Polinèsia Francesa
De Viquipèdia
|
|||||
| Lema nacional: Tahiti Nui Mare’are’a | |||||
 |
|||||
| Idiomes oficials | francès i tahitià | ||||
| Capital | Pape’ete |
||||
| Ciutat més gran | Pape’ete | ||||
| Govern | país d'ultramar Oscar Temaru |
||||
| Superfície - Total - Aigua(%) |
4.167 km² (173è) 1,4% |
||||
| Població - Estimació 2006 - Cens 2002 - Densitat |
260.338 (181è) 245.405 64 hab/km² (130è) |
||||
| Moneda | Franc CFP (XPF) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
(UTC-10) - (UTC-10) |
||||
| dependència - Data |
territori dependent de França 1881 |
||||
| Himne nacional | ’Ia Ora ’O Tahiti Nui | ||||
| Domini internet | .pf | ||||
| Codi telefònic | +689 |
||||
| Gentilici | polinesi, polinèsia | ||||
| - | |||||
La Polinèsia Francesa (en francès Polynésie française, i en tahitià Pōrīnetia farāni) és un conjunt d'arxipèlags de la Polinèsia meridional que formen un país d'ultramar francès.
Taula de continguts |
[edita] Història
El conjunt d'arxipèlags de la Polinèsia Francesa van ser annexionats per França durant el segle XIX, sota la forma de protectorat des de 1842, amb el nom d'Establiments d'Oceania. Des de 1945 tenia l'estatus de territori d'ultramar (Territoire d'outre-mer, TOM), canviat el 2003 a col·lectivitat d'ultramar (collectivité d'outre-mer, COM), i des del 2004 a país d'ultramar.
Amb aquest nou estatus, la República francesa manté les competències de justícia, ordre públic, moneda i defensa. Per la seva banda, la Polinèsia Francesa té autonomia interna, consagra el principi de discriminació positiva i de lleis del país, i assumeix la representació internacional.
[edita] Geografia
La Polinèsia Francesa està composta per unes 118 illes, d'origen volcànic o coral·lí, disperses en una superfície equivalent a Europa, i repartides en cinc arxipèlags:
- Illes de la Societat, les més importants, subdividides administrativament en:
- Illes del Vent (îles du-Vent), on hi ha Tahití, la més important.
- Illes de Sotavent (îles Sous-le-Vent).
- Illes Tuamotu.
- Illes Gambier, administrativament unides a les Tuamotu.
- Illes Australs.
- Illes Marqueses.
A més, l'illa de Clipperton, davant la costa de Mèxic, és administrada per França des de la Polinèsia Francesa.
La població, d'uns 250000 habitants, té un creixement important. Un 83% són polinesis, 12% europeus i 5% asiàtics. El 69% de la població viu a l'illa de Tahití.
[edita] Economia
L'economia de la Polinèsia Francesa té un desenvolupament moderat i depèn de les importacions de França.
La pesca i l'explotació de la copra són les dues principals activitats tradicionals. El turisme representa el 13 % del PIB. També és important el cultiu de perles que s'exporta principalment al Japó i la Xina. Destaca la perla negra pròpia de les illes Tuamotu.
La moneda de curs legal és el franc CFP, o franc de las colònies franceses del Pacífic.
[edita] Literatura
Selecció de literatura en català relacionada amb la Polinèsia:
- Jaume Bartrolí. De Siberia al Tròpic. Barcelona: Magrana, 2001.
- Aurora Bertrana
- Paradisos oceànics. Badalona: Proa, 1930.
- Peikea, princesa caníbal i altres contes oceànics. Barcelona: Balaguer, 1934.
- Ariatea. Barcelona: Albertí, 1960.
- Oviri i sis narracions més. Barcelona: Selecta, 1965.
- Aurora Bertrana, i Prudenci Bertrana. L'illa perduda. Barcelona: Catalònia, 1935.
- Josep Maria de Sagarra
- Entre l'Equador i els Tròpics. Barcelona: Selecta, 1947.
- La ruta blava: Viatge a les mars del sud. Barcelona: Selecta, 1964.
- Santiago Vilanova. El secret d'Hiva Oa. Barcelona: Laertes, 1997.
|
|
 |
|---|---|
 Austràlia |  Estats Federats de Micronèsia |  Fiji |  Illes Marshall |  Illes Salomó |  Kiribati |  Nauru |
|
|
Dependències:  Guam |  Hawaii |  Illa de Pasqua |  Illes Cook |  Illes Mariannes Septentrionals |  Illes Perifèriques Menors dels EUA |  Niue |  Norfolk |  Nova Caledònia |  Nova Guinea Occidental |  Pitcairn |  Polinèsia Francesa |  Samoa Nord-americana |  Tokelau |  Wallis i Futuna |
|
 |
Portal de la Polinèsia – Accediu als articles temàtics sobre la Polinèsia. |
