Premi Nobel de Medicina o Fisiologia
De Viquipèdia
| Premis Nobel |
| Física | Química | Medicina o Fisiologia |
| Literatura | Pau | Economia |
El Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment. El guanyador el decideix l'Institut Karolinska, i el premi s'entrega a Estocolm (Suècia).
[edita] Guanyadors del premi Nobel de Medicina o Fisiologia
| Any | Premiat | Notes |
|---|---|---|
| 2006 | Andrew Fire (EUA) i Craig C. Mello (EUA) | pel descobriment de la Ribointerferència |
| 2005 | Robin Warren (Austràlia) i Barry Marshall (Austràlia) | pel descobriment del bacteri “Helicobacter pylori” i el seu paper en la malaltia de l' úlcera d'estómac i la gastritis |
| 2004 | Linda B. Buck (EUA) i Richard Axel (EUA) | per les seves investigacions dels receptors i l'organització del sistema olfactiu |
| 2003 | Paul Lauterbur (EUA) i Peter Mansfield (Regne Unit) | pel desenvolupament de la ressonància magnètica nuclear |
| 2002 | Sydney Brenner (Regne Unit), H. Robert Horvitz (EUA) i John E. Sulston (Regne Unit) | per les seves investigacions sobre el fenomen de l'apoptosi amb la llombriu “Caenorhabditis elegans” |
| 2001 | Leland H. Hartwell (EUA), Tim Hunt (Regne Unit) i Paul Nurse (Regne Unit) | pels seus treballs sobre el cicle cel·lular |
| 2000 | Arvid Carlsson (Suècia) | per les seves investigacions sobre la dopamina i els seus efectes neurotransmissors |
| Paul Greengard (EUA) | pels seus treballs sobre els efectes dels neurotransmissors sobre les cèl·lules i com poden activar la cèl·lula central anomenada DARPP-32 | |
| Eric R Kandel (Àustria/EUA) | per descriure com la memòria es forma a nivell molecular | |
| 1999 | Günter Blobel (Alemanya/EUA) | per descobrir que les proteïnes tenen senyals intrínseques que governen el transport i situació a la cèl·lula. |
| 1998 | Robert F. Furchgott (EUA), Louis J. Ignarro (EUA) i Ferid Murad (EUA) | pels seus estudis sobre l'òxid nítric |
| 1997 | Stanley B. Prusiner (EUA) | pel descobriment del prió com a partícula infecciosa proteica |
| 1996 | Peter Doherty (Austràlia) i Rolf M. Zinkernagel (Suïssa) | per les seves investigacions sobre la resposta immunitària de les cèl·lules davant l'atac d'organismes |
| 1995 | Edward B. Lewis (EUA) i Christiane Nüsslein-Volhard (Alemanya) i Eric F. Wieschaus (EUA) | pels seus estudis sobre els mecanismes genètics que controlen el desenvolupament de l'embrió humà mitjançant l’estudi de la mosca de la fruita o Drosophila melanogaster |
| 1994 | Alfred G. Gilman (EUA) i Martin Rodbell (EUA) | pels seus treballs sobre la proteïna G i la seva missió en la comunicació cel·lular |
| 1993 | Richard J. Roberts (Regne Unit) i Phillip Allen Sharp (EUA) | pels seus treballs sobre els introns, fragments d' ADN que no tenen res a veure amb la informació genètica, observant com la informació dipositada en un gen no està de forma contínua sinó fraccionada |
| 1992 | Edmond H. Fischer (Suïssa/EUA) i Edwin G. Krebs (EUA) | per descobrir com la fosforilació de les proteïnes són usades en els processos de regulació biològica |
| 1991 | Erwin Neher (Alemanya]) i Bert Sakmann (Alemanya) | pel desenvolupament de tècniques, anomenades “Patch-clamp”, que permeten mesurar el flux d'ions a través de la membrana cel·lular |
| 1990 | Joseph E. Murray (EUA) i E. Donnall Thomas (EUA) | pels seus estudis sobre el transplantament de medul·la òssia |
| 1989 | J. Michael Bishop (EUA) i Harold E. Varmus (EUA) | pel descobriment dels orígens dels oncògens retrovirals |
| 1988 | James W. Black (Regne Unit, Gertrude B. Elion (EUA) i George H. Hitchings (EUA) | pel descobriment d'importants principis en el tractament amb fàrmacs, especialment en el camp de la quimioteràpia |
| 1987 | Susumu Tonegawa (Japó) | pel seu descobriment dels fonaments genètics de la formació d'una àmplia varietat d'anticossos |
| 1986 | Stanley Cohen (EUA) i Rita Levi-Montalcini (Itàlia) | pel descobriment dels factors del creixement |
| 1985 | Michael S. Brown (EUA) i Joseph L. Goldstein (EUA) | pels seus treballs sobre el colesterol |
| 1984 | Niels K. Jerne (Dinamarca), Georges J.F. Köhler (Alemanya)
i César Milstein (Argentina) |
pels seus treballs en el sistema immunològic i la producció d'anticossos |
| 1983 | Barbara McClintock (EUA) | pels seus treballs sobre els cromosomes del blat i la descripció d'elements genètics mòbils en ells |
| 1982 | Sune K. Bergström (Suècia), Bengt I. Samuelsson (Suècia) i John R. Vane (Regne Unit) | pel descobriment de les prostaglandines |
| 1981 | Roger W. Sperry (EUA) | pels seus treballs sobre les funcions dels hemisferis cerebrals |
| David H. Hubel (Canadà) i Torsten N. Wiesel (Suècia) | per les seves aportacions en l'estudi de l'àrea visual del còrtex cerebral | |
| 1980 | Baruj Benacerraf (Veneçuela/EUA), Jean Dausset (França) i George D. Snell (EUA) | pels descobriments relacionats amb estructures determinades por la genètica a la superfície de la cèl·lula que regulen las reaccions immunològiques. |
| 1979 | Allan McLeod Cormack (Sudàfrica/EUA) i Godfrey Hounsfield (Regne Unit) | pel descobriment i desenvolupament de la Tomografia axial computaritzada |
| 1978 | Werner Arber (Suïssa), Daniel Nathans (EUA) i Hamilton O. Smith (EUA) | pels seus treballs sobre els enzims de restricció, fonamentals en la biologia mol·lecular |
| 1977 | Roger Guillemin (França) i Andrew V. Schally (Polònia/EUA) | pels seus estudis sobre les hormones proteiques produïdes al cervell |
| Rosalyn Yalow (EUA) | pels seus estudis sobre les hormones proteiques usant anticossos | |
| 1976 | Baruch Samuel Blumberg (EUA) | pel descobriment del virus Hepatitis B |
| D. Carleton Gajdusek (EUA) | per descriure la malaltia kuru, causada pel canibalisme | |
| 1975 | David Baltimore (EUA), Renato Dulbecco (Itàlia/EUA) i Howard Martin Temin (EUA) | pels seus treballs sobre la Transcriptasa inversa, la transcripció d’ARN en ADN |
| 1974 | Albert Claude (Bèlgica), Christian de Duve (Regne Unit/Bèlgica) i George Emil Palade (Romania) | por haver descrit l'estructura i funcions dels diferents orgànuls a l'interior de les cèl·lules |
| 1973 | Karl von Frisch (Àustria), Karl von Frisch (Àustria) i Nikolaas Tinbergen (Països Baixos) | pels seus estudis sobre etologia: comportament i comunicació dels animals |
| 1972 | Gerald Edelman (EUA) i Rodney Robert Porter (Regne Unit) | pel descobriment de l’estructura dels anticossos |
| 1971 | Earl Wilbur Sutherland Jr. (EUA) | pels descobriment en el mecanisme d’acció de les hormones |
| 1970 | Bernard Katz (Alemanya/Regne Unit), Ulf von Euler (Suècia) i Julius Axelrod (EUA) | pels seus treballs sobre els neurotransmissors |
| 1969 | Max Delbrück (Alemanya/EUA), Alfred Hershey (EUA) i Salvador Luria (Itàlia/EUA) | pels seus treballs sobre els virus bacteriòfags |
| 1968 | Robert W. Holley (EUA), Har Gobind Khorana (Índia) i Marshall Warren Nirenberg (EUA) | per la descripció del codi genètic i el seu impacte en la síntesi proteínica |
| 1967 | Ragnar Granit (Finlàndia), Haldan Keffer Hartline (EUA) i George Wald (EUA) | pels seus treballs en l’anàlisi neurofisiològic dels mecanisme de la visió |
| 1966 | Peyton Rous (EUA) | pel descobriment del paper dels virus en la transmissió de diversos tipus de càncer |
| Charles B. Huggins (Canadà/EUA) | pel descobriment del tractament del càncer de pròstata amb hormones | |
| 1965 | François Jacob (França),André Lwoff (França) i Jacques Monod (França) | pel descobriment de les activitats reguladores a l’interior de les cèl·lules |
| 1964 | Konrad Bloch (Alemanya/EUA) i Feodor Lynen (Alemanya) | pels seus treballs sobre el metabolisme del colesterol |
| 1963 | John Carew Eccles (Austràlia), Alan Lloyd Hodgkin (Regne Unit) i Andrew Huxley (Regne Unit) | pels seus treballs descriptius de la transmissió elèctrica dels impulsos a través dels nervis |
| 1962 | Francis Crick (EUA), James D. Watson (EUA) i Maurice Wilkins (Nova Zelanda) | pel descobriment de l’estructura de l’ADN |
| 1961 | Georg von Békésy (Hongria) | pels seus estudis sobre la oïda |
| 1960 | MacFarlane Burnet (Austràlia) i Peter Medawar (Brasil/Regne Unit) | pels seus estudis sobre els teixits transplantats |
| 1959 | Severo Ochoa (Espanya/EUA) i Arthur Kornberg (EUA) | per la síntesi de l'àcid nucleic de l'ADN i l' ARN |
| 1958 | George Wells Beadle (EUA), Edward Lawrie Tatum (EUA) i Joshua Lederberg (EUA) | pels seus treballs sobre els bloqueigs metabòlics controlats per gens |
| 1957 | Daniel Bovet (Suïssa/Itàlia) | per la síntesi del primer antiestamínic clínicament disponible |
| 1956 | André Frédéric Cournand (França), Werner Forssmann (Alemanya) i Dickinson W. Richards (EUA) | pel desenvolupament de l’ús del catèter cardíac |
| 1955 | Hugo Theorell (Suècia) | pels seus treballs sobre els processos bioquímics dels enzims |
| 1954 | John Franklin Enders (EUA), Thomas H. Weller (EUA) i Frederick C. Robbins (EUA) | pels seus treballs sobre virologia i bacteriologia, en especial sobre la Poliomielitis |
| 1953 | Hans Adolf Krebs (Alemanya/Regne Unit) | pel descobriment del cicle de l'àcid cítric |
| Fritz Albert Lipmann (EUA) | pel descobriment i desenvolupament del Coenzim A | |
| 1952 | Selman Abraham Waksman (EUA) | pel descobriment de l'antibiòtic estreptomicina contra la tuberculosi |
| 1951 | Max Theiler (Sudàfrica) | pel descobriment de la vacuna contra la febre groga |
| 1950 | Edward Calvin Kendall (EUA), Tadeus Reichstein (Polònia/Suïssa) i Philip Showalter Hench (EUA) | pels seus estudis sobre les glàndula suprarrenal i el descobriment de la cortisona |
| 1949 | Walter Rudolf Hess (Suïssa) i Egas Moniz (Portugal) | pel seu estudi del mesencèfal |
| Egas Moniz (Portugal) | pel descobriment de l'efecte terapèutic de la lobotomia | |
| 1948 | Paul Hermann Müller (Suïssa) | pel descobriment de l'alta eficàcia del DDT com a insecticida contra els artròpodes |
| 1947 | Carl Ferdinand Cori (Hongria/EUA) i Gerty Cori (Hongria/EUA) | pels seus estudis sobre la glucosa en el cos i pels efectes de l'Hipòfisi sobre el metabolisme |
| Bernardo Alberto Houssay (Argentina) | pel descobriment de la influència del lòbul anterior de l'Hipòfisi en la distribució de la glucosa al cos | |
| 1946 | Hermann Joseph Muller (EUA) | pels seus estudis sobre l'acció dels raigs X productors de mutacions i de l'acció de las radiacions sobre les cèl·lules |
| 1945 | Alexander Fleming (Regne Unit), Ernst Boris Chain (Alemanya/Regne Unit) i Howard Walter Florey (Austràlia) | pel descobriment de la penicil·lina i les seves propietats curatives en malalties infeccioses |
| 1944 | Joseph Erlanger (EUA) i Herbert Spencer Gasser (EUA) | pels seus treballs en el camp dels impulsos elèctrics del sistema nerviós |
| 1943 | Henrik Dam (Dinamarca) i Edward Doisy (EUA) | pels seus treballs en l'obtenció de la vitamina K i la seva estructura |
| 1942 | No concedit | 1/3 destinat al fons principal i 2/3 al fons especial d'aquesta secció del premi |
| 1941 | No concedit | 1/3 destinat al fons principal i 2/3 al fons especial d'aquesta secció del premi |
| 1940 | No concedit | 1/3 destinat al fons principal i 2/3 al fons especial d'aquesta secció del premi |
| 1939 | Gerhard Domagk premi refusat pel règim nazi. Concedit finalment el 1947 | pel descobriment del sulfonamida Prontosil, primera droga efectiva contra las infecciones bacterianes |
| 1938 | Corneille Heymans (Bèlgica) | pels seus estudis sobre el paper del mecanisme sinusoïdal i aòrtic en el control de la respiració |
| 1937 | Albert Szent-Györgyi (Hongria) | per les seves investigacions en relació amb els processos de combustió biològica, en especial als referents a la vitamina C |
| 1936 | Henry Hallett Dale (Regne Unit) i Otto Loewi (Alemanya/EUA) | pels seus estudis sobre excitació i transmissió química dels impulsos nerviosos |
| 1935 | Hans Spemann (Alemanya) | pel descobriment de l'efecte conegut en l'actualitat amb el nom d'inducció embriològica |
| 1934 | George Hoyt Whipple (EUA), George Richards Minot (EUA) i William Parry Murphy (EUA) | pel descobriment de la terapèutica de l'anèmia amb extractes del fetge |
| 1933 | Thomas Hunt Morgan (EUA) | per la demostració de que els cromosomes són portadors dels gen s |
| 1932 | Charles Scott Sherrington (Regne Unit) i Edgar Douglas Adrian (Regne Unit) | pels seus treballs relatius a la funció de les neurones i les cèl·lules nervioses motores |
| 1931 | Otto Heinrich Warburg (Alemanya) | per les seves investigacions sobre el citocrom en la respiració cel·lular |
| 1930| | Karl Landsteiner (Àustria) | pel descobriment i tipificació dels grups sanguinis |
| 1929 | Christiaan Eijkman (Països Baixos) i Frederick Gowland Hopkins (EUA) | per l'estudi i descobriment de vàries vitamines |
| 1928 | Charles Nicolle (França) | per les seves investigacions sobre el tifus |
| 1927 | Julius Wagner-Jauregg (Àustria) | per les seves investigacions sobre la malària |
| 1926 | Johannes Andreas Grib Fibiger (Dinamarca) | per les seves investigacions sobre el càncer |
| 1925 | No concedit | Destinat al fons especial d'aquesta secció del premi |
| 1924 | Willem Einthoven (Països Baixos) | pels seus estudis sobre el mecanisme de l'electrocardiograma |
| 1923 | Frederick Grant Banting (Canadà) i John James Richard Macleod (Regne Unit) | pel descobriment de l'insulina |
| 1922 | Archibald Vivian Hill (Regne Unit) i Otto Fritz Meyerhof (Alemanya/EUA) | pels seus estudis sobre els músculs, especialment per la generació de calor i la relació entre el consum d' oxigen i la seva transformació en àcid làctic |
| 1921 | No concedit | Destinat al fons especial d'aquesta secció del premi |
| 1920 | August Krogh (Dinamarca) | per establir el mecanisme que regula l'intercanvi gasós en la respiració i per descobrir la fisiologia dels vasos capil·lars |
| 1919 | Jules Bordet (Bèlgica) | pel descobriment d'un factor bactericida present en el sèrum de la sang dels mamífers, conegut com El sistema del complement |
| 1918 | No concedit | Destinat al fons especial d'aquesta secció del premi |
| 1917 | No concedit | Destinat al fons especial d'aquesta secció del premi |
| 1916 | No concedit | Destinat al fons especial d'aquesta secció del premi |
| 1915 | No concedit | Destinat al fons especial d'aquesta secció del premi |
| 1914 | Robert Barany (Àustria) | per les seves investigacions sobre la oïda |
| 1913 | Charles Robert Richet (França) | pel descobriment de l'anafilàxia |
| 1912 | Alexis Carrel (EUA) | pels seus treballs sobre sutura vascular i trasplantament de vasos sanguinis i òrgans |
| 1911 | Allvar Gullstrand (Suècia) | pel seus treballs sobre les diòptries de l'ull |
| 1910 | Albrecht Kossel (Alemanya) | per les seves investigacions sobre biologia cel·lular, especialment proteïnes i àcids nucleics |
| 1909 | Emil Theodor Kocher (Suïssa) | pels seus treballs sobre fisiologia, patologia i cirurgia de la glàndula tiroides |
| 1908 | Ilya Ilyich Mechnikov (Rússia) i Paul Ehrlich (Alemanya) | pels seus estudis sobre el sistema immunològic |
| 1907 | Charles Louis Alphonse Laveran (França) | pels seus estudis sobre les malalties causades per protozoos |
| 1906 | Camillo Golgi (Itàlia) i Santiago Ramón y Cajal (Espanya) | pels seus estudis sobre el sistema nerviós |
| 1905 | Robert Koch (Alemanya) | per les seves investigacions sobre la tuberculosi i el còlera |
| 1904 | Ivan Petrovich Pavlov (Rússia) | per les seves investigacions en l'aparell digestiu i l'estudi dels sucs gàstrics |
| 1903 | Niels Ryberg Finsen (Dinamarca) | per les seves investigacions dels efectes terapèutics de la llum |
| 1902 | Ronald Ross (Regne Unit) | per les seves investigacions sobre la malària i la vinculació d'aquesta amb els mosquits |
| 1901 | Emil Adolf von Behring (Alemanya) | per les seves investigacions sobre la diftèria i l'aplicació de sèrum |
