Estrella (astronomia)
De Viquipèdia
Una estrella o estrela és una esfera de plasma en un equilibri semblant al equilibri hidrostàtic, que genera energia mitjançant un procés de fusió nuclear. Les estrelles (excepte el sol) apareixen com a punts brillants en el cel nocturn, i fan pampallugues per efecte de l'atmosfera terrestre.
Les estrelles emeten llum de tots els colors, la barreja dels quals fa que el veiem blanc. Tanmateix,en moltes estrelles es poden apreciar certes tonalitats cromàtiques, sobre tot les vermelles, com és el cas de Betelgeuse o bé d’Antares. El Sol és clarament groguenc. Això és perquè l'estrella emet més llum groga no pas d’altres colors.
[edita] Temperatura d'un estel
Els astrònoms calculen la temperatura de les estrelles segons el color que tenen. Les blaves són més calentes que les grogues, i les grogues són més calentes que les vermelles. Després de molts estudis, entre els que cal destacar els de la nord-americana Annie J. Cannon de l’observatori de Harvard a Boston, s’ha establert la següent classificació de les estrelles segons el seu espectre:
- Color blau, com I Cephei
- Color blanc-blau, com Spica
- Color blanc, com Vega
- Color blanc-groc, com Proció
- Color groc, com la nostra estrella, el Sol
- Color taronja, com Arcturus
- Color vermell, com Betelgeuse
La temperatura de superfície d'una estrella, és a dir, la de la superfície que emet la llum que nosaltres veiem, és molt menor (ex: 8.000 graus Kelvin en el Sol) que la del nucli del estel, on pot arribar a varies desenes de milions de graus.
Pel que fa a la mida, una estrella, pot arribar a ser tan petita com la Terra. Aleshores s’anomena nana blanca. Quan es fa encara més petita ja no s’anomena estrella, llavors és un púlsar, que és la resta d’una estrella. El Sol és una estrella mitjana.
[edita] Vida d'un estel
Les estrelles, però, no són eternes, també tenen la seva vida i la seva extinció. L'evolució d'una estrella sol ser la següent:
- Es forma l'estel a partir d'un núvol de gas i pols.
- Es fa gegant. Es produeixen reaccions nuclears. Masses de gas i pols es condensen al seu entorn (protoplanetes).
- En la seva seqüència principal tenim l'estel amb planetes. L'estel segueix estable mentre es consumeix la seva matèria.
- L'estel comença a dilatar-se i refredar-se.
- Creix, engolint els planetes, fins convertir-se en un Gegant Roig.
- Es torna inestable i comença a dilatar-se i encongir-se alternativament fins que explota.
- Es transforma en una Nova. Llença materials cap a l'exterior.
- El que resta, es contreu considerablement.
- Esdevé una Nana. Es fa molt petita i densa i brilla amb llum blanca o blava, fins que s'apaga.
[edita] Enllaç extern