Illa Livingston
De Viquipèdia
L'Illa Livingston (62°36′ de latitud sud, 60°30′ de longitud oest) és una illa antàrtica situada a les Illes Shetland del Sud, Antàrtida Occidental, que és entre l'Illa Greenwich i l'Illa Snow. Aquesta illa era coneguda per caçadors de foques ja el 1819, i el nom Livingston s'ha establert bé en l'ús internacional durant més de 180 anys.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
Livingston se situa a l'Oceà Antàrtic, 110 km al nord-oest del Cap Roquemaurel al continent Antàrtic, 830 km al sud-sud-est de Cap d'Hornos a l'Amèrica del Sud, 820 km al sud-est de les Illes Diego Ramírez (la terra més austral d'Amèrica del Sud), 1000 km al sud de les Illes Falkland (Malvines), 1600 km al sud-oest de l'Illa Geòrgia del Sud, i 3000 km del Pol Sud.
L'Illa és part d'arxipèlag de les Shetland del Sud, una cadena d'illes que estén per sobre de 500 km en en la direcció de est-nord-est a l'oest-sud-oest, i està separat des de la Península Antàrtica pròxima prop de l'Estret Bransfield, i d'Amèrica del Sud prop del Pas de Drake. Les Shetlands del Sud cobreixen una àrea de terra total de 3687 km2, i comprenen (d'est a oest) les illes Clarence, Elefant (Elephant), Rei Jordi, Nelson, Robert, Greenwich, Livingston, Decepción (Deception), Neu (Snow), Baixa (Low) i Smith, i altres illots i roques petites.
Livingston està separada de l'Illa Greenwich a l'est i Illa Snow al oest-sud-oest respectivament per Estret McFarlane i per Estret Morton. L'Illa Decepción, situat a l'Estret Bransfield només 18 km al sud-oest de Punt Barnard, és un volcà. El seu cràter forma la badia protegida de Port Foster, a la qual s'entra per l'estret de Neptunes Bellows.
L'illa s'estén 73 km des de Punt Start a l'oest a Punt Renier a l'est, i la seva amplada varia des de 5 km al coll entre Badia Sud i Badia Hero, fins a 34 km entre Punt Botev al sud i Punt Williams al nord. La seva àrea de superfície és de 974 km2. Hi ha molts illots i roques en les aigües circumdants, especialment al llarg de la costa nord. Més grans són l'Illa Rugosa (Rugged) a l'oest de Península Byers, l'Illa Mitja Lluna (Half Moon) en la Badia Lluna (Moon), i l'Illa Desolació (Desolation) en la Badia Hero al nord.
Els penya-segats de gel formen la majoria del línia de costa, però en les darreres dècades sovint retiren i descobreixen badies, platges i punts noves. Amb l'excepció de pedaços aïllades, la superfície de terra és coberta per un casquet glacial, altament fragmentat en certs segments. Les cúpules de gel i els planells dominen en les àrees centrals i occidentals, i un cert nombre de glaceres de valls són formades per l'alleujament muntanyós de Livingston oriental. Típic de la glaciologia de l'illa són les capes de cendra conspícues que s'originen a partir de l'activitat volcànica a l'Illa de Decepció veïna.
A part de la península extensa de Byers (61 km2) que forma l'extremitat occidental de Livingston, els territoris de l'illa que són lliures de gel inclouen àrees costeres petites al Cap Shirreff, Punt Siddons, Punt Hannah, Punt de Williams, Península Hurd i Península Rozhen, així com pendents a les serralades, carenes i alçàries a Livingston oriental que són massa costeruts per quedar-se neu. Les formacions de muntanyes principals inclouen la Muntanya de Tangra (extensió 30 km, amb el Mont Friesland 1700 m alt), serralada de Bowles (6,5 km, 822 m alt), alçades de Vidin (8 km, 604 m), serraladas de Burdick (773 m), Melnik (696 m) i Pliska (667 m).
La línia costera de l'illa és irregular, amb més les badies significatives de Badia Sud, Badia Falsa, Badia Lluna, Hero, Barclay, New Plymouth, Osogovo i Walker, i les penínsules de Hurd (extensió 10 km), Rozhen (9 km), Burgas (10,5 km), Varna (12 km), Ioannes Paulus II (12,8 km) i Byers (15 km).
A diferència de les regions internes del continent d'Antàrtic, on el clima és fortament continental, sec, amb temps estable i assolellat predominant, el clima de les àrees costeres a la regió de la Península Antàrtica i les illes Shetland del Sud és típicament marítim i humit, amb temps molt canviable, ventós, i rarament assolellat. El temps local de Livingston té una especialment mala reputació. El whiteout (“blanc-total”) és freqüent, i les rufagues poden passar a qualsevol moment en l'any. Segons l'alpinista australià Damien Gildea, Livingston té sobre el pitjor temps al món; segons l'alpinista búlgar Doychin Vasilev, si l'Himàlaia tenia el temps de Livingston, llavors la humanitat s'hauria oblidat d'aquella muntanya.
Les temperatures són molt constants, rarament excedeixen 3°C en l'estiu, o cauen per sota –11°C a l'hivern. El refredament addicional provocat pel vent pot arribar a 5-10°C. Aquí seguir les dades per a la temperatura anual mitjana, temperatures mitjanes dels mesos més calents i més freds, i la precipitació anual, donen per a de les àrees costeres de l'illa, i també per a alguns altres llocs per a comparació:
Illa Livingston: –2,7°C; 1,3°C; –7°C; 800 mm;
Cherni Vrah (un pic de 2290 m d'altura, situat 6,5 km des de Sofia): 0,1°C; 8,6°C; –8,1°C; 1178 mm;
Reykjavík: 5,1°C; 11,4°C; –3°C; 779 mm;
Barcelona: 16,4°C; 24,4°C; 9,4°C; 593 mm.
[edita] Història
L’Antàrtida comprèn el Continent d'Antàrtic (aquell Terra Australis Incognita mític la recerca del qual ha inspirat moltes descobertes geogràfiques en el passat) així com les illes i aigües polars adjacents. El seu límit físic natural és la Convergència Antàrtica, una zona ben definida que és aproximadament 50 km ample i que encercla la terra en aproximament 55° de latitud sud on es troben les aigües fredes del sud i les aigües més calentes del nord. Una part d'aquest Antàrtida ‘geogràfic’ són les illes següents, que se situen al nord de 60° de latitud sud i pertanyen a certs països: Illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud (Regne Unit), Illa Bouvet / Bouvetøya (Noruega), Illa Heard i illes McDonald (Austràlia), i Illes Kerguelen (França).
Els territoris situats al sud de 60° de latitud sud formen Antàrtida ‘polític’, que es governa sota el sistema de Tractat Antàrtic al costat d'un club exclusiu de nacions antàrtic, que actualment inclou Regne Unit, Sud-àfrica, Bèlgica, el Japó, USA, Noruega, França, Nova Zelanda, Rússia, Polònia, Argentina, Austràlia, Xile, Països Baixos, Brasil, Bulgària, Alemanya, Uruguai, Itàlia, Perú, Espanya, Xina, Índia, Suècia, Finlàndia, Corea del Sud, Equador i Ucraïna.
Segons alguns historiadors, el holandès Dirck Gerritsz en 1599, o l'espanyol Gabriel de Castilla en 1603, pot haver estat el primer per veure qualsevol Antàrtic aterra. Ells dos suposadament navegaven al sud del Pas de Drake en l'àrea de les Illes Shetland del Sud. Més ben documentat és la descoberta d'illa Geòrgia del Sud pel comerciant anglès Antony de la Roché, el vaixell de qui era bufat de curs i prenia refugi en una de les badies d'aquella illa en abril de 1675.
El primer territori descobria a l'Antàrtida ‘polític’ era Illa Livingston, al Segle XIX. El capità anglès William Smith amb el bergantí comercial Williams, mentre navega a Valparaíso el 1819, sigui distret del seu ruta al sud de Cap d'Hornos, i en 19 de febrer veia Punt Williams, l'extremitat nord-est de l'illa.
Pocs mesos més tard Smith revisitava l'arxipèlag, aterrava a l'Illa del Rei Jordi i reclamava les terres noves per al Regne Unit el 16 d'octubre de 1819. Mentrestant, un nau espanyol es feia malbé en el mal temps en el Pas de Drake i s'havia enfonsat fora la costa nord de Livingston el setembre de 1819. El San Telmo amb 74 canons, manades pel Capità Rosendo Porlier, era el vas almirall d'un esquadró naval espanyol que navegava a Callao per reforçar les tropes colonials que estaven combatent els moviment independentista en Amèrica espanyol. Els 644 oficials, soldats i mariners a San Telmo eren les primeres persones que morien a l'Antàrtida ‘polític’. Mentre que ningú no sobrevivia, les restes del seu naufragi eren trobades posteriorment per caçadors de foques en Platja de Mitja Lluna prop del Cap Shirreff.
El desembre de 1819, William Smith retornava als Shetlands del Sud una vegada més. Aquesta vegada era llogat pel Capità William Shirreff, l'oficial comandant britànic en Oceà Pacífic qui es basava a Xile, i era acompanyat pel Lloctinent Edward Bransfield que s'enviava per examinar i posar al mapa de les terres noves. El 30 de gener de 1820 que veien les muntanyes de la Península Antàrtica, inconscient que lluny a l'est i només tres dies més d'hora, el Continent ja havia estat descobert per l'expedició antàrtica russa de Fabian Gottlieb Thaddeus von Bellingshausen i Mihail Lazarev.
Un any més tard, els russos completaven la circumnavegació de l’Antàrtida i arribaven en el regió dels Shetlands del Sud el gener de 1821, on trobaven per sobre de 50 naus amb 1000 caçadors de foques nordamericans i anglesos, qui estava prenent centenars de milers de pells de foques. Mentre navegava entre Illa de Decepció i Illa Livingston, Bellingshausen trobava el Capità nord-americà Nathaniel Palmer, un altre pioner d'exploració antàrtica que ell mateix havia vist la terra ferma el novembre previ. Així mentre el Continent Antàrtic es veia primer en 1820, la seva primera descoberta s'ha disputat en nom de Bransfield, Pàlmer i Bellingshausen pels seves nacions respectives durant més que un segle. Aquella prioritat és ara generalment atribuïts els russos a ella.
El primer aterrar al Continent mateix es feia el 7 de febrer de 1821 en Badia Hughes a la Península Antàrtica, quan el vaixell nord-americà Huron manat pel Capità John Davis estava explorant per a foques l'àrea al sud del Illes Shetland del Sud. En primer esdeveniment més, al final de l'estiu austral de 1820/21 els onze anglesos des del nau Lord Melville fracassaven a deixar l’Illa del Rei Jordi, i reeixidament es quedava a Antàrtida durant l'hivern, i estava la primera gent que feia allò.
Les restes de cabanes i artefactes dels caçadors de foques encara es troben en Illa Livingston, que posseeix la concentració més gran de llocs històrics a Antàrtida després de l'Illa Geòrgia del Sud. Els noms de molts objectes geogràfics a l'illa també es refereixen a la seva primera història. Entre el commemorat són capitans de neus com els americans del nord Christopher Burdick, Charles Barnard, Robert Johnson, Donald MacKay, Robert Inott, David Leslie, Benjamin Brunow, Robert Macy, el Príncep Moores i William Napier, els britànics William Shirreff, M'Kean, John Walker, Ralph Bond, Christopher MacGregor, T. Binn i William Bowles, l'australià Richard Siddons, habiten com el navilier de Nova York James Byers, els comerciants de pesca de la balena americans del nord William i Francis Rotch, el hidrògraf d'Almirallat britànic Thomas Hurd, i John Miers, editor de la primera mapa de les Illes Shetland del Sud basats en el obra de William Smith, o neus dels caçadors de foques com Huron, Williams, Samuel, Gleaner, Huntress, Charity, Hannah, Henry, John, Hero, Cora i altres.
Alguns dels topònims deixats pels caçadors de foques del Segle XIX són descriptius, com Punt de Diables, Porta d'Infern i Coll o Res Passatge, llocs perillosos on els vaixells i gent estaven perduts; Badia Inepte, Pic Agulla, o la Platja de Robatori on els caçadors britànics prenien per força algunes pells de foques des dels americans de nord. Tanmateix, uns altres noms com Livingston, Mont Friesland i Punt Renier també existeixen des dels primers anys després de la descoberta de l'illa, però el seu origen roman desconegut.
Els caçadors de foques han marxat temps llarg d'Antàrtida fa, les foques ja han recobrat els seus nombres, i cada any més i més balenes es veuen també. El lloc de sealers vells i baleners és avançat per científics i turistes avui dia.
[edita] Bases Científiques
Les bases científiques permanents de Joan Carles I (Espanya) i Sant Climent d'Ohrid (Bulgària) s'establia el 1988 en Badia Sud, la base petita Shirreff (o Guillermo Mann, Xile i Estats Units) al territori protegit Shireff és des de 1991, i la base conservada Cámara (Argentina) a l'Illa Mitja Lluna és des de 1953.
Els campaments s'estableixen per fer recerca en àrees distants de l'illa. El Campament Byers (Espanya) funciona regularment prop de Punt Nikopol al territori protegit de Byers, i la localitat Camp Acadèmia a la regió central de Livingston oriental s'utilitzava com a camp base de l'expedició búlgara Tangra 2004/05 i es designa com a oficina de correus estacional dels Correus Búlgars des de 2004.
[edita] Territoris protegits
Per protegir l'herència de natura, el sistema del Tractat Antàrtic té un règim general estricte, que regula la presència i activitats humans a l’Antàrtida, i també designa alguns territoris protegits en els quals l'accés és possible només per a propòsits científics, i amb permissions especials.
Hi ha dues tals reserves naturals en Illa Livingston des de 1966, comprenent respectivament la extensa Península Byers, i la península petita de Punt Shirreff juntament amb Illa San Telmo i les aigües adjacents.
L'objectiu de protecció els fòssils estan demostrant el lligam entre Antàrtida i uns altres continents australs, una varietat abundant de flora i fauna, colònies de foques i pingüins que són el tema d'estudi científic i control, també tants monuments històrics des del Segle XIX.
[edita] Turisme
El turisme marítim antàrtic s'iniciava el 1958 als Illes Shetland del Sud. Des de llavors el nombre de turistes a Antàrtida ha augmentat a tens de milers anualment, de qui per sobre d'un 95% visita les Shetlands del Sud i la Península Antàrtica pròxima. Punt Hannah a la costa sud de Livingston i l'Illa Mitja Lluna prop de la costa est, també com l'Illa Decepción pròxima i els illots Aitcho prop d'Illa Greenwich són entre les destinacions més populars freqüentment visitades per vaixells de creuer, ofereixen passeigs enmig de paisatge espectacular i fauna sorprenent.
[edita] Pàgines relacionades
- Sant Climent d'Ohrid
- Joan Carles I
- Camp Acadèmia
- Muntanya de Tangra
- Illes Shetland del Sud
- Antàrtida
- Comissió Búlgara per als Topònims Antàrtics
- Objectes geogràfics a l'illa Livingston (anglès)
- Tangra 2004/05 (anglès)
[edita] Mapa
- L.L. Ivanov et al, Antarctica: Livingston Island, South Shetland Islands (from English Strait to Morton Strait, with illustrations and ice-cover distribution), 1:100000 scale topographic map, Antarctic Place-names Commission of Bulgaria, Sofia, 2005 (anglès)
[edita] Enllaços externs
- Comissió Búlgara per als Topònims Antàrtics (anglès)
- Expedició Tangra 2004/05 (anglès) (búlgar)
- Institut Antàrtic Búlgar (búlgar) (anglès) (castellà)
- Base Antàrtica Espanyola Joan Carles I (castellà)
- Expedició Omega Livingston 2003 (anglès)
- Territori protegit de Byers (anglès)
- Territori protegit de Shirreff (anglès)
