Ginebra

De Viquipèdia

Vegeu Ginebra (licor) per la beguda alcohòlica.

Ginebra (Genève en francès, Genf en alemany, Ginevra en italià i Genevra en romanx), és una ciutat de l'oest de Suïssa, capital del cantó homònim i centre de la zona de parla francesa del país (més pròpiament, franco-provençal). Amb 184.758 habitants (2003) i 645.000 en l'àrea metropolitana, és la segona ciutat del país, després de Zuric. El 43,4% de la població és d'origen estranger.

Està situada a l'extrem occidental de llac Léman entre els Alps i els monts Jura. El riu Roine la creua just abans d'endinsar-se a França. El riu Arve també passa per la ciutat i s'uneix al Roine. Es troba a una altitud de 373 m sobre el nivell del mar.

La ciutat és seu de diverses organitzacions internacionals, incloent-hi la Creu Roja, l'institut de recerca CERN, les Nacions Unides (seu secundària) i algunes de les seves agències (Organització Mundial de la Salut (OMS), Unió Internacional de les Telecomunicacions (UIT), Organització Meteorològica Mundial (OMM), entre altres).

[edita] Història

Fou fundada pel poble celta dels al·lòbroges, prop del límit amb els helvetis dels que estaven separats per el Roine; un pont sobre el riu a la ciutat de Ginebra connectava als dos pobles. Els romans l'anomenaren Geneva (lectura general a Juli Cèsar) o Genua (opinió d'alguns erudits) però la primera te un generalitzat suport. Altres lectures son Genoïa, Genouïa, Cenava, Cennava i Gennava. Fou teatre d'operacions militars de Juli Cèsar contra els helvetis.

Els romans la van incorporar a la província de la Gàl·lia Narbonesai al segle III de la Gàl·lia Vienesa. Al segle V fou part del regne dels burgundis i després del regne merovingi (534) i del imperi carolingi. El 888 Rodolf fou erigit a Ginebra en rei de la Borgonya Transjurana, i esdevingué capçalera d'un comtat (vegeu comtat de Ginebra).

El [1124] la ciutat es va constituir en ciutat lliure sota l'autoritat del bisbe.

Al segle XVI, fou el centre del Calvinisme i per això considerada la "Roma dels protestants". L'antiga catedral de Sant-Pierre era la pròpia església de Joan Calví. L'1 d'octubre del 1534, amb la reforma religiosa, la ciutat va assolir la forma republicana acabant el poder del bisbe; aliada amb Berna va poder conquerir Gex, Chablais i Ternier el 1536 que van quedar sota control de Berna (el Gex va passar a Ginebra el 1590 però el 17 de gener de 1601 fou cedit a França); l' 11 de juliol de 1603 la independència de Ginebra fou reconeguda per Savoia; el 1648 es va confederar als cantons de la Lliga Helvètica, de la que no fou membre; el 14 d'abril de 1794 es va proclamar al República sota els principis de la revolució francesa i el 26 d'abril del 1798 fou annexionada a França, annexió efectiva el 13 de juny del mateix any; el 25 d'agost es va formar el departament de Léman que va durar fins el 30 de desembre del [1813]; el darrer dia de l'any (31 de desembre de 1813) es va proclamar la República de Ginebra però el país de Gex va quedar en mans de França integrat al departament del Ain; el 19 de maig de 1815 va ingressar a la confederació helvètica i França li va cedir (20 de novembre de 1815) un grapat de poblets per poder connectar amb la resta de la Confederació de la que quedava separada.

[edita] Enllaços externs

• Pàgina oficial de la ciutat (en francès, alemany, italià i anglès)
• Informació turística a Wikitravel (anglès)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ginebra