Van

De Viquipèdia

Van (en armeni Dosp) és una ciutat de Turquia a la costa est del llac Van. Te prop de 400.000 habitants i és la capital de la província del mateix nom de 20.927 km² i més de 900.000 habitants.

La província de Van limita amb les de Bitlis (a l'oest), Siirt (al sud-oest), Sırnak i Hakkari (sud), i Agri (nord).

[edita] Història

La ciutat fou anomenada Tushpa i fou la capital del regne de Urartu.

Fou una població important del regne d'Armènia establert després del 331 aC.

El 450 fou presa pels rebels armenis en lluita contra els perses (Rebel·lió d'Ankl)

El 852 fou incendiada per el governador califal, el general Boga al-Khabir.

Vers 864 la guerra va esclatar entre Ashot I el gran d'Armènia i Grigor Derenik Ardzruni del Vaspurakan i Ashot va fer presoner a Grigor en un combat prop de la ciutat de Van i va annexionar el Reshtuniq.

Vers el 770 els àrabs de la tribu d'Othman s'havien apoderat d'una regió de la part oriental del Llac Van, amb la fortalesa inaccessible d'Amiuk, al nord de Van i vers el 870 feien incursions, algunes a la ciutat de Van, i altres cap a altres llocs del Vaspurakan. Contra ells es va iniciar una guerra de tots els prínceps armenis però Amiuk no va poder ser conquerida; els othmànides van cridar en ajut al governador-emir àrab de Diyar Bakr Isa ben Shaykh al-Shaybani. Isa va marxar contra Ashot Ardzruni que estava assetjant Kokhpanik; Ashot va deixar el setge i ambdós exercits es van trobar prop de la ciutat de Van. Els àrabs eren 15000 i els armenis dos mil. Fou un príncep ardzruni, Gagik Abu Morvan qui va negociar un acord, i ambdós exercits es van retirar i a canvi de parar l'ofensiva i d'entregar hostatges.

A finals del segle IX el príncep de Vaspurakan Gagik Abu Morvan va establir la seva capital a Van.

Vers el 900 l'emir Afshin al-Sadj d'Azerbaidjan va atacar Vaspurakan. El príncep Sargis, al arribar l'emir per la part del Thornavan, va decidir no lluitar i va anar a retre-li homenatge. Va haver d'entregar com hostatge un dels seus germans, que primer fou Gagik (per sis mesos) i després (per un any) el petit Gurgen, que foren portats a Bardaa. Vers el 901 Gurgen es va escapar de Bardaa i va tornar a Vaspurakan. Furiós Afshin va marxar contra la ciutat de Van. Sargis i els seus germans es van retirar cap el petit Albag. Van fou ocupada i s'hi va instal·lar un eunuc de confiança, un renegat d'origen grec de nom Safi; un altre eunuc fou instal·lat a Ostan, un altra ciutat de la costa sud del llac, la segona del país. Però aquesta ocupació es va acabar al morir l'emir el març del 901.

El 905 la ciutat fou atacada pels àrabs del Zaheravan en represàlia per la conquesta de la fortalesa d'Amiuk pel príncep de Vaspurakan.

A partir de l'establiment del regne de Vaspurakan el 908 la ciutat va anar en ascens, mentre la seva rival musulmana Ardjesh (Ardjish) va entrar en decadència. A partir del segle XII va patir un estancament.

A la primera guerra mundial fou destruïda pels russos. El genocidi armeni va tenir un efecte molt acusat en la disminució de la població i quant fou reconstruïda als anys vint era una ciutat petita prop de la vella ciutat de la qual encara es conserven les runes. Ha experimentat un gran augment els darrers anys. Una part de la població es avui kurda.