Astúries
De Viquipèdia
|
|||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
 |
|||||
| Dades estadístiques | |||||
| Capital | Oviedo | ||||
| Superfície - total - % d'Espanya |
Posició núm. 10 10 604 km² 2,1% |
||||
| Població - Total (2003) - % de Espanya - Densitat |
Posició núm. 12 1 073 971 2,6% 101,28/km² |
||||
| Gentilici - Castellà - Asturià - Català |
astur, asturiano/a asturianu/a asturià/a |
||||
| Estatut d'autonomia | 11 de gener, 1982 | ||||
| ISO 3166-2 | O | ||||
| Representació parlamentària - Congrés - Senat |
8 diputats 6 senadors |
||||
| President | Vicente Alberto Álvarez Areces (PSOE) | ||||
| Govern del Principat d'Astúries | |||||
Astúries (Asturià: Principáu d'Asturies o Asturies) és una comunitat autònoma espanyola uniprovincial, que té la forma d'un Principat on el Príncep d'Astúries és l'hereu a Cap d'Estat del Regne d'Espanya. El seu territori és d'uns deu mil quilòmetres quadrats, i compta amb una població, en retrocès, que supera lleugerament el milió d'habitants, que parlen castellà encara que també asturià.
La seva capital és la ciutat d'Oviedo i Gijón és la població més poblada i, a més, situada a la costa amb grans platges.
Taula de continguts |
[edita] Localització
Es troba a la costa septentrional d'Espanya, entre Galícia a l'oest, Cantàbria a l'est, Castella i Lleó al sud i la mar Cantàbrica al nord.
[edita] Divisió administrativa
Veure Comarques d'Astúries
[edita] Demografia
La població actual es caracteritza per posseir la més alta taxa de mortalitat d'Espanya (12 per mil) i la més baixa taxa de natalitat (6 per mil), de manera que des de 1987 la població està disminuint, encara que les ciutats grans mantenen la seva població.
El 1900 la població era de 650.000 i el 1800 de 350.000.
[edita] Història
Article principal: Història d'Astúries.
Ocupada per grups humans des del Paleolític Inferior, durant el superior la regió es va caracteritzar per les pintures rupestres de l'est de la Comunitat. En el mesolític es va desenvolupar una cultura original, l'Asturiense, introduient-se a continuació l'Edad de Bronze, caracteritzada pels megalits i túmuls. A l'Edat de Ferro, el territori va estar sotmès a la influència cultural celta.
La conquesta romana entre el 29 i 19 aC, va fer entrar Astúries a la Història.
Després de més d'un segle sense presència estrangera, els visigots van ocupar el territori en el segle VI, que acabaria a principis del segle VIII amb la invasió musulmana. El territori, como havia succeït amb Roma i Toledo, no va ser fàcil de sotmetre, establint-se el 722 una independència de facto com a Regne d'Astúries. La monarquia asturiana donaria pas en el segle X al Regne de Lleó. Durant els segles medievals, l'aïllament propiciat per la serralada cantàbrica i la poca vocació marinera dels naturals fa que les referències històriques siguin escasses. Desprès de las rebel·lió del fill d'Enric II de Trastàmara, s'estableix el Principat d'Astúries.
En el segle XVI el territori va arribar per primera vegada als 100.000 habitants, provocant la seva duplicació l'arribada del blat de moro americà en el segle següent.
El 8 de maig de 1808, la Junta General del Principat d'Astúries declara la guerra a França, essent el primer organisme oficial d'Espanya en fer aquesta passa. L'1 de gener de 1820, l'oficial Rafael del Riego se subleva a Cadis proclamant la Constitució Espanyola de 1812.
A partir de 1830 comença l'explotació del carbó, iniciant la revolució industrial a la Comunitat. Més tard s'establiria la indústria siderúrgica i naval.
El 6 d'octubre de 1934 es va produir una rebel·lió principalment de miners, contra l'entrada de la CEDA en el govern.
La guerra civil va produir la divisió de la regió en dos bàndols des del 19 de juliol, acabant el conflicte el 20 d'octubre de 1937.
Després de 20 anys d'estancament econòmic, els seixanta, es va produir la definitiva industrialització de la regió. L'Antiga ENSIDESA, avui Arcelor, amb dues grans factories a Xixón/Gijón i Avilés va ser el principal impuls de l'important creixement econòmic fins als 80. Amb la incorporació a la Unió Europea de l'Estat, l'altra font tradicional de riquesa, el carbó, va patir de la "reconversión minera". El carbó ja no es considerava essencial com a recurs energètic i el seu alt cost d'extracció va provocar un canvi total de la economia asturiana. Avui el creixement econòmic està condicionat per l'envelliment de la població i la manca d'infraestructures. L'últim intent de revitalització, es bassa en la creació d'un model metropolità nou, "Ciudad Astur". Degut a que el 80% de la població es concentra a la zona central, (Uviéu/Oviedo, Xixón/Gijón i Avilés), es supossa que la creació d'aquesta nova entitat amb una població de 800.000 persones, es pot convertir en un pols de serveis i indústria capaç de competir amb altres ciutats en l'àmbit del Arc Atlàntic Europeu.
[edita] Llengües
L'idioma originari de la major part'Astúries és l'asturià, encara que no està oficialitzat. Deriva directament del llatí. El primer text que es coneix en asturià és el Fur d'Avilés, que data de l'any 1085. L'asturià té algunes variants dintre del Principat. Així mateix, existeixen dialectes de la mateixa arrel asturlleonesa en les zones d'antic domini del Regne d'Astúries, com en Lleó, Zamora o la província del Tras-os-Montes a Portugal.
A la zona d'Eo-Navia hi ha una parla que és amplament reconeguda com a una variant del gallec però no pel govern asturià o l'Academia de la Llingua Asturiana que la consideren dialecte asturià.
També es parla el castellà, únic idioma que gaudeix de l'estatus d'oficialitat.
[edita] Art
Astúries posseeix un ric llegat artístic del que destaca una arquitectura autòctona pre-romànica (Art asturà) amb monuments com Santa María del Naranco i San Miguel de Lillo (Oviedo), Tpts dos i juntament amb la Fuente de Foncalada formen part del patrimoni universal segons la UNESCO.
L'art romànic està molt present ja que tota la regió estava creuada per una de les rutes jacobees, destacant el monestir de San Pedro de Villanueva (prop de Cangas de Onís) i Santa María del Junco (Ribadesella).
El gòtic no és abundant, encara que existeixen bones mostres d'aquest estil com la Catedral de San Salvador a Oviedo.
Entre els pintors del segle XX destaquen Darío de Regoyos (1857-1913) i Evaristo Valle (1878-1951).
[edita] Gastronomia
Té elements que l'emparenten amb la cuina gallega, normanda i bretona. El plat més conegut és la fabada, potent apat fet amb faves, acompanyades per xoriço, botifarró, cansalada, i pernil. Això se serveix a part i es coneix amb el nom de compango. A més destaca la varietat de peixos frescos del cantàbric i la qualitat de la seva carn de vedella i de bou. Existeixen més de cent varietats diferents de formatges artesans, dels que el de cabrales és el més popular. Si es prefereix un postre dolç, el més tradicional és l'arròs amb llet. La beguda asturiana per excel·lència és la sidra.
[edita] Literatura
Entre les seves personalitats cal destacar:
- Alejandro Casona
- Gaspar Melchor de Jovellanos (1744-1811)
- Leopoldo Alas Clarín (1851-1901)
- Ramón Pérez de Ayala (1880-1962)
- Mariano Antolín Rato (Gijón, 1943)
[edita] Música
La música i la dansa són variades i pròpies. L'instrument més característic és la gaita de tres tubs, que es fa sevir en nombroses dances populars.
[edita] Entorn natural
Es tracta d'una comunitat montanyosa i costera que compta amb nombrosos i coneguts enclavaments naturals (alguns d'ells protegits com a Parcs Nacionals, Naturals o com a Reserves de la Biosfera); cal destacar:
- Cima de L'Angliru
- Naranjo de Bulnes (Picu Urriellu)
- Picos de Europa
- Reservas de la Biosfera
- Parque Natural de Redes
- Parque Natural de Somiedo
- Reserva Natural Integral del Bosque de Muniellos
[edita] Vegetacio d'Astúries
La vegetació és variable a les muntanyes d'Asturies varia segons l'altitud. A les parts mes baixes hi ha alzines i pins en les sones seques, roures i faigs en les humides. A la muntanya hi ha boscos fondosos de fulla caduca i, mes amunt, boscos de coníferes. Per damunt dels 2.000 metres, només hi ha prats. A la part on toca al mar Cantàbric la vegetació és molt abundant i variada gràcies a les pluges. Consta d'arbres de fulla caduca, com roures castanyers i faigs, i de prats naturals.
[edita] Pàgines que s'hi relacionen
- Bable
- Art d'Astúries
- Llista d'escriptors d'Astúries
- Gastronomia asturiana
- Música d'Astúries
- Fotografias Nature d’Astúries
- Llista de municipis d'Astúries
- Andecha Astur
- Conceyu Nacionalista Astur
