Contracepció
De Viquipèdia
La contracepció o control de la natalitat és l'ús d'algun tipus de mètode anticonceptiu amb el fi d'evitar la concepció. La paraula contracepció prové del llatí contra (idem) i conceptio o concipere (concebre, formació d'un nou ésser). L'Organització Mundial de la Salut defineix la contracepció com l'"utilització d'agents, de dispositius, de mètodes o de procediments per disminuir la probabilitat de la concepció o per evitar-la". Els procediments utilitzats han de ser temporals i reversibles, altrament es tracta de l'esterilització (castració, vasectomia i la lligadura de trompes).
La contracepció és un tema controvertible políticament i èticament en moltes cultures i religions i, encara que és molt menys controvertible que l'avortament, hi ha grups que s'hi oposen. L'oposició no és heterogènia: alguns s'oposen a qualsevol forma de contracepció llevat de l'abstinència sexual, d'altres s'oposen a qualsevol forma de contracepció que considerin "no natural" i finalment d'altres accepten qualsevol forma de contracepció que prevengui la fertilització de l'òvul però s'oposen a qualsevol mètode que impedeixi que un òvul ja fecundat s'adhereixi a l'úter.
Taula de continguts |
[edita] Mètodes anticonceptius
[edita] Mètodes físics
[edita] Mètodes de barrera
Els mètodes de barrera posen un impediment físic al moviment de l'esperma a l'úter i les trompes del aparell reproductor femení. El mètode de barrera més comú és el condó o preservatiu masculí, una funda de làtex o poliuretà que es col·loca sobre el penis erecte. El preservatiu femení, també fabricat de làtex, és una bossa que es col·loca dins de la vagina abans del coit. Altres mètodes de barrera són les barreres cervicals, aparells que es col·loquen completament dins de la vagina; el diafragma n'és un exemple.
[edita] Mètodes hormonals i químics
Hi ha una gran varietat de mètodes de contracepció hormonal. La combinació d'estrogen sintètic i progestagens (formes sintètiques de la progesterona) són molt utilitzats en la fabricació de les píndoles anticonceptives i els implants subcutanis. Altres mètodes contenen només progesterona o un tipus de progestagen i s'administren en forma de píndola o injeccions intramusculars.
També existeixen mètodes hormonals masculins: píndoles o injeccions progestatives o implants hormonals similars a la [testosterona]]; es requereixen, aproximadament, tres mesos des de la primera ingestió regular del medicament per la seva eficàcia (l'absència dels espermatozoides en l'esperma). D'igual manera, es requereixen tres mesos després de la interrupció del medicament perquè els testicles produeixin espermatozoides amb la capacitat de fecundar.
[edita] Dispositiu intrauterí
El dispositiu intrauterí (DIU) és un aparell en forma de "T" que es col·loca dins de l'úter. La presència d'un aparell dins de l'úter indueix la producció de leucòcits i prostaglandines per l'endometri. La presència de coure n'augmenta l'efecte espermicida. Encara que l'efecte principal del DIU és espermicida, es creu que el DIU impedeix el desenvolupament d'embrions preimplantats o l'adhesió dels òvuls ja fecundats. Ja que algunes persones consideren que l'embaràs comença amb la fecundació i no pas amb l'adhesió de l'òvul a la pared de l'úter, alguns grups classifiquen el DIU com a mètode abortiu.
[edita] Contracepció d'emergència
Algunes píndoles en altes dosis s'utilitzen per a prevenir la fecundació (o si ja ha ocorregut, per impedir l'adhesió de l'òvul a l'úter o la continuació de l'embaràs) després d'una relació sexual sense cap tipus de protecció anticonceptiva. El mètode hormonal d'emergència més conegut és la píndola de l'endemà que s'utilitza fins a quatre dies després del coit. Altres mètodes són l'ús de dispositius intrauterins de coure que han de ser col·locats entre els primers cinc dies després del coit. La majoria dels grups conservadors consideren aquests mètodes com a mètodes abortius i s'oposen al seu ús.
[edita] Avortament
L'avortament és la terminació provocada o intencionada de l'embaràs. N'hi ha mètodes quirúrgics i mètodes químics. Els mètodes químics sovint s'utilitzen abans de les set setmanes de gestació. L'avortament, com a mètode anticonceptiu és un tema molt controvertible. Les diverses opinions quant a l'avoratment es basen en els conceptes ètics, morals filosòfics, biològics i legals d'una societat en particular així com de les seves creences i religions. La majoria dels grups polítics conservadors s'oposen a l'avortament.
[edita] Esterilització
L'esterilització com a mètode anticonceptiu és la intervenció quirúrgica per lligar les trompes de falopi d'una dona, o la vasectomia per seccionar els canals deferents que transporten els espermatozoides. Aquest mètode és irreversible.
[edita] Mètodes de comportament
[edita] Reconeixement de la fertilitat
El reconeixement de la fertilitat és l'observació i el registre detallat dels senyals de fertilitat d'una dona per determinar les fases fèrtils i infèrtils del seu cicle. Durant la fase infèrtil la dona pot tenir relacions sexuals sense cap mètode de barrera o restricció. Els mètodes més comuns per determinar la fertilitat són la presa de la temperatura basal del cos i del mucus cervical i les variacions (augment de temperatura) són un indicatiu de l'ovulació. Aquest mètode també és utilitzat per les parelles que volen un embaràs, identificant els períodes més fèrtils i amb més possibilitat d'una fecundació. Altres mètodes són el mètode de Billings i el model de Creighton, creats pels catòlics atès que s'oposen a qualsevol mètode de barrera.
[edita] Mètodes estadístics
Els mètodes estadístics com ara el Mètode del Ritme i el Mètode dels Dies Estàndard difereixen dels mètodes de reconeixement de la fertilitat ja que no inclouen cap observació dels senyals del cos sinó que es basen en l'estadística per determinar la probabilitat de la fertilitat basats en la duració dels cicles menstruals anteriors. Aquest mètodes són molt menys imprecisos que no pas els mètodes de reconeixement de la fertilitat, i són considerats, sovint, com a mètodes obsolets.
[edita] Coitus interromptus
El coitus interrputus (del llatí: sexe interromput) és la pràctica d'interrompre el coit abans de l'ejaculació (retirar el penis de la vagina just abans de l'ejaculació i/o ejacular fora de la vagina). L'eficàcia del mètode consisteix en el control de l'ejaculació per part de l'home (i el risc d'una ejaculació precoç). Encara que s'ha especulat sobre la possibilitat de l'existència dels espermatozoides en el líquid preejaculatori, no s'han realitzat prou estudis per confirmar-lo.
[edita] Altres pràctiques sexuals
Alguns sexòlegs suggereixen la pràctica de sexe no vaginal per evitar la concepció, com ara el fregament (sexe sense penetració) el sexe anal o el sexe oral.
[edita] Abstinència
Finalment, encara que no és un mètode anticonceptiu per se, l'abstinència sexual s'inclou en la llista de mètodes de comportament.
[edita] Eficàcia
L'eficàcia dels mètodes anticonceptius és el nombre de concepcions a l'any quan s'hagi utilitzat un mètode en particular. Els mètodes més efectius són l'esterilització quirúrgica (lligadura de trompes i vasectomia) així com l'ús del DIU (amb possibilitats de concepció menors a l'1%). Altres mètodes són efectius si s'utilitzen correctament i consistentment; per exemple, tant els mètodes hormonals com els mètodes de reconeixement de fertilitat poden tenir possibilitats de concepció menor a l'1%, encara que per la dificultat de l'observació estricta dels senyals de fertilitat i dels canvis inesperats hormonals, d'aquest últim mètode les possibilitats de concepció poden arribar fins i tot al 25%.
