Primera Guerra Púnica

De Viquipèdia

La primera guerra púnica (262 aC-241 aC) començà amb la intervenció de Roma a Sicília; la ciutat de Messina els proposava aliança a canvi de protecció. A Sicília, hi va arribar Appius Claudius cònsol Romà, enviat pel senat de Roma. Quan Appius Claudius va arribar, va defensar Messina i va conquerir la ciutat de Siracussa i la Ciutat de Panormus, aquesta última dominada pels cartaginesos.

[edita] Context

A mitjans del segle III aC els romans controlaven tota la Península Itàlica, després d'haver derrotat tots els seus enemics -com els samnites i la lliga llatina- i d'haver refusat la invasió de Pirros de l'Epir. Cartago era la potència militar i comercial de la Mediterrània occidental. La ciutat, situada en el que avui es Tunísia, era el centre d'un imperi que controlava la costa nord d'Àfrica, Sicília, parts de la Península Ibèrica, Còrsega i Sardenya.

[edita] Inici

L'any 288 aC els mamertins, un grup de mercenaris italians, van ocupar la ciutat de Mesina al nordest de Sicília matant a tots els homes i prenent a les dones. Des d'aquí es van dedicar al saqueig de les zones pròximes. Hieró II, tirà de Siracusa arribà al poder l'any 265 aC i decidí acabar amb el problema que suposaven als mamertins i assetjà la ciutat de Mesina. Llavors el mamertins demanaren ajut tant als romans com als cartaginesos. Els romans no volien ajudar als mamertins que havien pres la ciutat d'una manera injusta i acabaven de lliurar una guerra contra Pirros. D'aquesta manera els primers en enviar tropes foren els cartaginesos. Roma no podia permetre la extensió de la influència de Cartago i reaccionà aliant-se amb els mamertins. L'any 264 aC Roma desplegà tropes a Sicília, essent el primer cop que les legions actuaven fora d'Itàlia. Obligaren a Siracusa a unir-se a la aliança i, d'aquesta manera, la guerra va quedar reduïda a una disputa entre Roma i Cartago.