesta, op. 18 (1873)
• Marxa Eslava, op. 31 (1876)
• Francesca da Rimini, op. 32 (1876)
• Capriccio Italià, op. 45 (1880)
• Serenata de corda, op. 48 (1880)
• Obertura 1812, op. 49 (1880)
• Hamlet, op. 67 (1888)
• El Voivoda, op. 78 (1890-91)

[edita] Concerts i peces concertants

• Concert per a piano n° 1 en Si bemoll menor, op. 23 (1874-75, rev. 1879 et 1889)
• Sérénade mélancolique, op. 26 (1875)
• Variacions sobre un tema Rococó, op. 33 (1876), per a violoncel i orquestra
• Valse-Scherzo, op. 34 (1877)
• Concert per a violí en Re major, op. 35 (1878)
• Concert per a piano n° 2 en Sol major, op. 44 (1879-80)
• Concert fantaisie, op. 56 (1884)
• Pezzo Capriccioso, op. 62 (1887)
• Concert per a piano n° 3 en Mi bemoll major, op. 75 (1893)
• Andante & Finale, op. 79 (1893)

[edita] Suites

• No. 1 en Re menor, Op. 43 (1878-1879)
• No. 2 en Do major, Op. 53 (1883)
• No. 3 en Sol major, Op. 55 (1884)
• No. 4 en Sol major, "Mozartiana", Op. 61 (1887)

[edita] Música de cambra

• Quartet de corda en si bémol major (1865)
• Quartet de corda n° 1 en re major, op. 11 (1871)
• Quartet de corda n° 2 en fa major, op. 22 (1873-74)
• Quartet de corda n° 3 en mi bémol menor, op. 30 (1876)
• Souvenir d’un lieu cher, op. 42 (1878)
• Trio amb piano en La menor, op. 50 (1881-82)
• Souvenir de Florence, op. 70 (1890)

[edita] Peces per a piano

Txaikovski va escriure una centena de peces per a piano, la més cèlebre de les quals és « Les estacions ».

[edita] Música incidental

• Snégurotchka, op. 12 (1873)

[edita] Òpera

Txaikovski va compondre deu òperes entre les que destaquen Eugeni Oneguin i La Dama de Piques, que continuen brillant el el repertori líric actual. Les altres òperes, encara que meny (són ben poc representades fora de Rússia), són també interessants. Les més conegudes són :

• Eugene Onegin (1878)
• La Donzella d’Orleans (1878-79)
• Mazeppa (1881-83)
• La dama de piques, op. 68 (1890)
• Iolanta op. 69 (1891).

[edita] Bibliografia

• (francès) André Lischke: Piotr Ilyitch Txaikovski, Fayard, 1993
• (francès) André Lischke: Txaikovski au miroir de ses écrits, Fayard, 1996
• (francès) Violaine Anger: Txaikovski, 1840-1893, Jean-Paul Gisserot, 1998

[edita] Enllaços externs

• (francès) musicologie.org Biorafia, iconografia, discografia, enllaços
• (anglès) Tchaikovsky research