Heràldica
De Viquipèdia
L'heràldica, o ciència del blasó, és la ciència i art auxiliar de la història que estudia la composició i significat dels escuts d'armes.
L'heràldica neix al voltant del segle XII en l'àmbit europeu occidental i és una de les branques del coneixement que han perdurat amb menys canvis fins a l'actualitat.
De la seva inicial utilitat —identificar el guerrer que anava cobert per armadura, així com també l'individu com a pertanyent a un determinat bàndol en la batalla—, ha estès el seu àmbit per abastar la identificació de persones, corporacions, entitats polítiques i d'altres, i en l'actualitat es troba molt propera a la cultura de comunicació visual (marques, logotips, etc.).
La característica que diferencia l'heràldica d'altres tipus de simbologies que s'han donat al llarg de la història o en altres llocs del món es pot resumir en dos punts: l'assumpció d'un conjunt de normes rígides per a la composició dels escuts d'armes i la transmissió de les armories a través de les generacions com a element identificador del llinatge.
Taula de continguts |
[edita] Esmalts heràldics
[edita] Metalls heràldics
[edita] Colors heràldics
- Ataronjat
- Atzur (blau)
- Gules (vermell)
- Porpra (entremig del lila, el morat i el violeta)
- Sable (negre)
- Sinople (verd)
[edita] Corones normalitzades
