François Rabelais
De Viquipèdia
Escriptor francès. Nascut cap el 1490 a Chinon i mort l'Abril de 1553 a París. En la seva prosa domina la sàtira on es defensa la llibertat de pensament i un profund interés pel coneixement humà. Rabelais és un dels més grans exponents de l'esperit de l'Humanisme en el Renaixement.
Taula de continguts |
[edita] Vida
Nascut a la regió de Turena, fill d'un influent advocat, Rabelais va estudiar amb els Franciscans, que li van proporcionar una sòlida formació escolàstica. Alguns dels seus condeixebles interessats i iniciats en els estudis humanístics, el van animar a estudiar grec. En aquells moments, la Facultat de Teologia de París, la Sorbona, es mostrà molt reaccionària amb la nova corrent d'Humanisme que emergeia en escoles i universitats de tota França i és per aixó que els franciscans van confiscar els llibres de grec a Rabelais. Aquest sentí que la set de coneixement no era compatible amb la norma franciscana i decidí abandonar-la. Per intervenció del bisbe de diòcesi a la que pertanyia Rabelais, Jean du Bellay, va aconseguir un permís per ingressar a l'ordre dels Benedictins, germandat que era molt més oberta i tolerant als estudis humanistes.
El bisbe du Bellay se'l va quedar com a secretari personal i li féu de preceptor; així Rabelais va poder viatjar, estudiar tot allò que li interessava i freqüentar els cercles humanistes. Quan ja va completar tots els seus estudis, va deixar els hàbits benedictins i marxà a Montpeller matriculant-se a l'Universitat on estudià Medicina, obtenint la titulació de Batxiller cap el 1531. En el 1531 s'instal·là a Lió on practicà la Medicina fent de professor d'anatomia i de cap mèdic a l'hospital Pont-du-Rhône de la mateixa ciutat. Ja en aquesta época havia traduit del grec i publicat un recull d'aforismes d'Hipòcrates i també un almanac satíric sobre Astrologia. En aquest temps freqüentà els cercles més erudits de Lió.
El 1532 publica un llibre de cròniques sobre el gegant Gargantua que té un gran éxit. Rabelais publicà el mateix any una espècie de continuació d'aquest llibre. Astutament amagat sota el seudònim Alcofribas Nasier (Anagrama del seu nom), per temença de la reacció de l'Església vers el llibre, publicà Les horribles et esponventables faicz et prouesses du très renommé Pantagruel, Roy des Dipsodes, filz du grand géant Gargantua, composez nouvement par Maistre Alcofribas Nasier; traduit seria: Els horribles i espantosos fets i proeses del molt cèlebre Pantagruel, Rei dels Dipsodes, fill del gran gegant Gargantua, reescrit pel Mestre Alcofribas Nasier. Així, Rabelais començà a difondre el seu missatge, el pantagruelisme, que defensava les nous corrents humanistes i menyspreava l'obscurantisme, la ignorància i la censura intel·lectual. El llibre gaudí d'un enorme éxit i provocà que la Sorbona de París el condemnès a finals del mateix any de publicació. Mentrestant, Rabelais acompanyà a Roma a Jean du Bellay, que havia estat nomenat Cardenal pel Papa. En tornar del viatge publicà el segon volum dedicat als gegants Gargantua i Pantagruel, titulat La vie très horrificque du grand Gargantua, pére de Pantagruel, jadis composée par Maistre Alcofribas Nasier; traduit com La vida molt horroritzant del gran Gargantua, pare de Pantagruel, escrit antigament pel Mestre Alcofribas Nasier. En aquest segon llibre, Rabelais es posicionà encara més contra tots aquells que estaven en contra de d'un Humanisme reformador i obert a tot tipus d'estudis i coneixements. El llibre, com el primer, tingué un enorme éxit. La Sorbona tornà a censurar el llibre.
Però aixó no afecta el prestigi de Rabelais: és un metge competent i reconegut i un erudit molt respectat. A més, gaudeix de protectors molt influents als qui servia de secretari i metge de capçalera. Proper a la Cúria romana, Rabelais recolza la política antiimperialista dels estats italians contra el rei de França, Francesc I. Durant els anys següents continuà els seus estudis de Medicina a Montpeller on es doctorà i exercí com a metge de prestigi.
Cap el 1543, degut a la gran demanda del públic, el Pantagruel i el Gargantua van ser reimpresos. La Sorbona novament va censurar ambdòs llibres. El 1546 publicà, ja amb el seu nom autèntic, un tercer llibre, titulat Tiers livre des faicz et dicts héroïques de Pantagruel, composez par M. François Rabelais, docteur en Médecine; traduit: Tercer llibre dels fets i dites heroiques de Pantagruel, escrit per François Rabelais, doctor en Medicina. Els anys següents els passà a Roma treballant novament pel Cardenal du Belly. Aquest li atorgà uns privilegis eclesiàstics dels que Rabelais no en va fer mai ús. El 1552 publicà el Quart livre des faictz et dicts héroïques de noble Pantagruel; traduit Quart llibre dels fets i les dites heroiques del noble Pantagruel. Aquest llibre no només va tornar a ser censurat per la Sorbona si no que nombrosos teòlegs el van condemnar per la seva irreverència cap els ordes religiosos i el seus atacs als dogmes de fe.
L'any següent, el 1553 Rabelais mor a París. Pòstumament apareix un cinquè volum del Pantagruel titulat: Cinquiesme livre des faicts et dicts du bon Pantagruel; traduit com Cinquè llibre dels fets i dites del bon Pantagruel.
[edita] Valoració del Gargantua i el Pantagruel
Rabelais en els seus llibres dedicats als dos gegants, pare i fill, reflexà el seu ideari humanístic i també els problemes que afectaven la societat que li va tocar viure. Sempre des de un punt de vista irònic i satíric. El pantagruelisme es basa, en pròpies lletres de Rabelais en un viure en pau, joia, salut i menjant sempre força. Sota aquesta premisa aparentment superficial, més pròpia d'un hedonista, s'amaga tot un ventall d'idees que en el seu moment van ser un revulsiu, on un missatge de bondat i tolerància ens duen a un retorn a l'estudi dels clàssics, a la natura. Fent servir personatges típics de les novel·les medievals, época fosca per excel·lència, Rabelais canvia la torna i els converteix en missatgers d'una nova era que ja s'havia obert camí amb joves humanistes com Thomas More o Erasme de Rotterdam, als quals Rabelais admira. Apostant per una nova época lluminosa per l'home que s'obre al món que l'envolta, Rabelais a través de les històries particulars dels gegants i les seves aventures ens dóna missatges com que és natural riure per a l'home, ens proposa un nou ideal basat en l'evangelisme: la pedagogia racional sobre els métodes tradicionals heretats de l'Edat Mitjana. Ens proposa una reforma de les institucions monàstiques o la creació d'un nou ordre monàstic on es prescindeixi dels vots de pobresa, castedat i obediència, on tot es basi en la iniciativa pròpia. De fet, el mateix Rabelais encara que proper als ordres benedictí i franciscà i a la Cúria romana, va dur una vida de seglar total. Tinguè tres fills amb una vídua, un d'ells mort als dos anys, i féu una vida i uns estudis totalment fora del què es considerava normal en un home d'hàbits. Paradoxalment, els Franciscans el van seguir considerant menbre del seu ordre.
La seva ambigüitat amb els ordres religiosos als que va pertànyer i l'estranya i diplomàtica relació amb poderosos protectors que pertanyien a les altes instàncies de l'Església Católica a pesar de la seva vida com a home del Renaixement on s'inclou el conviure sense casar-se amb una vídua i ser considerat alhora pels mateixos Franciscans com un dels seus, han estat motiu de controvèrsia i estudi d'experts en literatura renaixentista i d'historiadors al llarg dels anys.
Predicant amb l'exemple, Rabelais ens proposa un Fes el que vulguis. Els seus llibres sempre van tenir una gran acceptació entre el públic i Rabelais s'ha erigit com una de les grans figures de la literatura francesa, per la ironia i una ingeniosa i mordaç sàtira a tot l'establert que el van convertir en un gran avançat al seu temps. Avui en dia, la seva prosa és sorprenentment actual i s'hi poden veure reflectits alguns problemes existents en la societat d'avui. Per atrevir-se, es va atrevir fins i tot a atacar Roma a la que anomena L'isle Sonante, en el seu llibre cinquè llibre ja pòstum. El Concili de Trento, condemnà l'obra completa de Rabelais i la va incloure en la llista de llibres prohibits.
[edita] Bibliografia
- Pantagruel (1532)
- Gargantua (1534)
- Tercer llibre (1546)
- Quart llibre (1552)
- Cinquè llibre (1564, pòstuma, encara que s'ha qüestionat la seva paternitat)
- Almanacs astrològics satírics i reculls d'aforismes d'Hipòcrates
