Aurora Bertrana
De Viquipèdia
Aurora Bertrana i Salazar (Girona, 1892 – Berga, 1974) fou una escriptora famosa pels seus relats exòtics.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
[edita] Els inicis
Filla de l'escriptor Prudenci Bertrana, va passar la seva infància a Girona on havia nascut el 29 d'octubre de 1892. Quan acabà l'escola volia ser escriptora però el seu pare s'hi va negar i començà a estudiar música a Barcelona. Es va començar a guanyar la vida tocant de matinada en un tercet de senyoretes als locals nocturns barcelonins.
L'any 1923 va marxar a Ginebra per seguir estudiant música. Va iniciar la seva amistat amb Lluís Nicolau d'Olwer, exiliat de la dictadura de Primo de Rivera, qui més tard l'animà a escriure. Va sobreviure tocant en els hotels dels Alps i va arribar a crear la primera jazz band formada íntegrament per dones. En una actuació per a la ràdio va conèixer l'enginyer elèctric Denys Choffat amb qui es va casar el 30 de maig de 1925.
[edita] Països exòtics
L'any 1926, després de llegir Le Mariage de Loti de Pierre Loti, decideixen instal·lar-se a la colònia francesa de Tahití. Fruit de l'experiència escriu el seu primer llibre Paradisos oceànics. Una dona que escriu sobre països exòtics, i que per primer cop fa una aproximació a la mítica dona polinèsia, va causar una forta impressió.
El 1930 s'instal·len a Catalunya i continua escrivint novel·les, fent conferències i col·laborant en publicacions de l'època. Encara que Prudenci Bertrana s'havia oposat a que Aurora escrivís, van col·laborar tots dos en l'experiència d'escriure conjuntament una novel·la repartint-se els capítols. En va sortir L'illa perduda on s'integren els elements d'aventura i romanticisme propis de la literatura dels mars del Sud. El 1933 es presenta com a candidata al Congrés de la República per Esquerra Republicana, però en va sortir derrotada i va abandonar l'activitat política.
L'any 1935 marxa al Marroc tota sola per estudiar l'ànima de la dona musulmana i descobrir el concepte que en té l'home musulmà, el qual, segons diu, els nostres homes conserven. Fruit d'aquest viatge, on visita harems, bordells i presons, serà el seu llibre El Marroc sensual i fanàtic.
[edita] Guerres i exili
Quan esclata la guerra, el 1936, torna a Barcelona on acaba sent redactora en cap de "Companya", revista femenina del PSUC. Monsieur Choffat, tal com ella l'anomena, es va passar a la zona franquista i des d'aleshores van quedar separats. L'any 1938 emprèn sola el camí de l'exili. A Suïssa col·labora en publicacions de Ginebra i Lausana. Escriu tant en francès com en català i fa traduccions al castellà. Ella mateixa havia traduït Paradisos oceànics al castellà Islas de ensueño, i ara tira endevant la versió en francès Fenua Tahiti.
L'experiència de la II Guerra Mundial queda recollida en les seves obres Camins de somni, Tres presoners i Entre dos silencis. Durant un temps s'està a Prada per poder visitar la seva mare a Andorra. Aquí manté relació amb Pau Casals i Pompeu Fabra.
[edita] El retorn
El 1949 obté el permís per tornar a Catalunya. El 1970 es porta al cinema la seva novel·la Vent de grop amb el títol La larga agonía de los peces fuera del agua, protagonitzada per Joan Manuel Serrat. Va escriure la biografia del seu pare Una vida, va participar en les primers jurats del premi Prudenci Bertrana i va escriure les seves pròpies memòries. El segon volum es va publicar pòstumament.
[edita] Bibliografia
- Paradisos oceànics, 1930.
- Peikea, princesa caníbal i altres contes oceànics, 1934.
- L'illa perduda, 1935.
- El Marroc sensual i fanàtic, 1936.
- Edelweiss, 1937.
- Camins de somni, 1955.
- Tres presoners, 1957.
- Entre dos silencis, 1958.
- La nimfa d'argila, 1960.
- Oviri i sis narracions més, 1965.
- Vent de grop, 1967.
- Memòries fins al 1935, 1973.
- Memòries del 1935 fins al retorn a Catalunya, 1975.
[edita] Referències
- Maribel Gómez, Aurora Bertrana: Encís pel desconegut, Barcelona: Pòrtic, 2003. ISBN 84-7306-847-5.
- Fons Documental Bertrana, de la Universitat de Girona
