Delta de Dirac
De Viquipèdia
La funció delta de Dirac, introduïda per primera vegada pel físic anglès Paul Dirac, es pot considerar una funció δ(x) que té un valor infinit per a x = 0 i un valor zero a qualsevol altra x. És habitual representar-la de manera integral, ja que la seva integral des de menys infinit fins a més infinit és igual a 1.
Estrictament no es pot considerar una funció matemàtica, sinó que és una distribució, ja que no compleix algunes de les característiques definitòries de funció. Físicament pot representar una distribució de densitat d'una massa unitat concentrada en un punt a. Aquesta funció constitueix una aproximació molt útil per a funcions picudes i constituïx el mateix tipus d'abstracció matemàtica que una càrrega o massa puntual. En ocasions es denomina també funció d'impuls.
