Gàl·lia Belga

De Viquipèdia

La Gàl·lia Belga (en llatí Gallia Belgica) fou una província romana que ocupava el nord-est de les Gàl·lies. Amb Domicià (284-305) es va dividir en Belgica Prima i Belgica Secunda. Ocupava l'actual Bèlgica i altres regions properes i el nord de França.

Històricament, el nom de belgues fou donat per Juli Cèsar als grups de pobles del nord de la Gàl·lia (la Gàl·lia belga) separats dels seus veïns celtes per el Sena i el Marne. Limitaven al oest amb l’oceà i al est amb el Rin. Cèsar hi va incloure també la insula Bavatorum. Es creu que eren celtes d’origen però barrejats amb grups germànics.

Tenien al sud els lingons o lingonis i els sèquans; a l'est els germànics vangions, nemets i tribocs (que havien creuat a la riba esquerra del Rin, els dos primers després de Cèsar però els darrers potser ja abans) de la plana d'Alsàcia.

Com a pobles belgues s’esmenten els morins, els nervis, els essuis, els rems, els menapis, els suessons, els bataus, els velocasis, els veromandis, els adatucs, els condrusis, els treviris, els mediomatrics, els leucs, els eburons, els ambianis, els bel·lòvacs, els atrebats, els caletis, els meldis i altres, però alguns eren germànics i altres barrejats. Els aulercs no és segur que foren belgues. Nemetocena (Arràs) era la capital dels atrebats i Cèsar la situa a Bèlgica. Hi havia un poble específicament anomenat belga, entre l'Oise i l'Escalda a la Picardia i Artois.

Cèsar va distingir la Gàl·lia Belga de la Gàl·lia Cèltica i de l'Aquitània tant en costums, com en normes polítiques i llengua, però tot i així a la Gàl·lia Belga es van barrejar pobles d’origen germànic i d’altres celtes o barrejats.

Quant Cèsar va estar a la Gàl·lia els suessons tenien com a rei a Divitiacus, que dominava fins a tot a Britània on els belgues s’havien establert a la costa.

August va dividir la Gàl·lia l’any 27 i va fer mes gran Aquitània creant una província de nom Gàl·lia Lugdunensis amb capital a Lugdunum o Lió, a mes de la Província (Provença, que estrictament era part de la Gàl·lia.

Els belgues foren també un poble de Britània. Entre les seves ciutats cal esmentar Venta (Winchester). Tocaven a la mar pel sud i oest. Cèsar els situa a Kent i Sussex i Ptolomeu a Wilts i Somerset. Eren veïns dels atrebats que probablement eren belgues. El nom de belgues podria ser genèric d’algunes poblacions de Britània i els atrebats serien un dels seus grups.

Els belgues són avui dia els ciutadans de Bèlgica.