Johnny Cash
De Viquipèdia
És possible, per tant, que us pugueu trobar amb defectes de contingut o de forma. Si us plau, abans de realitzar grans modificacions o substitucions, contacteu amb els darrers contribuïdors, bé amb un missatge a ses respectives pàgines de discussió, o bé a la pàgina de discussió de l'article per a poder-ne coordinar la redacció.
John R. Cash (Kingsland, Arkansas, 26 de febrer del 1932 -- Nashville, Tennessee, 12 de setembre del 2003) fou un influent cantant i compositor nordamericà de música country. Casat per segona vegada amb la també cantant June Carter.
Amb una veu ronca, barreja d'estil country, rock i gospel, amb influències tant diverses com d'Elvis Presley, Bob Dylan o Jerry Lee Lewis, assolia gran popularitat a les dècades dels 60 i 70. Fou autor d'un gran nombre de cançons (I Walk the Line, Folsom Prison Blues, A Boy Named Sue, Ring of Fire, etc).
Va vendre uns 50 milions d'àlbums en la seva carrera de gairebé 50 anys i és reconegut com un dels músics més importants en la música nord-americana.
Quan moria el 2003, marxava amb un ampli llegat de música enregistrada durant tota la segona meitat del segle passat. Es convertí en una figura mítica que absorví molt del que era bo, dolent, i a vegades contradictori al voltant d'Amèrica. Si bé en un principi era un cristià que parlava amb indignació sobre els camins pecaminosos de la humanitat, també va ser un drogoaddicte amb mals costums que el portaren a períodes de malatia i rehabilitació. Vestit sempre de negre en senyal de protesta, les seves aparents contradiccions només subratllaven la seva complexitat. Expressà indeleblement les seves posicions polítiques i trobant-se en el cim de la popularitat protestà contra la pobresa, els prejudicis, i les malaties de la societat fins a l'edat de 71 anys.
Taula de continguts |
[edita] Els origens
Fill de pagesos, neix a Kingsland, Arkansas, i als 3 anys es trasllada a Dyess, al mateix Estat. Li posaren el nom J.R. a la seva partida de naixement, segons hom diu perquè els seus pares no es posaven d'acord amb el nom, només sobre inicials. Això ja indicava com anava l'ambient familiar. Abans de l'edat cinc anys ja cantava junt amb la seva mare mentre treballaven als camps de cotó. Aquí s'impregna d'influències folk, gospel i country. L'explotació familiar s'inundà com a mínim en una ocasió, cosa que més tard l'inspirà per escriure la cançó Five Feet High And Rising. Les lluites econòmiques i personals de la seva família durant la Gran depressió (mentre Cash anava creixent) el formaren com a persona i inspiraren moltes de les seves cançons, especialment sobre gent que s'enfronta a lluites personals.
Segons la seva autobiografia de 1997 i després d'una investigació personal, Cash descobrí que era de descendència completament escocesa. Trobà avantpassats directes a Escòcia que compartien el nom de Cash i que retrocedien al segle XVI. De jove, però, havia assumit que el seu origen era irlandès i parcialment natiu (Cherokee). Potser per això sempre tingué un afecte i compassió cap a qualsevol ascendència americana nativa i ho expressà en unes quantes de les seves cançons, com Apache Tears, Ballad of Ira Hayes; o el seu album Bitter Tears.
John sempre havia tingut una relació molt estreta amb el seu germà gran Jack fins que el 1944 aquest morí d'accident mentre treballava amb una serra. D'aquest incident en va fer una obsessió personal i sovint parlava de la culpabilitat horrible que sentia sobre aquest incident. Influït per la duresa del seu pare, sempre el perseguí el trauma de no haver estat allà ajudant-lo.
Els primers pasos en la música van estar molt dominats per la música gospel i la ràdio. Començava a escriure i tocar cançons amb la guitarra i fins i tot va arribar a cantar en una emissora de ràdio local. Dècades posteriors, llançaria un àlbum de cançons de gospel tradicionals, anomenat My Mother's Hymn Book.
No fou fins a l'allistament com a radio operador a la Força Aèria dels Estats Units que, en no acceptar noms amb inicials, hagué d'adoptar el nom de John R. Cash, que passaria a ser el seu nom legal. Més endavant, en la gravació del seu primer disc, canviaria una altra vegada a Johnny Cash. Però els seus amics li continuaven dient John, i els seus parents J.R.
[edita] Els primers enregistraments
Des d'aqui fou enviat a una unitat del Servei de Seguretat a la base aèrea de Landsberg, Alemanya. Allà hi fundà la seva primera banda, la Landsberg Barbarians.
En acabar la guerra, es casa amb Vivian Liberto, que ja coneixia. El 1954 es trasllada a Memphis, Tennessee, on ven electrodomèstics mentre estudia per ser locutor de ràdio. De nit, comença a tocar junt amb el guitarrista Luther Perkins i el baix Marshall Grant (ambdós coneguts al principi com el Tennessee Two).
Cash s'omple de valor per visitar l'estudi Sun Records, esperant obtenir un contracte d'enregistrament. El productor Jack Clement l'envia al productor Sam Phillips. Després d'escoltar decepcionat la seva cançó gospel, John s'atreveix a cantar-li una cançó pròpia més frenètica. Aquella mateixa setmana enregistren a Sun Hey Porter i Cry, cry, cry, amb un èxit raonable al hit parade.
El pròxim disc de Cash, Folsom Prison Blues, va arribar al top 5, i definitivament I Walk the Line va ser el número 1. Després va venir Home of the Blues enregistrat el juliol de 1957. Aquest mateix any va esdevenir el primer artista de Sun a gravar un àlbum de llarga durada. Tot i ser el millor i més prolífic artista de Sun d'aquella època, tenia un contracte menor. Elvis Presley ja havia deixat Sun, i Phillips estava centrant la majoria de la seva atenció i promoció en Jerry Lee Lewis. L'any següent, Johnny deixa la discogràfica per signar una oferta lucrativa amb Columbia Records, on el seu single Don't Take Your Guns to Town esdevindria un dels seus èxits més grans.
Malgrat estar viatjant constantment, va tenir quatre filles amb la seva muller: Rosanne el 1955, Kathleen el 1958, Cindy el 1959 i Tara el 1961, però la seva relació es començà a agrir i finalment acabà en el divorci.
[edita] L'adicció a les drogues
Després de la separació comparteix apartament a Nashville amb Waylon Jennings, addicte a anfetamines. Per suportar les dures gires Cash també comença a drogar-se ignorant els senyals d'empitjorament de la seva salut.
Encara que moltes hores fora de control, la seva creativitat frenètica encara funcionava, així la seva cançó Ring of fire arribava al núm. 1 de les llistes. Encara que amb arranjaments seus i amb l'estil propi, la cançó era escrita per June Carter i Merle Kilgore. La cançó descriu l'infern personal de Carter a mesura que lluitava amb el seu amor prohibit per Cash (ambdós estaven encara casats amb els respectius) i com l'atormentava la seva dependència per la droga i l'alcoholisme.
Per diferents delictes menors causats per les drogues anà set vegades a la presó per una nit. Però anava pujant de to i el 1965 era arrestat per la brigada de narcòtics a El Paso, Texas, per trovar-li 1.163 anfetamines amagades dins la guitarra. Tot i així, per considerar que podia ser per prescripció mèdica, la sentènci li sortí favorable.
El 1964 treu Bitter Tears, amb cançons que subratllen el patiments dels americans natius, i el 1965 llença l'àlbum Ballads Of The True West, una doble gravació experimental amb cançons de frontera i narracions parlades.
Tanmateix, la seva drogoaddicció arriba al seu pitjor moment i el seu comportament destructiu el conduïa a demanar el divorci a la seva muller i anul·lava les seves actuacions.
A principis del 1967, s'arrossegava per l'escenari Nickajack Cave, ple d'anfetamines, i després amb la intenció d'acabar amb la seva vida. No acabà en tragèdia però l'esdeveniment convencia la seva primera muller, Vivian, que fins a aquest punt s'havia negat a concedir-li el divorci, per acabar amb el matrimoni.
Durant aquest període de degeneració, Cash havia proposat contínuament a Carter la intenció de casar-se amb ella, però ella defugia tot i que l'ajudava a sortir d'aquest infern. Recluït en una nova casa, Carter, junt amb els seus pares, aconsegueix aïllar Cash del món de les drogues. Ja rehabilitat, Cash li proposà el casament en un concert en directe als Jardins de Londres, Ontario, el 22 de febrer de 1968; la parella es casava una setmana més tard a Franklin, Kentucky.
La balada d'amor Flesh and Blood és una de les primeres de tantes cançons que Cash escriuria sobre la seva segona muller.
[edita] Els anys 70
[edita] Els anys 80
[edita] Els anys 90
Actuà en diversos films com The Trail of Tears i publicà l'autobiografia Cash (1997). Aquell mateix any li fou diagnosticada la malaltia degenerativa síndrome de Shy-Drager, que li provocaria la mort el 2003. El 18 de novembre del 2005 es va estrenar Walk the line, un film sobre la seva vida intepretat per Joaquin Phoenix i Reese Whiterspoon.
