Felidae
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
 |
Aqueste article es un esbòs de completar a prepaus de la fauna. Podètz partejar vòstras coneissenças en lo modificant. |
|
|||||
|---|---|---|---|---|---|
 |
|||||
| Cat fèr (Felis silvestris) | |||||
| Classificacion classica | |||||
| Renhe | Animalia | ||||
| Sosrenhe | Metazoa | ||||
| Super-embr. : | Deuterostomia | ||||
| Embrancament | Chordata | ||||
| Sosembr : | Vertebrata | ||||
| Classa | Mammalia | ||||
| Sosclassa | Theria | ||||
| Infra-classa : | Eutheria | ||||
| Òrdre | Carnivora | ||||
| Sosòrdre : | Feliformia | ||||
| Familha | Felidae | ||||
| Taxons de nivèl inferior | |||||
|
Jos-familhas, genres & espècias : |
|||||
|
|||||
Los felins o felidats (Felidae) constituisson una familha de l'òrdre dels carnivòrs, de la jos-classa dels euterians, dins la classa dels mamifèrs. Demest lors traches caracteristics figuran lor cap redond, lor maissa dotada de 30 dents, e lors arpas retractilas. Aquela familha es compausada de tres jos-familhas :
- los felinats ;
- los acinoniquinats ; sa sola espècia es lo guepard, que pòt pas retractar completament sas arpas.
- los panterinats ; compren lo genre Panthera : los sols felidats capables de rugir
[Modificar] Jos-familhas, genres e espècias
Acinonychinae
- Acinonyx
- Acinonyx jubatus — guepard
- Caracal
- Caracal caracal — caracal o Gat cervièr del desert o Gat cervièr de Pèrsia
- Catopuma
- Catopuma badia — Gat de la baia de Borneo
- Catopuma temminckii — Gat daurat d’Asia
- Felis
- Felis bieti — Gat de las montanhas chinesas
- Felis chaus — chaus
- Felis margarita — Gat de las sablas
- Felis nigripes — Gat de las patas negras
- Felis silvestris — Gat fèr
- Gat de la Cafreria (Felis silvestris caffra) Africa
- Gat gantat (Felis silvestris maniculata
- Felis silvestris domestica o Felis silvestris catus — Gat domestic
- Herpailurus
- Herpailurus yaguarondi — Jaguarondi
- Eyra
- Leopardus
- Leopardus pardalis — ocelòt
- Leopardus tigrinus — gat-tigre
- Leopardus wiedii margai
- Leptailurus
- Leptailurus serval — serval
- Gat cervièr
- Lynx canadensis — Gat cervièr del Canadà
- Lynx lynx — Gat cervièr comun
- Lynx pardinus — Gat cervièr pardat
- Lynx rufus — Gat cervièr roge
- Oncifelis
- Oncifelis colocolo — colocolò o gat pajeros o gat de las pampàs
- Oncifelis geoffroyi — gat de Geoffroy
- Oncifelis guigna — codcod
- Oreailurus
- Oreailurus jacobita — gat de las Andas
- Otocolobus
- Otocolobus manul - gat de Pallas
- Pardofelis
- Pardofelis marmorata — gat marbrenc Índia e Malaisia
- Prionailurus
- Prionailurus bengalensis — gat leopard del Bengal
- Prionailurus planiceps — gat del cap plat
- Prionailurus rubiginosus — gat leopard de l'Ìndia
- Prionailurus viverrinus — gat viverrin (Ìndia)
- Profelis
- Profelis aurata — gat daurat african
- Puma
- Puma concolor — pumà
- Neofelis
- Neofelis nebulosa — leopard pigalhat o pantèra longibanda o encara pantèra nebulosa
- Panthera
- Panthera leo — leon
- Panthera onca — jaguar
- Panthera pardus — pantèra o leopard
- Panthera tigris — tigre
- Uncia
- Uncia uncia — onça o pantèra de las nèus
[Modificar] La denticion dels felins
Los felins an trenta dents. Lors quatre longas caninas son apeladas "cròcs". Los utilizan per mòrdre e tuar lors predas. Las 12 pichonas dents de davant, o incisivas, servisson a desrabar los pèls o las plumas e la carn dels òsses. Suls costats de las maissas se tròban las premolaras e las molaras. Alara que las dels òmes son aplatidas e servisson a mastegar, las dels felins, agudas e talhantas, son fachas per trissar la carn. Aquestas dents particularas son apeladas las carnassièras.
[Modificar] Ligams Extèrnes
Falbes del Monde (en francés)
| Felins |
|---|
|
caracal • gat domestic • gat leopard del Bengal • gat fèr • gat-tigre (o margai) • chaus • guepard • jaguar • jaguarondi • leopard • leopard pigalhat • leon • gat cervièr • ocelòt • onça • pumà • serval • tigre |
