Macroeconomia

De Viquipèdia

La macroeconomia és l'estudi de l'economia general, en termes de les quantitats agregades, com ara el nombre total de bens i serveis produïts en una economia o un país, la renda total, el nivell d'ocupació i dels recursos productius, i el comportament general de tots els preus. La macroeconomia analitza les polítiques i metes nacionals com ara el creixement econòmic, l'estabilitat dels preus i la inflació, l'ocupació i l'atur, i el balanç sustentable dels pagaments.

[edita] Orígens

Fins a la dècada del 1930 la major part de l'anàlisi econòmic es concentrava en les indústries o empreses individuals. Després de la Gran Depressió i el desenvolupament del concepte de renda nacional i de les estadístiques de producció, però, el camp de la macroeconomia va començar a expandir-se. Les idees més influents van ser les de John Maynard Keynes, qui va utilitzar el concepte de demanda agregada per a explicar les fluctuacions de la producció i l'atur.

Un dels reptes més grans ha estat la reconciliació entre models macroeconòmics i microeconòmics. Començant en la dècada del 1950, els macroeconomistes van començar a desenvolupar models de comportament macroeconòmic basats en la microeconomia (com la funció de consum). L'economista Jan Tinbergen va desenvolupar el primer model macroeconòmic ampli, el qual va fer per al seu país, els Països Baixos i que després va aplicar als Estats Units i el Regne Unit després de la Segona Guerra Mundial. El primer model macroeconòmic global, un projecte de Wharton Econometric Forecasting Associaties va ser iniciat per Lawerence Klein.

Alguns economistes teòrics, com ara Robert Lucas Jr. van suggerir que al menys alguns dels models keynesians tradicionals eren objectables i que no es derivaven de suposicions del comportament individual. Però, la nova macroeconomia keynesiana ha presentat models microeconòmics com a fonament per a la teoria macroeconòmica.

Cal esmentar que les diferents escoles de pensament no sempre són conflictives o estan en competència les unes i les altres; encara que arriben a conclusions variades. La macroeconomia és una àrea de recerca continua. El propòsit de la recerca econòmica és donar dades precises. Els diferents models són una peça important en el desenvolupament d'una comprensió major del funcionament de l'economia.

[edita] Anàlisis

Hi ha dos anàlisis tradicionals de la macroeconomia: la economia keynesiana, la qual s'enfoca en la demanda i la economia neo-clàssica, enfocada en l'oferta. Cap, però, pot ignorar l'altre aspecte: és només una qüestió d'èmfasi.

• Economia keynesiana: s'enfoca en la demanda agregada per a explicar els nivells d'atur i el cicle econòmic. És a dir, les fluctuacions del cicle de producció poden reduir-se per mitjà de la política fiscal (que el govern gasti més o menys depenent de la situació) i de la política monetària. Al començament la macroeconomia keynesiana era "activista", ja que pregonava l'ús regular de la política fiscal per a estabilitzar l'economia capitalista (és a dir, en moments de recesió proposava augmentar la despesa pública, tot i incórrer en dèficit públic per tal d'augmentar la demanda agregada). Altres economistes keynesians van preferir l'ús d'altres eines.

• Economia neo-clàssica: dóna clarament el paper de la política monetària i la política fiscal. L'enfocament de la política monetària ha de ser merament sobre el preu dels diners determinat per l'oferta i la demanda dels diners. Pregona l'ús d'una política monetària que directament reguli el valor dels diners i que no estableixi les taxes d'interès. Típicament, el valor dels diners és mesurat en referència a l'or, o a alguna altra referència. El propòsit de la política fiscal és determinar la quantitat necessària per a les inversions del govern, reconeixent l'impacte d'aquests sobre el comerç intern.