Foc
De Viquipèdia
El foc és la combustió del materials (generalment amb contingut de carboni) per oxidació.
Taula de continguts |
[edita] Fonament químic
Anomenem foc al resultat d'un procés molt exotèrmic d'oxidació. Usualment, un compost orgànic, com el paper, la fusta, els plàstics, gasos d'hidrocarburs, la gasolina..., susceptible d'oxidació i en contacte amb una substància oxidant (l'oxigen de l'aire), només necessita una energia d'activació, també coneguda com temperatura d'ignició, que pot venir a través d'una espurna o una altra flama, per a inflamar-se. Una vegada comença la reacció d'oxidació, el calor desprès per la reacció serveix per a mantenir-lo en marxa.
Els productes de l'oxidació (principalment vapor d'aigua i diòxid de carboni), a alta temperatura pel calor després per la reacció, emeten llum visible: açò són les flames (gasos incandescents).
La composició dels gasos que es desprenen, així com la seua temperatura, determinen el color de la flama. Així, són roges, ataronjades o grogues en el cas de paper i fusta; o blaves en el cas de molts gasos d'hidrocarburs, com els usats domèsticament, però poden ser de colors més exòtics si cremen elements metàl·lics.
[edita] Influència històrica
El foc ha fascinat a la civilització durant segles. Al voltant seu i gràcies a la seva escalfor han viscut centenars de generacions. L'home ha sabut usar la força destructiva del foc en el seu profit, per a extraure l'energia dels materials que li proporcionava la natura o poder modelar-los al seu gust. Si bé és la mà la ferramenta principal de l'home, també el foc ha participat potser al mateix nivell en la responsabilitat de la construcció de l'actual civilització. No obstant, també és destacable la seua utilització al llarg de la història amb fins bèl·lics i destructius.
El foc també ha tingut un ús festiu i commemoratiu, especialment després de l'ús de la pólvora per als focs d'artifici i els coets.
El foc és un dels quatre elements primordials per als antics (amb l'aigua, la terra i l'aire). El seu origen ocupa el lloc central de molts mites, entre els que destaca el de Prometeu, que el va robar als déus per donar-lo als homes (cosa per la qual va ser severament castigat).
Per a moltes religions té un caràcter sagrat, tant perquè destrueix i elimina els cossos (alliberant l'ànima), com perquè el seu fum puja cap al cel. A més intervé en nombrosos sacrificis. Com a símbol de llum es relaciona amb la divinitat, especialment al zoroastrisme.
Al cristianisme és un símbol de l'Esperit Sant i el component principal de l'infern. Ja a l'Antic Testament Déu es va aparèixer una vegada sota la forma de sarsa cremant i el llamp es considera sovint un emissari seu. El foc té un caràcter central en les fogueres per cremar els acusats d'heretgia o de bruixeria.
Al judaisme el foc crema tot el sàbat i recorda el foc del Temple.
En un altre camp, se'l relaciona amb l'au fènix, símbol de ressurrecció. És un símbol natural del sol i el volcà.
[edita] Perills
El foc comporta una serie de perills el primer i mes evident es cremar-te;
En l'apartat de psicologia tenim la piromania la qual és podria definir com una malaltia en la qual una persona sent la necessitat de cremar alguna cosa i com més gros sigui el foc millor (per ell); Aixó ha comportat incendis forestals provocats els quals son un delicte i per aixó es un perill.
Però a part d'aquest també d'altres com la intoxicació per inhalació de fum. La calor que comporta que es cali foc fa que l'aigua ambiental també es barregi amb el fum i costi mes respirar. Quan s'encèn foc en els baixos d'un edifici el fum es comporta de les seguents maneres:
 El fum al cap d'un moment d'encendre's el foc i amb l'entrada de l'edifici barrada |
 El fum es propaga per l'edifici ja que té l'entrada oberta però no s'escampa perquè té una sortida |
 El fum envaeïx tot l'edifici perquè té entrada i no té sortida |
[edita] Vegeu també
| Fonts de Llum: | ||
|---|---|---|
|
Fonts lluminoses naturals: |
||
|
Fonts lluminoses basades en la combustió: |
Candeles | Foc | Il·luminació de gas | Làmpades de querosè | Quinqués | Làmpades Davy |
|
|
Fonts lluminoses elèctriques: |
Làmpades d'arc | Bombeta d'incandescència | Làmpades de descàrrega (Làmpades fluorescents) | Làmpades halògena |
|
|
Fonts lluminoses de descàrrega d'alta intensitat: |
Làmpades de HMI | Làmpades de vapor de mercuri | Làmpades d'halur de metall | Làmpades de vapor de sodi | Làmpades d'arc de xenó |
|
|
Altres fonts lluminoses elèctriques: |
Làmpades electroluminescents | Il·luminació inductiva | LED | Neó i làmpades d'argó | Làmpada de sofre | Flaixos de xenó |
|
