Gal·les
De Viquipèdia
|
|||||
| Lema nacional: Cymru am byth (Gal·lès: Gal·les per a sempre) |
|||||
 |
|||||
| Idioma oficial | Anglès i gal·lès | ||||
| Capital | Cardiff | ||||
| Superfície - Total |
20,779 km² |
||||
| Població - Total (2001) - Densitat |
2,903,085 140/km² |
||||
| Moneda | Lliura esterlina (£) (GBP) | ||||
| Fus horari | UTC Hivern +0 Estiu +1 |
||||
| Himne nacional | Hen Wlad Fy Nhadau | ||||
Gal·les (en gal·lès Cymru, en anglès Wales) és una de les nacions que conformen el Regne Unit. Està situat a l'oest de l'illa de Gran Bretanya i té una població total de 3,1 milions de persones. La capital i ciutat més gran és Cardiff o Caerdydd (305.000 habitants). Els ciutadans de Gal·les trien representants a l'Assemblea Nacional gal·lesa, la qual atén assumptes interns, i al Parlament britànic de Londres. El cap del govern a Gal·les és el First Minister.
[edita] Orografia
El país és força accidentat però no pas gaire alt, i les principals unitats de relleu són les següents:
- La cadena Eryri o Snowdon, a Gwynedd, la més alta del país, amb els pics d’Yr Wyddfa (1.085 m), Carnedd Llywelyn (1.062 m) i Carned Dafydd (1.044 m). La zona ocupa el Parc Nacional Snowdonia, amb 837 milles quadrades.
- Les Mynyddoed Cambria (Muntanyes Càmbriques), que travessen de Nord a Sud el país, amb les unitats:
- Mynydd Presely, a Cardigan (Aberteifi).
- Pumlymon (735 m), vora Aberystwyth.
- Les Mynydd Epynt, a Merionydd, amb els pics Arennig Fawr (853 m), Cadair Iddris (892 m) i Aran Fawdowy (905 m).
- El Pen y Gadair (809 m) a Merioneth (Merionydd).
- Les Myddnyd Ddu (Muntanyes Negres), a Powys, amb el Bannau Brycheiniog (886 m).
- Els turons de Morgannwg, on destaquen els Craig-y-Llyn (600 m) i Moel Sych (828 m).
Pel que fa als afon (rius), destaquen els Gwy/Wye, Wysg/Usk, Dyfrdwy/Dee, Conwy, De, Tywi, Teifi, Cothi, Gorllewin, Hafren/Severn i Efyrhwy. Quant als llyn (llacs), els principals són els Tegid, Efyrnwy, Alwen, Pedarn i Nant Y Moch.
[edita] Economia
El terreny, tant per l’elevació com per les pluges, no és gaire apte per al conreu. El blat i l’ordi es conreaven a les àrees costaneres i a la vall de Morgannwg, on s’hi alternen amb la civada. La majoria de els granges són petites, poques superen les 60 hectàrees, difícils de mecanitzar i que sobreviuen mercè als subsidis de la UE. Els boscos ocupen el 13 % del país, vigilats per la Forestry Comission des del 1919, creada per l’explotació de la fusta. També hi ha pedreres de licorella a Dinarwic (Eryri), que servien per a fer teulades de les cases, i que ara són un producte de luxe. Els ports del sud també reben el petroli que es refina a Abertawe. I encara subsisteixen els alts forns de Glyneby Caerwent (Newport) i Port Talbot, així com els mines d’antracita de Trefynwy.
Al Nord del país, mentrestant, encara sobreviu la tradicional ocupació ramadera transhumant, des de l’estret de Menar fins als mercats dels Midlands anglesos, que poc a poc han estat substituïts pels de Londres i les viles adjacents. Les ovelles hi foren introduides pels monjos del Císter, i des de ben antic hi fou important la producció de carn (el famós welsh lamb) i la llana, quie facilitaria una petita indústria local llanera fins que aparegueren els teixits de Yorkshire. Però el sector primari ha perdut terreny davant el turisme.
L'economia gal·lesa s'ha bast tradicionalment en l’extracció minaire del carbó, amb una producció de fins a 14 milions de tones anyals (1985) i amb dues zones de dipòsit importants:
- Al Nord, a Wrecsam, Dingych i Y Fflynt, explotada com a subsidiària de la siderúrgia i emprada amb el ferro de Bersham, que s’esgotà aviat com el ferro local. L’hacer de Shotton (Y Fflynt) és de qualitat inferior, però és bo per produir gas, transformat a la central química de Ruabon, que alimenta les factories tèxtils a l’estuari del Dyfrdwy.
- Al Sud, a Morgannwg, Gwent i Caerfyrddin, tot ocupant una àrea de més de 1.500 kilòmetres quadrats. Es tracta d’antracita de molt bona qualitat, però és una producció subsidiària de la fundició del ferro.
D’aquesta manera, ha pogut aplegar el 15 % dels projectes d’inversió industrial del Regne Unit; hi ha delegacions de 280 companyies estrangeres amb 65.000 treballadors, d’ells, un 45.000 per a empreses del Japó i dels EUA.
Darrerament, però, ha decaigut per la crisi general de la siderúrgia britànica. Els principals centres de producció siderúrgica eren Caerdydd, Abertawe, Newport, Merthyr Tydfil, Rhondda i Aberafon, així com les pissarreres de Caernafon. Ara manté el 10 % de la producció mundial del llautó i de fibra òptica.
[edita] Divisió administrativa
El 1974, els comtats, que eren la divisió administrativa tradicional de Gal·les, foren abolits i reemplaçats per vuit noves divisions, també anomenades comtats segons la Local Government Act 1972 (1972 c. 70). Totes elles duen el nom només en gal·lès, apart dels tres de Glamorgan, que també tenen nom en anglès.
|
 |
| Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord |  |
 Anglaterra |  Escòcia |  Gal·les |  Irlanda del Nord |
|
Dependències de la Corona:  Guernsey|  Jersey |  illa de Man |
|
Territoris d'ultramar:  Anguilla |  Bermudes |  illes Caiman |  illes Falkland |  illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud |  Gibraltar |  Montserrat |  illes Pitcairn |  Saint Helena |  Territori Britànic de l'Oceà Índic |  illes Turks i Caicos | illes Verges Britàniques |
