Jean-Jacques Rousseau

De Viquipèdia

Retrat de Jean-Jacques Rousseau

Jean-Jacques Rousseau (Ginebra, Suïssa, el 28 de juny de 1712 – Ermenonville, França, 2 de juliol de 1778) fou un pensador i escriptor en llengua francesa.

Orfe molt prest, és aprenent a casa de un empaltardor, després a casa de un mestre gravador. Fou el sacerdot de Confignon que l'adreçà a una nova catòlica d'Annecy, Madame de Warens. Esdevingut preceptor, retornà freqüentment a Charmettes, aprop de Chambéry, a casa de qui ell anomenava sa “maman”.

A París, el 1741, assage d'explotar la invenció d'un sistema de notació musical i s'associa amb Denis Diderot, i Madame d'Epinay. Escriu per a l'Enciclopèdia o diccionari raonat de les ciències, de les arts, i dels oficis articles sobre música. El 1750, respon al concurs proposat per l'Acadèmia de Dijon i desenvolupant la tesi de que el progrés és sinònim de corrupció, obté el primer premi. Segueix una altra dissertació, el Discours sur l'origine de l'inégalite parmi les hommes, que acabà per fer-lo cèlebre.

Havent estat condemnat per el Parlament de París l' Émile, se'n va a Suïssa, després al territori de Neuchâtel, que pertanyía al rei de Prússia. Després de passar per l'illa de Saint-Pierre del llac de Bienne, arriba a l'Anglaterra (1765), cridat pel filòsof David Hume. Contrariant la mania de la persecució acabarà per retornar a París.

Acaba les Confessions, i les completa amb les Rêveries d'un promeneur solitaire. El 1778, el marquès de Girardin li ofereix l'hospitalitat a un pavelló de la seva propietat d'Ermenonville, on mor sobtadament.

L'obra de Rousseau se incriu contra la filiació nobiliària, i desperta aquesta desconeguda de la “vella” literatura, la sensibilitat. Una sensibilitat fundadora de drets, i de deures.