Escalfament global
De Viquipèdia
L'escalfament global del planeta és l'increment de la temperatura mitjana de l'atmosfera i els oceans de la Terra. Aquest terme també és utilitzat per referir-se a la teoria (o hipòtesi) científica més específica de l'escalfament global antropogènic, el qual proposa que la major part de l'escalfament global observat recentment i el projectat és induït per les activitats humanes. La teoria exposa que l'escalfament és el resultat d'un enfortiment de l'efecte hivernacle causat pels increments de diòxid de carboni i d'altres gasos produïts per les activitats humanes com ara la crema de combustibles fòssils i la desforestació. L'efecte hivernacle natural manté la temperatura de la Terra 30 °C més calenta del que seria sense l'efecte; en afegir diòxid de carbó a l'atmosfera, sense cap altre canvi, la temperatura s'incrementaria. La recerca actualment intenta descobrir més detalls sobre els processos i factors que produirien un increment de la temperatura, principalment sobre les retroalimentacions positives i negatives, per tal de obtenir una quantificació més precisa dels efectes de l'escalfament global.
El canvi de la temperatura és només un aspecte de la branca científica ampla que estudia el canvi climàtic induït per les activitats humanes. L'opinió científica sobre el canvi climàtic, expressat per la Comissió Intergovernamental de l'ONU sobre el Canvi Climàtic (IPCC per les seves sigles en anglès) i explícitament aprovat per les acadèmies nacionals de ciència de les nacions del G8, és que la temperatura mitjana global s'ha incrementat 0.6 ± 0.2 °C des de finals del segle XIX, i que la "major part de l'escalfament observat els últims 50 anys és atribuïble a les activitats humanes". Altres científics qualificats han rebutjat la hipòtesi sobre el paper de les activitats humanes en l'increment de la temperatura global recent. Hi ha incertesa sobre la grandària del canvi climàtic que s'espera en el futur, i s'ha produït un fort debat públic i polític sobre quines accions s'han de realitzar com a resposta a l'escalfament global.
Taula de continguts |
[edita] Dades científiques
El consens científic (encara que hi ha veus que s'oposen a aquesta hipòtesi) sobre l'escalfament global és que la terra s'està escalfant, i que les emissions dels gasos de l'efecte hivernacle produïdes per la humanitat són molt significatives. No obstant, no se sap amb precisió la relació entre aquests dos fenòmens.
Els científics de l'atmosfera saben que en afegir diòxid de carboni (CO2) o metà (CH4) a l'atmosfera, caeteris paribus, sense cap altre canvi, la temperatura del planeta s'incrementara. De fet, els gasos d'efecte hivernacle que han estat a l'atmosfera des de fa milions d'anys, creen un efecte hivernacle natural sense les quals la temperatura de la Terra seria 30 °C més baixa, inhabitable. Per tant, no hi ha cap debat sobre el fet que en afegir C02 i CH4 causa l'increment de les temperatures mitjanes ceteris paribus, sinó en l'efecte net que tindrà l'augment d'aquests gasos o la interacció dels gasos amb altres, i si els canvis en la biosfera, en el vapor d'aigua o els núvols cancel·laran l'efecte d'escalfament. Els resultats climatològics també son una qüestió controvertible; no se sap amb precisió si l'augment de la temperatura produiria més o menys precipitació (l'augment de vapor d'aigua a l'atmosfera n'augmentaria la humitat però disminuiria la precipitació). En qualsevol cas, un escalfament global del planeta a curt termini, encara que sigui d'uns pocs graus, podria tenir efectes molt importants: desgel dels casquets polars i inundació de zones costaneres, desertització, canvis climàtics, etc.
De 1860 a 1900 la temperatura global (mar i terra) s'ha incrementat 0,75 °C. Les temperatures de la atmosfera baixa s'han incrementat entre 0,12 i 0,22 °C cada dècada des de 1979. Es creu que durant 1000 o 2000 anys abans de 1850 les temperatures van ser estables amb fluctuacions locals o regionals, com ara el Període d'Escalfament Medieval o la Petita Edat de Gel.La llargària de temps sobre el qual es concentra la recerca climàtica varia depenent de l'enfocament del termini (curt o llarg) i de les dades disponibles per a la investigació. Les dades sobre la temperatura globals van començar el 1860. Altres estudis recomanen estendre el model 1000 anys abans. Els mesuraments satel·litals disponibles de la troposfera comencen el 1979.
Al llarg del segle passat, la temperatura global (terra i mar) s'ha incrementat 0.6 ± 0.2 °C [1]. Els efectes d'aquest escalfament global són mesurables. També, el diòxid de carboni atmosfèric s'ha incrementat de 280 parts per milió (ppm) en volum el 1880 al voltant de 315 ppm el 1958 i 367 ppm el 2000, un increment del 31% en 200 anys. Altres emissions de gasos d'efecte hivernacle també s'han incrementat. Les emissions que s'esperen en el futur de diòxid de carbó continuaran incrementant-se a causa de l'ús de combustibles fòssils, encara que la trajectòria dependrà dels desenvolupaments econòmics, sociològics, tecnològics i naturals.
[edita] Causes de l'escalfament
[edita] Teoria de les causes antropogèniques
[edita] Recerca científica
Per a molts científics l'increment de diòxid de carboni i d'altres gasos d'efecte hivernacle, i l'increment de la temperatura global estan relacionats. Aquesta teoria ha estat resumida en les investigacions de la Comissió Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC). En el seu Tercer Report de Valoració, la IPCC va concloure que "la major part de l'escalfament observat durant els últims 50 anys és atribuïble a les activitats humanes". Aquesta posició va rebre el suport d'un grup internacional d'acadèmies de ciències dels països del G8, Brasil, Xina i Índia [2].
La IPCC ha donat diversos escenaris possibles de les emissions de diòxid de carbó, entre 540 i 970 ppm per al 2100. Els models climàtics, afectats pels estimats de l'increment de diòxid de carbó així com, en menor mesura, pel decrement dels aerosols de sulfat, prediuen un increment de les temperatures, entre 1,4 i 5,8 °C entre 1990 i 2100. La major part de la incertesa dels models és causada pel desconeixement de les emissions futures de diòxid de carboni, i també de la incertesa sobre la precisió de los models climàtics. Les recerques del clima prediuen que si els nivells dels gasos d'efecte hivernacle i l'activitat solar romanen constants, encara així hi hauria un increment del 0,5 °C (i alguns models prediuen un increment d'1 °C), durant els pròxims 100 anys.
Les plantes d'energia de carbó, les emissions dels automòbils i de les fàbriques i altres activitats humanes produeixen 22 mil milions de tones de diòxid de carboni i altres gasos d'efecte hivernacle cada any. L'agricultura, l'abonament o fem, el gas natural, els arrossars, els composts i altres fonts contribueixen amb 250 milions de tones de metà cada any. La meitat de les emissions humanes encara són a l'atmosfera. Les concentracions atmosfèriques de CO2 i CH4 s'han incrementat 31% i 149% respectivament des dels nivells pre-industrials de 1750. Aquest increment és considerablement major que durant cap altre període de temps dels últims 650.000 anys, segons les dades disponibles de l'extracció de les capes de gel. De l'evidència geològica indirecta, es creu que els valors de diòxid de carboni actuals van existir fa 40 milions d'anys. Tres quarts parts de les emissions atropogèniques de diòxid de carboni a l'atmosfera durant els darrers 20 anys són causades per la crema de combustible fòssil. La resta prové del canvi de l'ús de la terra, principalment a causa de la desforestació [3]
Cal esmentar que les emissions antropogèniques d'altres contaminants, principalment del aerosol de sulfat, poden tenir un efecte contrari de refredament [4].
[edita] El protocol de Kioto
Encara que la presentació de la teoria de les causes antropogèniques ha tingut molta acceptació i dels incentius econòmics (especialment de Rússia) foren prou per a persuadir els governs de 150 nacions a ratificar el Protocol de Kioto, encara hi ha problemes sobre la quantitat de gasos que causen l'escalfament del planeta. La incertesa roman i ha estat emfatitzada pels polítics, i encara n'hi ha d'altres que qüestionen els costos necessaris per reduir l'escalfament global. No obstant, la tendència de la posició dels negocis ha estat l'acceptació de la causa antropogènica de l'escalfament global, i que és necessari prendre accions i controls econòmics per mitjà de l'intercanvi de permisos d'emissió de carbó o l'aprovació d'impostos de carbó. Per això, diversos països han acceptat signar el Protocol de Kioto. No obstant, la signatura d'aquest acord ha estat molt lenta i controvertible atès que alguns polítics dels països en vies de desenvolupament el consideren una restricció severa a llur desenvolupament econòmic i industrial. Ells consideren que no arribaran al nivell de desenvolupament d'Europa i els Estats Units amb les restriccions proposades i que aquestes regions desenvolupades van aconseguir llur grau de desenvolupament per mitjà d'un llarg procés de creixement industrial des del segle XIX acompanyat de gran pol·lució, un procés que consideren inevitable. L'acord, per tant, va incloure clàusules especials per diferenciar el grau de desenvolupament dels països, sense posar cap restricció immediata sobre els països pobres sense importar la grandària de llur economia (la Xina i l'Índia per exemple, són dos dels principals països contaminants del planeta, però per la seva classificació com a països pobres, ha quedat exclosos de les restriccions que s'han imposat sobre Europa i Japó; aquesta és una de les raons per les que els Estats Units no han ratificat l'acord).
[edita] Teoria de les causes no antropogèniques
Aquest consens científic i polític, però, ha estat qüestionat per altres científics que creuen que les dades disponibles no permeten d'assegurar que el procés sigui imminent, i que si bé es cert que hi ha hagut un lleuger increment de les temperatures mitjanes en el darrer segle, també és veritat que hi ha hagut oscil·lacions naturals de la temperatura mitjana de la Terra molt més importants, en èpoques passades, i que no hi ha encara consens sobre si els canvis actuals són deguts a l'activitat de l'home, o si s'expliquen pels cicles naturals.
El sistema climàtic varia pels processos naturals (interns) i per les variacions externes, causades pels humans o per la naturalesa (com ara els canvis de l'òrbita de la Terra al voltant del sol, anomenats cicles de Milankovitch; l'activitat solar i les emissions volcàniques). Els climatòlegs accepten que la Terra s'ha escalfat els últims anys. La controvèrsia, però, és la causa d'aquest increment.
S'han publicat reports climatològics i geogràfics que mostren que les capes de gel d'Islàndia i Grenlàndia han crescut els últims vint anys, així com la capa de gel de l'Antàrtica[5], la qual cosa suggereix que els models climatològics són molt més complexos del que es pensava i que depèn de molts més variables que no pas les activitats antropogèniques. Aquest grup de científics també argumenten que l'increment de les temperatures ha estat localitzat només a algunes regions mentre que a altres les temperatures han mostrat un declivi considerable els últims anys[6] i que per tant no es tracta d'un fenomen global.
Les següents són algunes teories alternatives proposades per la comunitat científica sobre les causes de l'escalfament global:
- Les variacions directes de la radiació solar són la principal causa de l'escalfament global. Segons la recerca científica, els períodes de refredament i escalfament han coincidint amb els canvis en les taques solars i/o la radiació. No obstant, altres científics han proposat que la retroalimentació dels núvols i d'altres processos poden augmentar aquest efecte [7]. El tercer Report de Valoració de la IPCC suggereix que les causes volcàniques i solars podrien causar la meitat de les variacions de la temperatura abans de 1950, però que l'efecte net de dites variacions naturals ha estat neutral des de llavors. Particularment, el canvi climàtic causat pels gasos d'efecte hivernacle des de 1750 va ser, segons llurs estimacions, 8 vegades més gran que el canvi causat per l'increment de l'activitat solar durant el mateix període. Per als proponents de les teories alternatives aquestes efectes són prova de la segona teoria, la teoria de la sortida del període de refredament.
- L'escalfament és la conseqüència de la sortida d'un període de refredament, la Petita Edat de Gel, i per tant no és necessària cap altra explicació. Durant l'edat mitjana les temperatures van ser molt més altes, comparables a les temperatures actuals. A partir del segle XVI el planeta va experimentar un refredament per causes encara avui dia controvertibles que duraria fins al segle XIX.
- L'escalfament es troba dins del rang de variació natural històrica i no és necessària cap altra explicació en particular.
- La tendència d'escalfament no ha estat establerta amb claredat, no se sap quina és la responsabilitat dels humans en el procés natural d'escalfament global.
[edita] Referències
5. ^ Lui, J., Curry, J. A., and Martinson, D.G., 2004 "Interpretation of recent Antartic sea ice variability", Geophysical Research Letters
6. ^ Des de 1930, d'acord al United States Historical Climatology Network, "La Xarxa de Climatologia Històrica dels Estats Units" les temperatures de les següents ciutats ha disminuït: McGill, NY; Gurthie, OK; Boulder, CO; Truman, MO; Greenville, SC; Ann Harbor, MI. L'increment de les temperatures de les grans ciutats (Nova York, Los Angeles i Chicago) s'explica per la concentració energètica causada per l'augment de la densitat de la població i l'ús de l'asfalt que tendeix a conservar la calor.
