Gallec

De Viquipèdia

Gallec 'Galego'
Pronunciació:	AFI:
Altres denominacions:
Parlat a:	Espanya i Portugal
Regió:	Península Ibèrica
Parlants:	3-4 milions (0,5 milions pels immigrants a Sud-Amèrica)
Rànquing:
Classificació genètica:	Indoeuropeu Llengua itàlica Llengua romànica Itàlica-Occiental Itàlica-Occidental-Occidental Gal·lo-Ibèrica Ibero-Romanç Ibèrica-Occidental Galaico-portuguès Gallec
estatus oficial
Llengua oficial de:	Galícia (co-oficial amb el castellà).
Regulat per:	Real Academia Galega
codis de la llengua
ISO 639-1	gl
ISO 639-2	glg
ISO/FDIS 639-3	{{{iso3}}}
SIL	glg
{{{mapa}}}
vegeu també: llengua

El gallec és una llengua romànica parlada a Galícia, emparentada amb el portuguès i per alguns encara hui el consideren com a variant dialectal del portuguès, formant una llengua comuna altres formes portugueses que existeixen al món, com a Brasil, a Moçambic o a Angola. Al capdavall, el gallec i el portuguès provènen de la mateixa variant del llatí, el galaico-portuguès, desenvolupada a la província romana de Gallaecia (que abastaria el territori actual de Galícia, el nord de Portugal, i territoris fronterers per l'Est a Astúries, Lleó i Zamora, on també es parla). Al segle XIII es considera ja formada la llengua, com a resultat d'assimilació del llatí vulgar parlat pels conqueridors romans al segle II. Malgrat que l'estàrdard oficial considera el gallec una llengua diferenciada, a hores d'ara existeix unes corrents reintegracionistes i lusistes que defensa la homogeneïtat del sistema lingüístic galaico-portuguès, i advoquen per un acostament gramàtic i ortogràfic d'ambdós estàndards d'una mateixa llengua, o cap la plena adopció de la forma culta del portuguès europeu, respectivament.

En el seu moment fou llengua culta fora de Galícia i Portugal, escriuint en gallec, per exemple, el rei Alfons X el Savi, amb les seues "Cantigas de Santa María". El galaico-portuguès tinguè quasi 700 anys d'existència oficial i plena, però les derrotes que patí la noblesa galega en tomar partit per bàndols perdedors a les guerres de poder, a finals del segle XIV i primeries del segle XV s'inicien els Séculos Escuros (Segles Foscos). Durant aquest llarg temps, coincidint amb la introducció d'una noblesa i dominació castellanes a Galícia, s'enceta una opressió i una desaparició pública, oficial, literària, i religiosa del gallec fins el segle XIX. El portugués, per la seua banda, guanyà durant aquest periode d'una protecció i desenvolupament lliure atés que Portugal fou l'únic territori hispànic que romanguè pràcticament lliure del domini castellà.

A l'actualitat el gallec és parlat per quasi tres milions de persones, com a llengua minoritzada amb major comprensió i major percentatge d'ús a Espanya. És l'idioma oficial (juntament amb l'espanyol) a la comunitat autónoma de Galícia. També és parlada per una part important de la comunitat galega a l'exterior, escampada per tot arreu del món. Des del punt de vista lusista, en Galícia es parla una llengua que té 200 milions de parlants al món, coneguda com a portugués. Tot i així, el "gallec" del continent europeu, s'hauria d'incloure les parles del nord de Portugal, atès que tènen el mateix substrat i norma lingüística d'auto-identificació de l'Eurorregió Galícia-Nord de Portugal.

Cada any, i en honor a Rosalía de Castro, el 17 de maig es celebra el "Dia de les Lletres Gallegues" (Dia das Letras Galegas), dedicat a algun escriptor en aquesta llengua (triat per la Real Academia Galega). Aquest dia és aprofitat pels organismes oficials per a potenciar l'ús i coneixement de la llengua galega. Com a dada d'interés, el 2004 s'inicià la celebració conjunta i continuada d'activitats en defensa de la llengua des del 17 de maig fins el 10 de juny (dia de Camões i de les lletres portugueses).

L'última dècada del segle XX es descobrir una variant del gallec a la província espanyola de Càceres, en els anomenats Tres Lugaris: Valverde do Fresno, As Ellas, e San Martín de Trebello. Seria una variant del gallec antic portat per colons els segles XII i XIII.

Mapa lingüístic del gallec

[edita] Normativa ortogràfica

L'ortografia gallega va introduir-se l'any 1982 i promulgada després el 1983 per la Real Academia Galega (RAG), basada en un informe de l'Instituto da Lingua Galega (ILG). Aquesta és motiu de conflictes atès que alguns ciutadans prefereixen reconèixer el gallec com una varietat del portuguès, i per això adoptar el seu sistema, o en tot cas, amb algunes adaptacions.

Actualment hi ha dues normatives diferents, però només una n'és oficial. Aquesta l'aprova la RAG i s'utilitza a les institucions oficials i l'educació, com també la majoria d'escriptors. L'altre sistema, orientat cap al portuguès i anomenat reintegracionsme (reintegracionismo), utilitza un sistema conegut com a normativa de màxims ortogràfics (normativa de máximos ortográficos), la qual és promoguda per l'Associaçom Galega da Língua (AGAL). Una altra posició més enllà del reintegracionisme és el lusisme (lusismo), que proposa inserir el gallec plenament a la normativa de la comunitat lingüística portuguesa. El 2003 va fer-se una revisió de la normativa oficial amb alguns pocs canvis cap a la normativa portuguesa. Fins aquell moment hi havia una altra normativa que era un compromís de la reintegracionista i l'antigament oficial, però després de la revisió els seus seguidors han acceptat la nova oficial.

El 1986 i el 1990, va haver-hi dues trobades dels països lusoparlants per tal d'iniciar una reforma ortogràfica. Galícia hi fou invitada, però el govern d'aquells moments (que defensava que el gallec no és portuguès) va ignorar-ne la invitació. No obstant això, una comissió no oficial de lingüistes va assistir-hi en tots dos actes [1].