Oceà Antàrtic
De Viquipèdia
L'oceà Antàrtic (també anomenat oceà Glacial Antàrtic) és la massa d'aigua que envolta el continent antàrtic. És el quart més gran del món (només és més petit l'oceà Àrtic) i l'últim que va ser definit, ja que no fou fins a la primavera de l'any 2000 que l'Organització Hidrogràfica Internacional va definir un cinquè oceà a partir de les porcions meridionals dels oceans Atlàntic, Índic i Pacífic. El nou oceà s'estén des de la costa de l'Antàrtida fins als 60 graus de latitud sud, que coincideix amb el límit del Tractat Antàrtic.
- Coordenades geogràfiques: 65 00 S, 0 00 E (nominalment), però l'oceà Antàrtic té la propietat única de ser un cos d'aigua que envolta completament el continent de l'Antàrtida; inclou els 360 graus de longitud.
- Àrea total: 20.327 milions de km². Inclou el mar d'Amundsen, el de Bellingshausen, part del pas de Drake, el mar de Ross, una petita part del mar de Scotia, el mar de Weddell i altres masses d'aigua tributàries.
- Línia de costa: 17,968 km.
| Els cinc oceans de la terra |
|
Taula de continguts |
[edita] Clima
Les temperatures de l'aigua varien dels 10°C als -2°C. Tempestes ciclòniques viatgen cap a l'est a través del continent i sovint són intenses a causa del contrast de temperatura entre el gel i el mar obert. L'àrea d'oceà des d'aproximadament 40 graus de latitud sud fins al cercle polar antàrtic té els vents més forts de mitjana que es troben a la Terra. A l'hivern l'oceà es gela cap enfora fins als 65 graus sud de latitud al sector Pacífic i els 55 graus al sector Atlàntic, amb les temperatures de superfície que baixen molt per sota dels 0 graus; a alguns punts costaners els vents intensos persistents de l'interior mantenen la línia de costa sense gel durant l'hivern.
[edita] Terreny
L'oceà Antàrtic és profund, de 4.000 a 5.000 metres a la majoria de la seva extensió, amb només àrees limitades d'aigües poc profundes. La plataforma continental antàrtica és generalment estreta i inusualment profunda, amb la vora a profunditats de 400 a 800 metres (la mitjana global és de 133 metres). La capa de gel antàrtica creix des d'una mitjana mínima de 2,6 milions de quilòmetres quadrats al març fins a uns 18,8 milions de quilòmetres quadrats al setembre, més de 7 vegades en àrea. El corrent antàrtic circumpolar, de 21.000 km de longitud, es mou perpètuament cap a l'est; és el corrent oceànic més fort, i transporta 130 milions de metres cúbics d'aigua per segon -100 vegades el flux de tots els rius.
[edita] Extrems d'elevació
- Punt més baix: -7.235 m a la punta sud de la Fossa de les Sandwich del Sud.
- Punt més alt: 0 m (el nivell del mar).
[edita] Recursos naturals
Jaciments de gas i de petroli probablement grans i possiblement enormes als marges continentals; nòduls de manganès; dipòsits de sorra i grava; aigua dolça als icebergs; pesca abundant.
[edita] Perills naturals
Grans icebergs amb calats de bastants centenars de metres; petits blocs de gel i fragments d'iceberg; gel marí (generalment de 0,5 a 1 metre de gruix) amb variacions dinàmiques a curt termini i grans variacions anuals i interanuals; una plataforma continental profunda coberta de dipòsits glacials que varien molt en distàncies curtes; vents forts i ones altes durant una gran part de l'any; glaç als vaixells, especialment de maig a octubre; gran part de la regió és lluny dels punts de socors.
[edita] Temes ambientals actuals
La radiació solar ultraviolada resultant del forat de la capa d'ozó antàrtica dels darrers anys ha reduït la producció primària marina (fitoplàncton) en un 15%, aproximadament, i ha danyat l'ADN d'alguns peixos; la pesca il·legal, no comunicada ni regulada en anys recents, especialment la pesca (moltes vegades per arrossegament) d'unes cinc a sis vegades (és una estimació) més de lluç austral que la pesca regulada; això també té com a resultat una mortalitat alta d'ocells marins.
- nota: la població de foques (ara protegides) s'està recuperant després d'una sobrexplotació severa els segles XVIII i XIX.
[edita] Medi ambient: acords internacionals
L'oceà Antàrtic està subjecte a tots els acords internacionals sobre els oceans mundials. A més, està subjecte a acords específics de la regió: la Comissió Balenera Internacional, que prohibeix la pesca de balenes al sud dels 40 graus sud, i al sud dels 60 graus sud entre els 50 graus oest i els 130 graus oest]); la Convenció sobre la Conservació de Foques Antàrtiques, que limita la captura de foques; la Convenció sobre la Conservació de Recursos Marins Vivents de l'Antàrtida, que en regula la pesca.
- nota: moltes nacions prohibeixen l'exploració i explotació de recursos minerals al sud del front polar de la Convergència Antàrtica, que és una línia fluctuant al mig del corrent antàrtic circumpolar i serveix de línia de divisió entre les aigües superficials molt fredes del pol i les aigües més càlides del nord. És la millor definició natural del límit septentrional de l'oceà Antàrtic. El front i el corrent s'estenen enterament al voltant de l'Antàrtida, arribant més avall dels 60 graus sud a prop de Nova Zelanda i a prop de 48 graus sud a la part més meridional de l'oceà Atlàntic, coincidint amb la màxima penetració dels vents contraalisis cap al sud.
[edita] Economia
Entre l'1 de juliol de 1998 i el 30 de juny de 1999 es van pescar 119.898 tones, el 85% de les quals era de krill i el 14% de lluç negre o lluç austral (Dissostichus eleginoides). Es van adoptar acords internacionals cap al final del 1999 per a reduir la pesca il·legal i no regulada, que a la temporada 1998-1999 va desembarcar de cinc a sis vegades més lluç austral que el regulat. A l'estiu antàrtic 1998-1999, 10.013 turistes, la majoria en vaixell, van visitar l'oceà Antàrtic i l'Antàrtida, i 9.604 l'any anterior.
[edita] Ports
Els de la base Esperanza, l'estació Mawson, l'estació McMurdo, l'estació Palmer, la base Scott i diversos ancoratges aigües endins de l'oceà Antàrtic.
- nota: Hi ha pocs ports al sector sud de l'oceà Antàrtic; el gel en limita l'ús a curts períodes al pic de l'estiu; fins i tot així, a alguns no s'hi pot entrar sense l'escorta dels trencagels; la majoria de ports antàrtics estan operats per estacions de recerca governamentals i, excepte en cas d'emergència, no estan oberts a vaixells comercials o privats; els vaixells de qualsevol port a més de 60 graus sud estan subjectes a inspecció per part dels observadors del Tractat Antàrtic.
[edita] Transports i comunicacions
El pas de Drake, entre el cap d'Hornos (a la punta meridional de l'Amèrica del Sud) i les illes Sandwich del Sud, ofereix un camí alternatiu al canal de Panamà.
[edita] Disputes internacionals
El Tractat Antàrtic ajorna sine die qualsevol reclamació; diferents sectors (alguns dels quals en part se superposen) són reclamats per l'Argentina, Austràlia, França, Noruega, Nova Zelanda, el Regne Unit i Xile; la majoria de la resta de nacions (incloent-hi els Estats Units) no reconeixen les reclamacions marítimes d'altres estats sobirans i no n'han fet (encara que els EUA es reserven el dret de fer-ne); no s'han fet reclamacions formals en el sector comprès entre els 90 graus oest i els 150 graus oest.
