Genocidi armeni
De Viquipèdia
El genocidi armeni es refereix a les matances i deportacions massives de la població armènia a l'actual territori de Turquia per part de l'Imperi Otomà entre finals del segle XIX i 1915, sent considerat com el primer genocidi modern. La finalitat que es buscava era l'eliminació física del poble armeni als territoris de Turquia. Es considera que va haver-hi un milió i mig de morts i un milió de deportats en el que es coneix com la diàspora armènia. En l'actualitat l'Estat turc no només nega oficialment l'existència del genocidi armeni sinó que sosté que la població turca va ser la víctima de les matances per part dels armenis.
[edita] L'Imperi Otomà i el nacionalisme armeni: les primeres matances
L'Imperi otomà del soldà Abdul Hamid II era una entitat pluriètnica i plurireligiosa. Hi destacaven els armenis com a minoria, de llengua indoeuropea i religió cristiana. Al llarg del segle XIX van sorgir els primers partits nacionalistes armenis que, influïts per les idees liberals, democratitzadores i revolucionàries procedents d'Europa, desencadenen un seguit de revoltes i accions armades a l'est d'Anatòlia. El grup Armenagan provoca una insurrecció a la ciutat de Van l'any 1885. El partit Hentxak, d'orientació marxista, comença a promoure l'autodefensa de la població armènia contra els abusos de latifundistes, funcionaris dèspotes i atacs de les tribus kurdes. Davant aquesta situació, l'any 1894 el soldà hi fa intervenir l'exèrcit amb els hamidiye, caballeria formada per tribus kurdes i enquadrades militarment seguint el model dels cosacs russos. La situació ben aviat es converteix en una guerra civil religiosa. Els incidents s'estenen a Istambul el 1896 quan un comando armeni assalta la Banca Otomana. Les repressàlies governamentals van ser terribles. Es produeixen matances en tots els barris armenis de la ciutat, sobretot al Gàlata. Els morts es comptaven per milers als carrers, on els cossos eren amuntegats per portar-los a fosses comunes. Entre 1894 i 1896 es calcula que van morir uns 300.000 armenis.
[edita] Anul·lació de l'estatus especial pels armenis i segona campanya de matances
El Soldà, a conseqüència dels fets, fa que els armenis deixin d'estar reconeguts per la Constitució otomana com a minoria ètnica i religiosa que havia d'ésser protegida legalment. Malgrat la violència, la intel·lectualitat armènia no posava en dubte la pertinença a l'Imperi otomà, sinó que culpava dels fets el règim de Abdul Hamid II. Els dirigents armenis continuen ocupant llocs d'importància a les institucions otomanes i donen suport al moviment dels Joves Turcs que vol democratitzar l'estructura imperial. Malgrat tot, els Joves Turcs ben aviat mostren la seva intenció de fer de Turquia un país centralitzat i culturalment homogeni, i refusen les reivindicacions armènies, que comptaven amb el suport de Rússia. Amb l'entrada de l'Imperi otomà a la I Guerra Mundial, com aliat d'Alemanya contra Rússia, França i Gran Bretanya, la població armènia esdevé sospitosa de fer el joc a l'enemic. El govern turc ordena detencions en massa entre els intel·lectuals armenis i s'inicia la deportació de la població armènia. L'ambaixador nord-americà és dels primers a denunciar que aquest fet és una campanya d'extermini amb l'excusa de reprimir una revolta. Els deportats són sistemàticament assassinats per la gendarmeria, per escamots kurds i per companyies de convictes posats en llibertat i armats. Es calcula que 1,5 milions d'armenis van morir. Uns 800.000 van arribar als centres de deportació de Síria, i uns 300.000 van arribar a l'Armènia russa.
