Amèrica del Sud
De Viquipèdia
Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:
L'Amèrica del Sud és un subcontinent travessat per l'Equador. La major part de la seva àrea es troba a l'hemisferi sud. Està situada entre l'oceà Pacífic i l'oceà Atlàntic. Es va formar juntament amb l'Amèrica del Nord, i només recentment (comptant en èpoques geològiques), amb la formació de l'istme de Panamà. La serralada dels Andes és a la vora occidental del continent; al nord-est del continent hi ha un bosc plujós tropical, drenat pel riu Amazones.
Es creu que els indígenes originaris procedien de grups nòmades que creuaren l'estret de Bering, encara que s'ha suggerit la possibilitat de migracions per l'oceà Pacífic.
Des del segle XVI fins el segle XIX la major part del continent estava dividit en colònies governades pels països europeus, principalment per Espanya i Portugal. Aquestes colònies actualment són repúbliques independents, exceptuant-ne la Guaiana Francesa, les illes Malvines i altres illes menors.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
- Superfície total: 17.820.770 km2 (12% del total de terres emergides).
- Extrem septentrional: Punta Gallinas (Colòmbia), 12° 28´ S
- Extrem meridional: Cap d'Hornos (Xile), 55° 59´ Sud
- Extrem oriental: Cap Branco (Brasil), 34° 47´ Oest
- Extrem occidental: Punta Pariñas (Perú), 81° 15´ O
- Lloc més sec (del món): Desert d'Atacama (Xile), < 15 mm/any
- Lloc més alt: Aconcagua (Argentina), 6.960 m.s.n.m.
- Major depressió: Península Valdés (Argentina), - 40 metres
- Riu més llarg: Riu Amazones (Perú, Colòmbia, Brasil), 6.788 km
- Llac més gran i més alt (del món): Llac Titicaca (Perú, Bolívia), 8.300 km2, 3.821 metres
[edita] Població
Poblament Article principal: Arribada de l'home a Amèrica
Sud-Amèrica va ser habitada originalment per grups nòmades que van creuar un pont de terra en Bering, ara l'Estret de Bering, encara que altres investigadors suggereixen la possibilitat de migracions a través de la zona sud de l'Oceà Pacífic. L'Ésser humà, qui ja havia conquistat Àsia, s'havia adaptat a Sibèria. Els estudis geològics demostren que durant els últims 40.000 anys el “pont de Beringia” va estar per sobre de l'aigua i, per tant, apte per a ser creuat, en dos períodes: el primer, del 34000 a. de C. al 30000 a. de C., i el segon, del 24000 a. de C. al 17000 a. de C. Aquest corredor era una faixa de terra sense glaceres, prolongació de el “pont de Beringia” perquè naixia en Alaska en la Vall del Yukón i la Serralada de Brooks i baixava per la vall del Ric Mackenzie para seguir pel vessant oriental de les Muntanyes Rocoses fins a Dakota del Nord i del Sud. Fins a fa 20,000 anys (18,000 a. de C.) les glaceres van arribar la seva màxim ample i el corredor es va tancar.
Segurament, el motiu que va empènyer a aquests homes a creuar el “pont de Beringia” va ser seguir a les rajades d'animals, la seva font de proteïnes. Igual que l'Home de Neanderthal, l'Home de Cro-Magnon era recol·lector, caçador i pescador indiferenciado, és a dir, no experts en cap de les activitats referides. Experiència que va adquirir en el Nou Món, en forma autònoma dels del Vell Món. L'organització social era la de la “comunitat primitiva”, és a dir, s'agrupaven en bandes que reunien a diverses famílies amb fins de caça, recol·lecció i seguretat; l'extret, era repartit en parts iguals.
Els vestigis de l'emigració es troben sota l'aigua del Mar de Bering o encara no estan descoberts en el nord-est de Sibèria o a Alaska. Les evidències són escasses o no existeixen però aquesta teoria es comença a enunciar des del Segle XVI pel cosmògraf, geògraf i cronista del Consell d'Índies, Juan López de Velasco, en 1574. La gegantesca aventura de creuar l'estret de Bering, acaba de deu a quinze generacions després, qui s'assenten en territori americà. Com més al sud avançaven, trobaven millors condicions climàtiques i majors facilitats per a la caça. Les condicions de el “pont de Beringia” van canviar: es va fer més pantanós, pel que el viatge va anar sense tornada. Van ser els primers pobladors del sòl americà.
Al sud de Xile s'han trobat restes fòssils de recol·lecció i caça de fa 7000 anys (5000 a. de C.). Si, com es diu al començament, el poblament d'Amèrica es va iniciar fa 36.000 anys i les restes oposades a Xile, que suposen la part més meridional del continent, tenen una data de 7000 anys, el poblament d'Amèrica va durar 29.000 anys.
[edita] Geografia política
[edita] Països independents
[edita] Territoris dependents
- Guaiana Francesa (departament d'ultramar de França)
- Illes Malvines (sota sobirania del Regne Unit, però reclamades per l'Argentina)
- Illes de Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud (sota sobirania del Regne Unit, però reclamades per l'Argentina)
