Illa de Pasqua
De Viquipèdia
| Illa de Pasqua Rapa Nui |
|
|---|---|
 |
|
| Informació | |
| Capital: | Hangaroa |
| Població
|
|
| Superfície | 163 km² |
| Governador | Enrique Pakarati Ika |
| Idioma | Espanyol, rapanui |
| Website | Portal Rapanui |
 |
|
L'illa de Pasqua (en castellà Isla de Pascua i en polinesi Rapa Nui o Gran Rapa) és una illa aïllada de la Polinèsia, situada 3.515 km a l'oest de Xile. És una província, d’una única comuna, de la regió de Valparaíso de Xile, inclosa en les anomenades «illes esporàdiques xilenes». Altres denominacions tradicionals són: Te Pito o te Henua («el melic del món») i Mata ki te Rangi («ulls que miren al cel»). L'illa és famosa per les nombroses escultures de pedra, anomenades moais, que es troben al llarg de la costa.
El lloc habitat més pròxim és l’illa Pitcairn, a 2.075 km a l'oest. La major part dels 3.300 habitants viuen a la capital Hanga Roa.
Les coordinades geogràfiques de l'illa són 27º 7' 10" S, 109º 21' 17" W. Es pot localitzar aproximadament a la mateixa latitud de la ciutat xilena de Caldera. El fet que disti de 3600 km de la costa xilena per l'est i de 2.075 km per l'oest la converteixen en el punt de la Terra més allunyat d'un altre, fet que contribuí en el passat al seu aïllament de la resta del món, a més de convertir-la en el territori més occidental de Xile.
L'Illa de Pasqua també té la particularitat, juntament amb l'Illa Sala i Gómez, que maté un fus horari diferent al de la Xile continental. L'Illa de Pasqua està en el fus horari UTC-6 i a l'estiu es trasllada al fus UTC-5. D'aquesta manera es manté permanentment a dues hores de diferència amb la resta de Xile.
Taula de continguts |
[edita] Història
L'illa va ser ocupada pels polinesis, probablement des de les illes de Mangareva o Pitcairn. Amb la reconstrucció de les genealogies de tradició oral es dedueix que va ser al segle V que va arribar el primer rei Hotu Matu'a. Segons aquestes tradicions orals, es distingeixen dues ètnies enfrontades: els orelles llargues i els orelles curtes. L'illa va desenvolupar, en el seu aïllament i amb uns recursos escassos, una civilització relativament avançada i complexa. Continua sent un misteri la tècnica utilitzada per transportar i aixecar el moais (blocs de basalt fins a 9 m d’alçada esculpits a 20 km de l'emplaçament), i continua sent indesxifrable l'escriptura rongorongo, l'única existent de la cultura polinèsia.
A partir de l'any 1600 la civilització de l'illa de Pasqua va degenerar dràsticament degut a la superpoblació, la desforestació i l'explotació dels limitats recursos naturals.
Probablement va ser trobada pel pirata anglès Davis, el 1686. Com que no la va situar correctament, durant molt de temps els exploradors van estar buscant l'anomenada Terra de Davis.
Va ser el neerlandès Jakob Roggeveen que la va descobrir el dia de Pasqua de 1722.
El 1770 Felipe González de Haedo en pren possessió en nom del rei Carles III, i l'anomena illa de San Carlos. Però l'expedició no va tenir continuïtat.
L’explorador anglès James Cook, el 1774, i el francès La Perouse, el 1786, van descriure i estudiar els habitants i la geografia de l’illa.
Després, el seu aïllament i la falta de recursos van fer que caigués en l'oblit. L'illa va caure en mans de caçadors d'esclaus peruans que van deportar els nadius a Perú i Xile, deixant només 111 habitants l'any 1877.
Va ser annexionada per Xile l'any 1888 per Policarpo Toro.
El nom polinesi de Rapa Nui és modern, originat per immigrants polinesis de l'illa de Rapa, o Rapa Iti (petita Rapa).
[edita] Geografia física
L'illa de Pasqua és d'origen volcànic. Ocupa un àrea de 163 km2. La forma triangular es deu a la conjunció de tres volcans: Poike, Rano Kao i Maunga Terevaka.
El clima és subtropical.
[edita] Illots
- Motu Iti (illot petit)
- Motu Kao Kao
- Motu Marotiri
- Motu Nui (illot gran)
- Sala i Gómez
[edita] Flora i fauna
Actualment l'illa de Pasqua no té gaire bé cap arbre. Antigament era un bosc de cocoters i de toromiro. Però la construcció d’estàtues, barques de pesca i cabanes va acabar desforestant l'illa i, com a conseqüència, el col·lapse de la seva civilització. Van caure dràsticament els recursos de pesca i d’ocells i la dieta es va limitar a gallines i rates. Hi ha evidències de canibalisme.
Es va desenvolupar una tradició de culte a l'home-ocell. Era una competició anual entre representants de cada tribu. Anaven nedant fins l'illot de Motu Nui a recollir ous d'ocell. El primer competidor a tornar amb un ou aconseguia el control de l'illa per la seva tribu.
Avui el toromiro és un arbre que només es manté en jardins a Xile. S'ha intentat la seva reintroducció a l'illa.
[edita] Geografia humana
[edita] Població
Al segle XVII es calcula que hi havia entre 10.000 i 15.000 habitants. Just abans de l'arribada dels europeus havia baixat a uns 2.000 o 3.000. Amb les deportacions del segle XIX la població es va reduir a 111.
Al cens del 2002, la població és de 3.791 habitants. Al segle XX els nadius emigraven a Xile, on es troba la meitat de rapanuis, sobretot a Santiago de Xile. Avui, degut al progrés del turisme, s'ha invertit el flux migratori. Un 60% de la població actual és rapanui, un 39% és xilena d’ascendència europea i un 1% és d’ascendència ameríndia.
Els idiomes oficials són l'espanyol i el rapanui.
[edita] Economia
El turisme és el principal recurs econòmic de l'illa. La pista de l'aeroport de Mataveri parteix l'illa en dos. La seva gran allargada permet acollir, en cas de necessitat, les naus espacials en aterratge d'emergència.
[edita] Política
L'illa de Pasqua és una província de la República de Xile. Hi ha un governador designat pel president de la República i un batlle electe.
[edita] Cultura
L'illa de Pasqua està envoltada de misteris que afavoreixen l'especulació en l'explicació i interpretació de les seves restes arqueològiques.
[edita] Els moai
L'illa de Pasqua és cèlebre per les restes megalítiques. El patrimoni arqueològic consta d'uns 300 altars de pedra, els ahu, i unes 600 estàtues de pedra, el moai.
Els arqueòlegs estimen que van ser esculpides entre el 1600 i 1730. La majoria es van fer a la cantera del volcà Ranu Raraku. Després les canteres van ser abandonades de sobte, deixant estàtues mig excavades a les roques. Quan van arribar Jakob Roggeveen i James Cook, els moais encara estaven drets als seus llocs al voltant de la costa. Durant el segle XIX es van tirar tots a terra en guerres internes. Avui se n'han reconstruïts alguns.
[edita] Rongorongo
S'han trobat a l'illa unes taules amb una misteriosa escriptura que no ha sigut desxifrada, anomenada rongorongo. També es troben en alguns petròglifs. És l'única escriptura de les llengües polinèsies abans de l'arribada dels europeus.
Hi ha diverses interpretacions però es fa difícil treure'n conclusions fiables. Avui continua sent un misteri.
|
|
 |
|---|---|
 Austràlia |  Estats Federats de Micronèsia |  Fiji |  Illes Marshall |  Illes Salomó |  Kiribati |  Nauru |
|
|
Dependències:  Guam |  Hawaii |  Illa de Pasqua |  Illes Cook |  Illes Mariannes Septentrionals |  Illes Perifèriques Menors dels EUA |  Niue |  Norfolk |  Nova Caledònia |  Nova Guinea Occidental |  Pitcairn |  Polinèsia Francesa |  Samoa Nord-americana |  Tokelau |  Wallis i Futuna |
|
 |
Portal de la Polinèsia – Accediu als articles temàtics sobre la Polinèsia. |
