Gàl·lia Narbonesa

De Viquipèdia

La Gàl·lia Narbonesa (en llatí Gallia Narbonensis) fou una província romana creada el 121 aC coneguda inicialment com Provincia de la Gàl·lia Transalpina

La principal ciutat de la regió era Massàlia (avui Marsella), que fou poblada pels foceus cap el 600 aC i es va fer famosa pels seus vins. Diodor de Sicília explica que els gals nadius tenien gran afició pels vins i s’emborratxaven i el canviaven amb els grecs de Massàlia per esclaus. A les tombes s’han trobat moltes copes i estris per beure vi.

A la segona guerra púnica Massàlia fou aliada de Roma contra Cartago, i la marina de la ciutat va auxiliar la flota romana contra Anníbal. Per contra, els nadius gals van ajudar els cartaginesos. Encara que Anníbal fou finalment derrotat, els massaliotes van perdre el control de les tribus de gals de la rodalia.

Les tribus lígurs vivien als Alps, i els sal·luvis (sovint dits celtes) al nord de Massàlia. El 154 aC, un exèrcit romà es féu present per protegir els interessos de Massàlia i tenir les tribus sota control. El cònsol Marc Fulvi Flac es va encarregar de defensar Massàlia contra l’atac dels sal·luvis el 125 aC i es creu que va triomfar, perquè va rebre els llorers del triomf el 123 aC. El seu successor, Gai Sexti Calví, va anar més lluny i el 123 aC va ocupar la capital dels sal·luvis i hi va establir una guarnició, que fou l'origen d'Aquae Sextiae (Ais de Provença). Altres victòries romanes foren obra de Gneu Domici Enobard i Fabi Màxim el 122 i 121 aC. Al primer se li deu la primera via que va arribar a la regió, la Via Domitia o Via Domícia, que anava des del Roine fins al coll del Pertús. El 120 aC, les tribus germàniques dels címbrics i els teutons van envair la zona. El 118 aC s'hi va fundar la colònia de Narbo Martius (Narbona), que fou la primera colònia fora d'Itàlia. Els címbrics i teutons van arribar al regne de Nòricum, un territori aliat de Roma. Els romans s'hi van enfrontar a Aràusio (Aurenja), però foren derrotats amb unes pèrdues que es calculen en vuitanta-mil soldats.

Amb Gai Màrius les tribus germàniques foren derrotades el 102 i 101 aC. Gneu Pompeu va assegurar la regió pirinenca el 77 aC i 76 aC. Les darreres mesures de control foren preses per Juli Cèsar durant les guerres de les Gàl·lies del 58 aC al 50 aC. Massàlia fou annexionada a Roma després que Cèsar derrotés la seva flota el 49 aC a la guerra civil que l’enfrontà amb Pompeu, del qual era partidària la ciutat. La província era anomenada pels romans Provincia Nostra o simplement Provincia, nom del qual es va derivar l'actual Provença. Amb Octavi August les Gàl·lies es van dividir en quatre províncies: Gàl·lia Belga (Gallia Belgica), Lugdunense, Aquitània i Narbonense. La Narbonense fou província senatorial, mentre les altres foren imperials. Fou llavors que va prendre el nom, agafat de la ciutat de Narbona. Tot i que fou Narbona la que li va donar el nom, hi havia altres ciutats de les quals la principal fou Nemausus (Nimes), i cal esmentar també Aquae Sextiae, Carcasum, Tolosa i fins un total de 22 ciutats (i a part els poblets). Narbo Martia fou poblada per veterans com d’altres ciutats de la província i el 22 aC fou declarada capital provincial.

Al segle II Narbo Martia fou destruïda per un incendi i al segle III assolada pels bàrbars (235-236). Amb Domicià (284-[305]) la província va formar part de la diòcesi de Viena del Delfinat i es va dividir en dues províncies: la Narbonensis Prima (que bàsicament després fou la Septimània) i la Narbonensis Secunda (el nucli principal de la qual és la Provença). El 462 fou ocupada pels visigots.

[edita] Llocs de la Gàl·lia Narbonesa

• Ad Caedros (Cauç e Sausens)
• Ad Centenarium, Ad Centuriones o Aquae Calidae (el Voló)
• Ad Ermum (Peret e Cabrieras)
• Ad Iovem (Piscatalent)
• Ad Nonum (Pontpertusat)
• Ad Tricesium (Cremadelhs)
• Ad Vicesimum (L'Ospital)
• Aegytria (Canes)
• Agatha o Civitas Agathensis (Agde)
• Alestrum (Alest o Alès)
• Ambrussum (Pònt Ambrós)
• Antipolis o Civitas Antipolitana (Antíbol)
• Apta, Apta Iulia, Colonia Iulia Apta o Civitas Aptensium (Ate o Apt)
• Aquae Sextiae, Colonia Augusta Aquae Sextiae o Civitas Aquensium (Ais de Provença)
• Araura o Cessero (Sant Tibèri)
• Badeia, Badegia o Badera (Vasièja)
• Baeterrae, Colonia Victrix Iulia Paterna Septimanorum Baeterrae o Civitas Biterrensium (Besiers)
• Brigetia (Broset)
• Candidum promontorium (el cap de Leucata, a l'Aude)
• Capraria (Cabrièras)
• Carcasum Volcarum Tectosagarum o Colonia Iulia Carcaso (Carcassona)
• Caucoliberis (Cotlliure)
• Combusta (Ribesaltes)
• De Octavo (Uchau)
• Debas o Diano (Dion e Valquièras)
• Dinia o Civitas Diniensium (Dinha)
• Ebromagus o Eburomagus (Bram)
• Elusio, Elusiodunum o Elures (Montferrand)
• Fines (Lo Segalar)
• Forum Domitii (Montbasan)
• Forum Iulii, Colonia Octavianorum Pacensis Classica Forum Iulii o Civitas Foroiuliensium (Frejús)
• Frontiana (Lopian)
• Hungunuerro (La Tonguera)
• Illiberis o Helena (Elna)
• Latara (Latas)
• Lerinum (Lerins)
• Liviana (Camppendut)
• Luteva, Colonia Iulia Claudia Luteva o Civitas Lutevensium (Lodeva)
• Narbo, Colonia Iulia Paterna Claudius Narbo Martius Decumanorum o Civitas Narbonensium (Narbona)
• Nemausus, Colonia Iulia Augusta Nemausus Volcarum Aremecorum o Civitas Nemausensium (Nimes)
• Pauliacum (Sant Sernin)
• Piscenae (Pesenaç o Pesenàs)
• Portus Astartes Phoenicum o Veneris Pyreneae (Portvendres)
• Reii Apollinares, Colonia Iulia Augusta Apollinaris Reiorum o Civitas Reiensium (Riès)
• Ruscino o Colonia Iulia Ruscino (Castellrosselló)
• Salsulae Fons (Salses)
• Segestero, Vicus Vocontiorum o Civitas Segestericorum (Sisteron)
• Sextantio, Sostantio o Seriato (Sostancion)
• Sostomagus (Castèlnau d'Ari)
• Summus Pyrenaeus o Ad Pyrenaeum (coll del Pertús)
• Tolosa, Colonia Iulia Tolosa, Civitas Tectosagum o Civitas Tolosatium (Tolosa de Llenguadoc)
• Ucetium o Civitas Ucetiense (Usèç o Usès)
• Ugernum (Bèucaire)
• Usuerna, Ad Hosuerbas o Ad Huserbas (Lesinhan)
• Vapincum o Civitas Vappincensium (Gap)
• Venedubrium (Vesenòbre)
• Vernosolis (Lavernosa)